Vida i obra
Fou mestre de Jaume Vicens i Vives. Cursà el batxillerat a Còrdova, filosofia i lletres a Sevilla i diplomàtica a Madrid. El 1901 ingressà en el Cos d’Arxius, Biblioteques i Museus i fou destinat a l’ARV, des d’on es traslladà després a l’AHN. Es doctorà (1909) amb una tesi sobre la Universitat d’Alcalà, guanyà la càtedra d’història d’Espanya de la UV (1911), i el 1918 es traslladà a la mateixa càtedra de la Facultat de Lletres de la UB, on s’acabava d’establir la secció d’història. La seva estada a la ciutat s’allargà fins a la guerra civil; establí relacions amb l’arxiver i medievalista Ferran Valls i Taberner i amb Jordi Rubió i Balaguer, director de la Biblioteca de Catalunya i professor de la Facultat de Lletres i de l’Escola de Bibliotecaris; entrà (1923) a la RABLB i fundà (1924) un seminari d’història a la UB, des del qual renovellà l’ensenyament de la disciplina. Completà la docència a l’ACA, on ensenyà els alumnes a fitxar els documents seguint les normes de la metodologia alemanya –llegir-los, analitzar-los i plantejar-los qüestions–; també els ensenyà a fer treballs d’investigació proposant temes de l’època dels Reis Catòlics i fent que investiguessin els precedents medievals i les conseqüències posteriors. Aquesta docència, pràctica i a manera de seminari, era inèdita a la universitat espanyola. Vicens i Vives explicà que li feu efecte com treballava el professor, més que no pas els problemes que plantejava en matèria històrica. Catòlic i conservador, durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera fou secretari de la Facultat de Lletres i, durant la guerra civil, col·laborà amb Pedro Sáinz Rodríguez, ministre d’educació nacional. El 1940, aprofitant els buits que comportà la depuració de professors republicans, es traslladà a Madrid, on ocupà la càtedra d’història medieval d’Espanya fins a la seva jubilació (1948). Paral·lelament, fou designat (1939) sotsdirector de l’Institut d’Història Jerónimo Zurita del CSIC i director (1944) de l’Escola d’Estudis Medievals del CSIC, creada aleshores i que implicà la tutela de les seccions del CSIC creades en algunes universitats. Durant els anys 1958-64 dirigí la revista Hispania.
Pertangué al corrent del principi del s. XX, denominat història interna, que seguia l’obra d’Eduardo de Hinojosa. A. de la Torre treballà amb gran precisió, però aferrat als documents: feu interpretacions de curta volada i no sempre sabé aprofitar el material. Miquel Batllori ha parlat d’un «detallisme analític de vegades desesperant» i Rafael Olivar-Bertrand, un altre alumne, l’ha qualificat de «pontífex màxim de les coses mínimes». Altrament, tenia una concepció centralista de la història d’Espanya, que reforçà a partir dels anys quaranta. En la seva producció científica se centrà en la història universitària, una línia que mai no abandonà, i en l’exhumació documental. Des que es traslladà a Barcelona, el gran tema d’investigació fou l’època dels Reis Catòlics, a la qual es dedicà exhaustivament utilitzant material de l’ACA i, després, de l’arxiu de Simancas. Això li permeté publicar diversos articles, llibres i col·leccions documentals on es tracten personatges, episodis i aspectes socials, culturals i econòmics, seguint les pautes de la història interna. Entre la seva bibliografia destaquen:La Universidad de Alcalá. Datos para su historia (1910), Orígenes de la ‘Deputació del General de Catalunya’ (1923), La colección sigilográfica del Archivo de la Catedral de Valencia (1924), “Precedentes de la Universidad de Valencia”, Anales de la Universidad de Valencia, 5 (1926), Provisión de cátedras de la Universidad de Barcelona de 1559 a 1596 (1926), Los Reyes Católicos y Granada. La conquista del reino de Granada a la luz de nuevos documentos (1946), Documentos sobre relaciones internacionales de los Reyes Católicos (1949-66, 6 vol.) i La casa de Isabel la Católica (1954).
Lectures
- BATLLORI, M.: De l’Edat Mitjana als temps moderns i contemporanis, Eumo, Vic 1994.
- MUÑOZ i LLORET, J.M.: Jaume Vicens i Vives. Una biografia intel·lectual, Edicions 62, Barcelona 1997.
- PLA, J.: “Jaume Vicens Vives”, Homenots, 16.
- RUIZ CABRIADA, A.: Bio-bibliografía del cuerpo facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos, 1858-1958, Madrid 1958.
- RUMEU, A.; PAZ, R.: “In Memorial. Don Antonio de la Torre (1878-1966)”, Hispania, 104, 1966.
- VICENS I VIVES, J.: Obra dispersa, vol. I, Vicens-Vives, Barcelona 1967.