El 1962 es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà (1970) en filologia francesa a la Universidad Complutense de Madrid. Des del final de la dècada del 1960 i fins al 1980 fou director de diferents instituts de batxillerat. El 1980 ocupà la càtedra de filologia francesa a l’Escola Universitària de Magisteri. Entre el 1981 i el 1983, fou director adjunt de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) i és vicerector de l’Estudi General Lul·lià des del 1991. Com a investigador ha treballat el camp de la lingüística i la investigació històrica. En aquest àmbit, cal fer referència a diversos estudis de caràcter biogràfic així com a l’anàlisi de l’emigració sollerica a França. Ha col·laborat en publicacions com Apuntes de Educación, Annals o Maina. Deixant de banda la seva obra com a lingüista, es poden assenyalar: Georges Bernanos, 1888-1988 (1988), Sollerics a França. Passions i quimeres (1870-1940) (1993), Jeroni Frontera, matemàtic. Un mallorquí a París durant el segon imperi (1995) i De Palma a París l’any 1878 (1998).