Com a investigador, se centrà en l’estudi dels balls mallorquins, la indumentària tradicional pagesa i la ceràmica i els objectes casolans. El 1916 fundà a Gènova (Palma) el Museu de Can Mulet amb les seves col·leccions particulars, que actualment es conserven al Museu de Lluc. Fou president del Foment del Turisme de Mallorca, que el guardonà amb la medalla d’or de la institució. Com a escriptor realitzà diferents incursions en el camp del teatre costumista amb De largo (1914) i Hem arribat a París (1954). Entre la seva bibliografia cal destacar Cerámica mallorquina (1931), “Los recientes hallazgos de cerámica en Palma”, BSAL (1938), El traje balear en doce láminas del siglo XVIII (1951), Mallorca: “El Parado de Valldemossa”: antecedentes y desenvolvimiento en el baile popular (1953), Cocinas rurales de Mallorca (1953), El traje en Mallorca: aportación a su conocimiento (1955), El baile popular en Mallorca (1956) i Obra de barro mallorquina (1969).