El 1943 professà de teatí i el 1950 fou ordenat de prevere. Es doctorà en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1954). Entre el 1959 i el 1963 amplià estudis a l’Institut Catòlic de París i a la Facultat de Teologia de la Universitat de Friburg (Alemanya). El 1963 fou nomenat magister de la Maioricensis Schola Lullistica de Palma i entre el 1971 i el 1994 fou vocal del Consell Rector de l’Estudi General. També exercí com a professor ordinari d’història de l’Església al Centre d’Estudis Teològics de Mallorca (1965-94). Com a investigador, centrà els seus estudis en la història eclesiàstica i en la vida i l’obra de Ramon Llull. Fou becat (1959-64) per la Deustche Forschungsgemeinschaft per fer l’edició crítica de l’obra de Ramon Llull (Raimundi Opera latina, 1975-88). També feu altres edicions literàries i pròlegs a obres d’aquest autor. Publicà articles en diferents revistes, com el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana o Estudios Lulianos,i participà en la redacció de la Historia de la Iglesia de España (1982). Fou col·laborador de la Gran Enciclopèdia de Mallorca, de la Gran Enciclopèdia Catalana i del Dizionario degli Instituti di perfezione.
De la seva bibliografia sobresurten: Táctica de propaganda y motivos literarios en las cartas antiheréticas de Inocencio III (1957), El beato Ramón Llull en sus relaciones con la Escuela franciscana de los siglos XIII-XV (1965-69), José María Tomasi, el hombre, el sabio, el santo (1986), Patografía de Ramon Llull (1986), “El ‘agro’ en Mallorca”, Miscelánea Balear, Catàleg UIB (s. d.), p. 115-118, “La cultura en el primitiu Regne de Mallorca”, dins XIIè Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (1987) i Los teatinos: su carisma, su historia, su fisonomía (1991).