Llicenciat a Saragossa (1945), hi encetà una carrera docent que, després de passar per Lleó i Santiago de Compostel·la, el dugué a la Universitat de València com a catedràtic d’història antiga i medieval a la darreria dels anys cinquanta. Hi desenvolupà una remarcable tasca investigadora i afavorí les publicacions especialitzades amb la fundació i direcció de la revista Ligarzas i de l’editorial Anubar (vg. Temas medievales), on aparegueren les col·leccions “Textos medievales”, “Obras de investigación”, “Comercio valenciano” i “Temas valencianos”. Tanmateix, la majoria de la recerca universitària i de les publicacions es limitaren a l’edició de fonts i cròniques d’Aragó i Navarra, i en part castellanes. Entre les col·leccions documentals, destaquen Colección diplomática de Pedro I de Aragón y Navarra (1951), Colección diplomática de Riaza (1258-1457) (1959), Cartulario de Siresa (1960), Cartulario de Albelda (1960), Colección diplomática de Cuéllar (1961), Cartulario de San Juan de la Peña (1962), Cartulario de Santa Cruz de Serós (1966), Jaca: documentos municipales, 971-1269 (1975) i Cartulario de San Millán de la Cogolla, 759-1076 (1976). L’altra línia de treball està representada per l’edició de textos cronístics com la Crónica de los estados peninsulares (texto del siglo XIV) (1955), la Crónica de San Juan de la Peña (1961), les Crónicas navarras (1964), la Crónica Najerense (1966), la Crónica de Alfonso III (1971) i la crònica de Caffaro De captione Almerie et Tortuose (1973). D’aquesta època són també els Estudios en torno a la división del reino por Sancho el Mayor de Navarra (1958) i la seva participació en la Miscelánea José María Lacarra: estudios de historia medieval (1968), que palesen la dedicació que dispensà als regnes pirinencs de l’Edat Mitjana primerenca. Al costat d’aquests treballs erudits, és autor també d’obres més generals de temàtica hispànica, amb estudis com ara Cómo se formó España (1958), Ciclos económicos de la Edad Media española (1969) i, sobretot, Introducción a la historia de España (1971), un manual universitari escrit en col·laboració amb Joan Reglà i José M. Jover, que en el seu moment fou una valuosa i renovadora síntesi reeditada en nombroses ocasions. A la dècada del 1970 començà a estudiar la història medieval del País Valencià, especialment des del vessant cronístic, amb El “Cantar de Mio Cid” y algunos problemas históricos (1973) –des d’una perspectiva aragonesa contrària a les interpretacions castellanistes de Ramón Menéndez Pidal– i Bernat Desclot: un historiador valenciano recuperado (1977). Però la seva recerca se centrà en la conquesta del s. XIII, analitzada en treballs com Entidades políticas en la Reconquista de Valencia (1977), Dos actitudes ante la Reconquista de Valencia (1977) i, molt especialment, Orígenes del Reino de Valencia: cuestiones cronológicas sobre su reconquista (1976). En aquest darrer llibre, escrit des d’una òptica tradicional, l’autor exagera l’aportació aragonesa a la conquesta i colonització del nou regne, i minimitza la presència catalana. En la conflictiva transició valenciana, el llibre connectà amb els sectors sensibles al regionalisme particularista i conegué un notable èxit editorial. El 1977 s’incorporà com a catedràtic d’història medieval a la Universitat de Saragossa, on dirigí el departament fins a la seva jubilació el 1988. En aquesta darrera etapa com a investigador prosseguí la publicació de fonts reials i monàstiques, amb compilacions com Documentos reales navarro-aragoneses hasta el año 1004 (1986), Documentos de Ramiro II de Aragón (1988), Documentos del monasterio de Obarra (Huesca) anteriores al año 1000 (1989) i l’edició de les Crónicas anónimas de Sahagún (1987). També redactà obres de síntesi referents a l’Edat Mitjana hispànica i aragonesa: Historia de Aragón (1981), Las autonomías medievales (1984), Creación y desarrollo de la Corona de Aragón (1987) i Orígenes de los reinos de Castilla y Aragón (1991). El 1989 el govern d’Aragó li atorgà el premi a les ciències socials i humanes.