Fill d’Emili Pérez-Cabrero i Felices, coronel d’infanteria, realitzà els seus primers estudis a Eivissa, i després a Madrid i a Barcelona, on el seu pare havia estat destinat. Després de la mort d’aquest, retornà a l’illa juntament amb la seva mare i la seva germana.
La seva afecció periodística el portà l’any 1890 a ser redactor dels setmanaris El Ibicenco i Ibiza. Des de la fundació d’El Coco, l’any 1890 per Bartolomeu de Roselló, formà part de la seva redacció i en fou el director (1890-92). El 1893 fou redactor d’El Coco de Ibiza i col·laborador assidu de Diario de Ibiza (1893-96), com també de La Bandera de Ibiza (1895-96). Col·laborà també en el diari El Correo de Ibiza (1899-1903) i en El Porvenir (1902-03). El 1911 fou redactor del diari El Defensor i des d’aquest mateix any fins a la seva mort ho fou d’El Resumen.
Voluntari en la guerra de Cuba, retornà malalt a Eivissa el 1896. Un cop recuperat, sol·licità d’anar a Filipines, d’on tornà l’any 1898 amb la salut molt malmesa. L’any 1898 prengué possessió de la seva plaça com a oficial de l’Administració Dipositària d’Hisenda a Eivissa, on treballà fins l’any 1899, quan fou nomenat secretari de l’Ajuntament d’Eivissa, càrrec que exercí fins a la seva mort. Des del seu càrrec municipal col·laborà activament en totes les iniciatives de progrés: dotar la ciutat d’enllumenat, gestionar la finalització de les obres del port i la creació d’una línia marítima directa amb Barcelona.
Com a defensor de l’arqueologia eivissenca, gràcies a la seva iniciativa l’1 de setembre de 1903, es fundà la Societat Arqueològica Ebusitana (SAE), de la qual fou sotsdirector. Com a responsable de les tasques d’investigació arqueològica, inicià les excavacions a la necròpoli de Puig des Molins, que foren els primers treballs arqueològics oficials duts a terme a Eivissa. Amb les primeres troballes, resultat de les excavacions, s’inicià la formació d’un incipient museu a la seu de la Societat. També realitzà excavacions a les de sa Barda i can Frare Verd, i als jaciments de Puig de n’Alís, Canal des Verro i Cap des Salt, tots a la parròquia de Sant Agustí. Igualment dirigí els treballs duts a terme a Can Pis (Sant Rafael) el 1903 i el 1906. També el 1906, sota la seva direcció, la SAE excavà el jaciment del Puig d’en Valls (Santa Eulària del Riu), a la necròpoli de ses Torres a Talamanca, i a les romanotardanes de Sant Antoni i can Gabino (Formentera).
L’any 1907 dirigí les excavacions al santuari de l’Illa Plana i participà, juntament amb Joan Roman i Calvet, Carles Roman i Ferrer, A. Vives i Escudero i Pere Marí, en l’excavació del santuari d’es Culleram. L’any 1909 fou nomenat conservador del Museu Arqueològic d’Eivissa.
Des del seu càrrec a l’Ajuntament l’any 1913, tot i la bona amistat que tenien, s’oposà al fet que Vives i Escudero, catedràtic de numismàtica de la Universitat de Madrid, realitzés excavacions a l’antic camí a Sant Josep, avui carrer de la Via Romana, a fi d’evitar, com ja havia succeït amb nombroses peces trobades a la necròpoli de Puig des Molins, que els materials recuperats en les excavacions sortissin de l’illa.
El 1909 publicà a Barcelona Ibiza: Arte, agricultura, comercio, costumbres, historia, industria, topografía. Guía del Turista,la primera guia d’Eivissa en la qual hi ha una nombrosa i variada informació de l’illa, amb una abundant il·lustració gràfica. A aquesta obra la seguiran Ibiza Arqueológica. La Necrópolis de Ebuso (1911), Historia del Museo Arqueológico de Ibiza. Un Museo en peligro (1911) i Arqueología Ebusitana e Ibiza arqueológica (1913).