Inicià les obres de la tercera basílica, consagrada el 977, de la qual encara avui romanen algunes restes encastades en l’estructura de l’edifici actual, consagrat per l’abat Oliba el 1032, que el recordà en el seu poema In laudem basilicae et abbatum Rivipullensium.Viatjà a Roma el 951, on aconseguí d’Agapit II el privilegi d’elecció d’abat i la confirmació de la independència del poder seglar. A Itàlia adquirí còdexs per a la Biblioteca de Ripoll, com l’obra d’Eugipi de Lucul·lano, copiada pels monjos Sendred i Sunyer sub potestate et dominio domini Arnulphi episcopi uel abbatis, encara a Ripoll fins al saqueig del monestir el 1835. També d’aquest viatge a Itàlia procediria la Vita Nicolai, escrita per Joan, diaca de l’església de Sant Gener de Nàpols, avui perduda, però que Jaume Villanueva trobà en el seu cèlebre Viage.
El 958, el monjo Joan copià a Ripoll la col·lecció canònica de Dionisi l’Exigu i un conjunt de decretals pontificals, que més tard fou tramesa a la catedral de Lo Puèi a Alvèrnia, en aquella època molt relacionada amb la seu de Girona.
En època d’Arnulf s’albira un progressiu enriquiment de la biblioteca ripollesa, que augmentà el nombre de còdexs durant els abadiats de Guidiscle (970-979) i Sunifred (979-1008), predecessors d’Oliba. A la mort de Sunifred, la biblioteca ja tenia 121 volums. Si es considera que a la mort d’Oliba, l’any 1046, tenia 240 volums, es pot concloure que la riquesa de la biblioteca fou conseqüència de la tasca duta a terme per Arnulf, Guidiscle i Sunifred.
Arnulf destacà també per la seva feina constructora, que no aconseguí, però, veure enllestida. L’acta de la tercera consagració de l’església de Ripoll (16 de novembre de 977), publicada per Étienne Baluze en l’apèndix de l’obra de Pèire de Marca Marca Hispanica (París 1688), destaca clarament Arnulf com a promotor de l’esmentada construcció. També, en la Brevis historia monasterii Rivipullensis, publicada per Baluze en l’obra ja esmentada, se’n valora la tasca constructora, però, a més, se n’aprecia la labor d’Arnulf com a introductor de la disciplina benedictina al monestir.
Lectures
- BEER, R.: “Los manuscrits del monastir de Santa Maria de Ripoll”, BRABLB, V, anys IX-X, 1909-10, p. 137-170.
- JUNYENT i SUBIRÀ, E.: Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba, Barcelona 1992 [a cura d’Anscari M. Mundó].
- MUNDÓ, A.M.: “Ripoll i la cultura catalana en la segona meitat del segle X” i “L’escriptori i la biblioteca de Ripoll des de la fundació fins al segle XI”, Obres completes, I/1, Catalunya, de la romanitat a la sobirania, Barcelona 1998, p. 430-439.