Fins el 1936 s’editaren vuit volums que contenien la informació de les activitats acadèmiques, memòries d’excavacions (amb profusió d’il·lustracions) i nombrosos estudis monogràfics. També s’hi exposaven la proposta de formació de la Biblioteca de Catalunya, un pla de publicacions dels clàssics de la literatura catalana medieval (Ramon Llull, Ausiàs Marc), l’edició de la Biblia en català i la recuperació d’arxius institucionals, com el de la Batllia General. El contingut s’estructurà en seccions: arqueològica, històrica, jurídica i literària. A la primera s’hi trobava el resultat de les recerques de prehistòria a la cova de Serinyà i a l’abric Romaní, de Capellades, i també de les excavacions fetes a Empúries i la ceràmica ibèrica. També es feu ressò de les recerques fetes en arqueologia medieval: els banys àrabs de Girona, i les esglésies romàniques de la Vall de Boí i la Vall d’Aran. Els principals col·laboradors foren Josep Gudiol, Josep Puig i Cadafalch i Josep Pijoan. A la secció històrica hi participaren especialment Eduardo González Hurtebise i Joaquim Miret i Sans. Antoni Rubió i Lluch presentà diferents treballs sobre els catalans a Grècia, a més d’un estudi sobre la Crònica de Pere el Cerimoniós, mentre que Francesc Carreras i Candi publicà un important article sobre la introducció de la Inquisició castellana a Catalunya. La secció jurídica era coberta fonamentalment per Guillem M. de Brocà, amb estudis sobre diferents aspectes d’història del dret, preferentment sobre les fonts del dret català: usatges i costums. La secció literària se centrava principalment en la literatura catalana medieval i hi participaren Ernest Moliné i Brasés, Jaume Massó i Torrents (sobre Eiximenis), Josep Pijoan, Manuel de Montoliu, Jordi Rubió i Lluís Nicolau i d’Olwer (sobre l’escola poètica de Ripoll). D’altra banda, Miquel dels Sants Oliver publicà en l’Anuari un estudi sobre la influència de la Revolució Francesa a Catalunya. Cal subratllar també la participació d’historiadors d’expressió castellana com Andrés Giménez Soler, Eduardo Ibarra Rodríguez (aquests dos darrers aragonesos), Manuel Gómez Moreno, Francisco Codera i Zacarías García Villada, i també del medievalista rossellonès Josep Calmette. A partir del volum VII la publicació es reduí pràcticament a les activitats internes de l’Institut o a la seva relació amb d’altres institucions. Tanmateix, la crònica d’activitats fou força rica, amb intervencions dels prehistoriadors i arqueòlegs Pere Bosch i Gimpera, Lluís Pericot i Josep de C. Serra i Ràfols. La publicació es reprengué el 1952 com a butlletí informatiu de l’Institut; s’hi incloïen notes necrològiques, informació dels plens de l’IEC i activitats de les societats filials.