Arguments es presentà com una revista amb format de llibre d’una extensió que oscil·lava entre les 200 i les 246 pàgines. N’aparegueren quatre números. El primer, amb el tema general El País Valencià, 1931-1939, es publicà el 1974 a cura d’Alfons Cucó, Màrius Garcia i Bonafé, Ernest Lluch i Xavier Paniagua. Oferia una visió de conjunt sobre els anys trenta al País Valencià i alhora una miscel·lània de treballs sobre el període, amb articles de Ricard Pérez i Casado, Màrius Garcia i Bonafé i Rafael Aracil, Xavier Paniagua, Tomàs Llorens, Josep Vicent Marquès, Isidre Molas, Vicent Arrue, Ernest Lluch, Alfons Cucó, Amparo Álvarez i Josep Iborra. El número 2 fou publicat el 1975 amb l’encapçalament Crisi i modernització al País Valencià, a cura dels mateixos autors que el número anterior més Vicent Soler. Inclogué diversos estudis històrics sobre els s. XIX i XX al País Valencià, amb aportacions de Manuel Ardit, Vicent Martínez Santos, Miquel Ángel Fabra, Clementina Ródenas, Ignacio Jiménez i Francesc Pérez, Jacint Ros, Joan Josep Pérez, Joaquim Mafé i Vicent Soler, Damià Mollà, i amb la reproducció del text clàssic de Romà Perpinyà i Grau L’interès col·lectiu econòmic a Catalunya i València (1932), presentat per Ernest Lluch. El número 3, de l’any 1977, aparegué sota la responsabilitat d’un consell de redacció format per Alfons Cucó, Joan Fuster, Màrius Garcia i Bonafé, Tomàs Llorens, Ernest Lluch, Xavier Paniagua i Vicent Soler i, sota el títol Fet nacional i canvi social al País Valencià, incloïa treballs diversos de temàtica històrica, econòmica i cultural valenciana, preferentment de l’època contemporània i al voltant de la relació entre el canvi econòmic i les transformacions polítiques. Hi col·laboraren Josep Maria Carreras, Eugeni Giral, Ernest Lluch i Francesc Roca (amb l’article “Nació i regió als Països Catalans: economia política, estructures territorials i ideologies”), Alfons Cucó, Dolors Bramon, Josep Iborra, Artur Colorado, Francesc Pérez Moragón, Joan Romero, Josep Picó, Bernardí Cabrer i Josep Antoni Ibarra, Josepa Cucó, Joan F. Mira, Rafael Juan i Fenollar, Xavier Paniagua i Joaquim Prats. Finalment, el número 4 sortí el 1979 amb un consell de redacció format per Salvador Almenar, Josep Maria Bernabé, Alfons Cucó, Joan Fuster, Ernest Lluch, Màrius Garcia i Bonafé, Xavier Paniagua i Vicent Soler. Presentava dos blocs temàtics: Teories del nacionalisme i Controvèrsies al País Valencià. El primer incloïa traduccions d’articles de Lucio Levi, V.G. Kiernan i Eric J. Hobsbawm sobre nacionalisme, classes socials, federalisme i neomarxisme. Al segon pertanyien textos sobre problemes històrics valencians (d’història antiga, medieval i contemporània) a càrrec de Joan Santacana, Carme Barceló, Manuel Sanchis i Guarner, Rafael Juan i Fenollar, Ernest Reig i Josep Sorribes. En conjunt, Arguments constitueix un document de la consciència historiogràfica valenciana en el moment de la transició democràtica i representa la trobada d’un conjunt d’investigadors de formació universitària, membres de les generacions ascendents, abocats a l’estudi de la realitat valenciana —tant històrica com del present— amb exponents del valencianisme de les dècades anteriors en el seu vessant més rigorós. Hi és ben perceptible la inspiració i orientació d’autors com Alfons Cucó, Joan Fuster, Ernest Lluch i Màrius Garcia i Bonafé. Les especialitzacions hi són diverses, perquè al costat d’historiadors (que tingueren un protagonisme considerable arran del Primer Congrés d’Història del País Valencià, 1971) representatius de la marcada renovació historiogràfica valenciana de les dècades del 1960 i 1970, estimulada de manera especial i quant a plantejaments per la problemàtica oberta per Joan Fuster en Nosaltres els valencians (1962), s’hi troben també economistes formats a la nova Facultat de Ciències Econòmiques de València, molt influïts per Ernest Lluch, i també estudiosos de trajectòria singular. Alhora es constata la col·laboració d’investigadors del Principat en tots els números. Al llarg dels quatre volums publicats es comprova l’important esforç d’estudi, anàlisi i interpretació de la societat valenciana contemporània, tot emmarcat en una temptativa intencionada d’intervenció configuradora, i la incorporació reeixida de nous estudiosos, alguns de molt joves, a la indagació sobre la realitat valenciana en clau nacional. Al costat de treballs que miraren d’establir elements d’interpretació sobre la problemàtica contemporània del País Valencià (configuració social, evolució econòmica, paper de la burgesia, industrialització, etc.) hi ha també anàlisis d’història cultural (la infraestructura cultural valencianista els anys trenta, la qüestió nacional en la revista Nueva Cultura, la novel·la al País Valencià, etc.) i estudis sobre qüestions històriques més reculades en el temps (la llengua àrab al País Valencià, l’edat del bronze a Catalunya i València, la conquesta i el problema morisc, els felibres i València, etc.). Fet i fet, aquests treballs tenien un to acadèmic i feien servir una metodologia moderna; eren fruit d’investigacions en curs i s’inserien en un marc de referència explícit (el País Valencià com a unitat d’estudi, interpretació de la seva dinàmica històrica). S’hi dedicava una atenció especial als anys trenta, una època de grans possibilitats cíviques i culturals frustrades, i també als moviments socials i a la qüestió nacional. Políticament, aquesta iniciativa editorial respongué, en bona part, a un cert socialisme de caràcter nacionalista que florí amb una força remarcable al País Valencià els anys setanta, i que tingué gran incidència en el món universitari, alguns dels exponents del qual arribaren a assolir una influència política directa.