Fill de ferroviari, visqué la joventut a Tarragona, a Soto del Rey (Astúries), on rebé l’impacte de l’experiència revolucionària, i a Lleida. El 1936 començà a militar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries. Mobilitzat per l’exèrcit republicà quan acabava de fer divuit anys, s’exilià el 1939 i passà pels camps de concentració de Setfons i d’Argelers. Després fou enrolat en una companyia de treballadors estrangers i s’afegí al maquis francès. Participà en l’alliberament de Rodès i en els fets de la Vall d’Aran (1944). Col·laborà en les revistes llibertàries Ruta, CNT i Solidaridad Obrera,a voltes també com a dibuixant. Fou així mateix periodista de l’agència France Press, en la qual treballà durant vint-i-sis anys. El 1961 abandonà la militància orgànica i es dedicà a escriure la història dels grups d’acció en la lluita armada contra el franquisme, la qual cosa anà íntimament lligada a la seva formació i al coneixement d’amics seus, antics militants llibertaris que perderen la vida en el combat guerriller. La seva obra més coneguda és La guerrilla urbana en España. Sabaté (1972), que després ha estat traduïda a cinc llengües europees, ampliada i reeditada diverses vegades. Ha dedicat altres llibres a guerrillers emblemàtics com el català Josep Lluís Facerias (La guerrilla urbana. Facerías 1974) i el gallec Mario Rodríguez Losada (A guerrilla antifranquista de Mario de Langullo, O Pinche 2000); a l’actuació de l’anarquisme militant durant la Segona Guerra Mundial en el doble vessant de servei d’informació i de salvament de resistents: La red de evasión del grupo Ponzán (1996); al Movimiento Ibérico de Liberación i Puig Antich, etc. L’objectiu que guia les seves obres ha estat reivindicar la memòria dels resistents, des d’una perspectiva detallista i vivencial, sense obviar, però, la crítica orgànica, i combinant recerca documental i informació oral.