Vida i obra
Fou catedràtic de geografia (Universitat d’Oviedo, 1955; Universitat de València, 1956-69; Universitat Autònoma de Madrid, 1969-2001). També fou membre de l’Institut J.S. Elcano (CSIC), responsable/director d’Estudios Geográficos i acadèmic de la RAH (1988). Com a deixeble de Manuel de Terán Álvarez, fou geògraf d’espectre integral, amb una formació humanística i històrica molt sòlida que li feu veure els fenòmens geogràfics amb una llarga perspectiva evolutiva; en la tesi doctoral (1951), sobre la Serranía de Atienza, feu un ric tractament històric. La seva ideologia liberal connectà amb els mestres institucionistes. Fou un pioner de la climatologia, treballà intensament en geografia agrària i urbana i, els darrers vint anys, es dedicà intensament a la geografia històrica (salines, canals i embassaments, relacions topogràfiques, el cartògraf Tomás López, etc.). De la bibliografia recopilada per D. Marías (en premsa), prop d’una tercera part de títols reben un enfocament històric; destaquen: “Geografía urbana de Atienza”, Estudios Geográficos, 109 (1967); “Salinas de la comarca de Imón (Guadalajara)”, Estudios Geográficos, 120 (1970); Geografia de les terres valencianes (1977); “La evolución agrícola de Canarias”, Los paisajes rurales de España (1980); Els embassaments valencians antics (1987); Antiguos riegos marginales de Aranjuez (“Mares”, azudas, minas y canales) (1988); Estudios sobre regadíos valencianos (1989); “Las comarcas toledanas según las Relaciones Topográficas de Felipe II”, BRAH, 187 (1990); “Cien años de estudios de las ‘Relaciones Topográficas de Felipe II’ después de Caballero”, Arbor, 538 (1990); “El método cartográfico de Tomás López. El interrogatorio y los mapas de España”, Estudios Geográficos, 225 (1996); La navegación por el Tajo. El reconocimiento de Carduchi en 1841 y otros proyectos (1998); Madrid. Estudios de geografía histórica (1999); “Molinos de viento y de agua en las vistas de Wyngaerde (1562-79)”, Estudios Geográficos, 235 (1999); “Coello y la navegación interior”, Estudios Geográficos, 236 (1999). El seu arxiu personal roman a Madrid, en poder de la seva vídua Margarita Taracena, i al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Cantoblanco.
Lectures
- ARROYO, F.: “Don Antonio López Gómez”, Anales de la R. Academia de Doctores, 5, 2, 2001, p. 397-400. d. a.: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López Gómez, UV / Universitat d’Alacant, València 1989. GIL, A.: Laudatio con motivo de la investidura como Doctor honoris causa por la Universidad de Alicante. Acto de investidura como doctores H.C. de D. A. López y D. Jesús García Fernández, Universitat d’Alacant, 1995. PÉREZ PUCHAL, P.: “Antonio López Gómez y su genera- ción de geógrafos”, Cuadernos de Geografía, 44, 1988, p. 123- 132. ROSSELLÓ, V.M.: “Els anys valencians del geògraf López Gómez”, Afers, 38, 2001, p. 215-220. — “Laudatio académica del Prof. Antonio López Gómez”, Estudios sobre regadíos valencianos, UV, 1990, p. 15-19 (“Honoris Causa”, 7).