Vida i obra
Estudià dret i més tard filosofia i lletres a la Universitat de València, i es doctorà a Madrid en aquesta última especialitat. Quan encara era estudiant formà part del grup que publicà la revista literària Murta (1931), més tard dirigí La Gaceta del Libro, editada entre el 1934 i el 1936 per la Llibreria Miguel Juan i feu col·laboracions literàries en La correspondencia de Valencia. Fou professor de la Facultat de Dret a la UV i, posteriorment, durant vint-i-cinc anys, impartí les classes de literatura espanyola a la Facultat de Filosofia i Lletres, on desenvolupà una intensa activitat investigadora i cultural. Creà els cursos per a estrangers, fou director del teatre no professional universitari de València (TEU) i participà en la fundació de la revista Mediterráneo, de la qual fou secretari.
Posteriorment, fou arxiver bibliotecari a la Diputació Provincial de València, tot fent-se càrrec dels corresponents serveis i entitats adscrits a aquesta institució, on dugué a terme el que es considera la seva tasca més important: la fundació de la Institució Alfons el Magnànim (1947), un organisme dependent de la Diputació i acollit al CSIC, que tenia com a objectius promoure la investigació i l’edició d’estudis sobre temes valencians. Zabala desenvolupà diferents feines dins d’aquesta entitat, primer com a director tècnic fins el 1980 i, a partir d’aquesta data, com a conseller numerari. A més, dirigí fins el 1980 la secció de Literatura i Estudis Filològics integrada en aquella institució. Així mateix, fou director de la Revista Valenciana de Filologia (1951), editada per l’esmentada secció de literatura, la qual tenia com a objectiu oferir estudis sobre la llengua i la literatura valencianes i on publicaren intel·lectuals de la talla de Joan Fuster, Sanchis i Guarner, Menéndez Pidal i Martí de Riquer. D’altra banda, formà part de la comissió permanent en els Congressos d’Història de la Corona d’Aragó i fou president del VIII Congrés, celebrat a València el 1967. Participà en la junta de govern de la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals, del CSIC i fou director numerari del Centre de Cultura Valenciana, així com cronista oficial de la província. A més, ocupà diversos càrrecs a l’Ajuntament de València.
És autor de nombrosos articles sobre temes valencians, especialment referits al teatre, dels quals era un especialista. A més, publicà els llibres La ópera en la vida teatral valenciana del siglo XVIII (1960) i El teatro en la Valencia de finales del siglo XVIII (1982), on estudià l’ambient en què es desenvolupà l’activitat operística i teatral en la València del final del set-cents: condicions, administració del negoci, preferències del públic i el seu comportament, actors, etc. Els últims anys de la seva vida es dedicà a editar les obres completes d’amics seus, com ara Joan Gil-Albert o Vicent Gaos. El 1967, en reconeixement per la seva labor investigadora obtingué el premi Cerdà Reig de la Diputació Provincial de València en el seu apartat d’investigacions literàries. Així mateix, rebé nombrosos homenatges com el que li rendí el 1997 la Diputació de València pels seus trenta-tres anys al capdavant de la Institució Alfons el Magnànim, o el de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de l’any 2000. La seva principal contribució fou la de mantenir viva la flama de la cultura valenciana en els anys difícils de l’inici del franquisme.
Lectures
- “Fallece el historiador y fundador de la Institució Alfons el Magnànim Arturo Zabala”, Levante EMV, 25 d’agost de 2001, p. 46.
- GABARDA, V.: Institución “Alfonso el Magnànimo”: Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (1984-1997), Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, D.L., València 1997.