Concebuda com a Anuario del Servicio de Investigación Prehistórica de la Excma. Diputación de Valencia, en mantingué el lema o subtítol fins el volum V (1954). Té publicats 24 volums, el primer aparegué l’any 1929 (com a anuari del 1928), i el darrer, l’any 2001. La revista, editada a València, no ha mantingut una periodicitat constant, i només actualment ha adquirit caràcter de publicació bianual. L’APL, en qualitat de revista institucional, només té com a límits d’edició els que imposa l’originalitat dels treballs i el rigor científic. La temàtica és l’arqueologia en general, no constrenyida pel títol de capçalera (cobreix els períodes de la prehistòria a l’època medieval); tanmateix, sempre hi han tingut cabuda treballs d’altres disciplines relacionades, com ara la paleontologia, la paleoantropologia, la paleoecologia, etc. La llengua usual és el castellà, però també s’hi han publicat articles, molt esporàdicament, en altres llengües com el francès —principalment—, l’anglès, el portuguès i l’italià. El català hi és present, també molt esporàdicament, des del volum XIX (1989). Els directors de la revista han estat sempre els mateixos directors del SIP (Isidre Ballester i Tormo, Domènec Fletcher i Valls, Enric Pla i Ballester, Bernat Martí i Oliver...), i la nòmina de redactors, en idèntica correspondència, l’han format a cada època els membres i col·laboradors més directes del Servei. Uns i altres han pogut figurar (especialment als primers números) en els crèdits de la publicació (per als primers temps: F. Ponsell, M. Jornet, G. Viñes, M. Vidal i López, J. Chocomeli, J. Alcácer, C. Visedo i Moltó, V. Pascual, entre d’altres). A hores d’ara, el consell de redacció és format per H. Bonet i Rosado, B. Martí i Oliver, M.J. de Pedro Michó, J. Juan Cabanilles (coordinador editorial), C. Mata Parreño i V. Villaverde Bonilla, tots ells, llevat dels dos darrers (pertanyents a la UV), són membres actuals del SIP.
El caràcter de revista científica oberta i la seva vocació arqueològica d’àmbit mediterrani, no exclusivament peninsular, han fet que l’elenc de col·laboradors hagi estat alt i diversificat en el transcurs dels anys d’existència. D’entre els investigadors forans cal fer esment d’H. Breuil, L. Bernabò Brea, R. Lantier, J.G.D. Clark, A. Cheynier, R. Riquet, A. Do Paço, V.G. Childe, F. Benoît, M. Pallottino, N. Lamboglia, B.M. Blance, J. Arnal, J. Untermann, H. Schubart, M. Hopf, J. Guilaine, J.J. Jully, I. Davidson, P. Guichard o G. Alföldy. D’entre els investigadors hispànics poden destacar-se les contribucions de P. Bosch i Gimpera, L. Pericot, S. Vilaseca, P. Beltrán Villagrasa, A. Beltrán Martínez, F. Figueras Pacheco, J. Maluquer de Motes, M. Tarradell, A. Tovar, M. Fusté, A. García y Bellido, M. Gómez Moreno, M. Almagro Basch, M. Almagro Gorbea, Mª.A. Mezquíriz, A. Balil, P. de Palol, E. Sanmartí Grego, G. Pereira Menaut, D. Campillo, J. De Hoz, I. Barandiarán, F.J. Fortea, G. Rosselló i Bordoy, M. Pellicer, J.M. Blázquez, A.Mª. Muñoz Amilibia, o J.M. Fullola i Pericot. D’entre els col·laboradors locals, tota mena d’estudiosos i investigadors lligats normalment —sobretot a partir dels darrers temps— als estaments universitaris i als centres institucionals i museus arqueològics valencians, poden assenyalar-se: N.P. Gómez Serrano, F. Jordà i Cerdà, A. Ramos Folqués, F. Mateu i Llopis, J. Alcina Franch, S. Mariner Bigorra, S. Bru i Vidal, E.A. Llobregat, F. Esteve Gálvez, G. Martín, R. Ramos Fernández, M. Gil-Mascarell, C. Aranegui, R. Enguix, J. Bernabeu, P.P. Ripollés, M.S. Hernández Pérez, L. Abad Casal, F. Arasa i Gil, A. Ribera, R. Azuar, J.E. Aura Tortosa, M. Dupré, Mª.P. Fumanal, J.V. Lerma, M. Pérez Ripoll, J.Ll. Pascual, R. Martínez Valle o E. Badal.
L’origen de l’APL es troba en la creació, per part de la Diputació de València el 1927, del SIP i la necessitat de comptar amb un òrgan d’expressió, una publicació especialitzada, que permetés divulgar entre la comunitat científica la labor desplegada per aquest Servei. El nom d’Archivo se li donà en record de l’antiga revista que fundà Roc Chabàs (El Archivo, Dénia-València, 1886-93), i amb el determinatiu d’àmbit, Levantina, es volgué expressar una territorialitat més àmplia que l’abastada per les tres províncies valencianes. Aquesta vocació mediterrània peninsular, el “Llevant”, en definitiva, és la que hi ha persistit fins ara, oberta encara més als restants espais mediterranis limítrofs i a la investigació arqueològica que s’hi duu a terme. D’ençà de la seva aparició, l’APL ha estat una de les principals revistes arqueològiques publicada en territori peninsular, amb una àmplia distribució i implantació (estatal i internacional).
Lectures
- GARCÍA MARÍN, A.; ROMÁN ROMÁN, A.: “Las publicaciones periódicas de historia antigua, prehistoria y arqueología”, Trabajos de Prehistoria, 55 (1), 1998, p. 139-146.
- MARTÍ OLIVER, B.; JUAN CABANILLES, J.: “El tractament de la toponímia en la bibliografia arqueològica valenciana, 1900-1950”, Estudis de toponímia valenciana, Denes, València 2000, p. 225-253 [a cura de J.F. Mateu i E. Casanova].