Les primeres referències del funcionament d’aquest arxiu daten de mitjan s. XIV, quan en temps de l’arquebisbe Pere Clasquerí (1358-80) es dictaren unes normes d’ordenació. Tanmateix, no fou fins al s. XVI que se n’establí l’organització; així, se sap que el 1519 hi havia un secretari de l’arxiu, un notari civil de la ciutat. El 1527 s’acordà la construcció d’un habitacle per a situar-lo damunt del claustre, al lloc on hi havia l’antiga llibreria. A través dels llibres d’acords hi ha notícia de la confecció d’un inventari el 1548, mentre que l’any 1552 s’ordenà l’arxiu i es construí un armari de fusta. L’any següent es creà la figura de l’arxiver, càrrec que ocuparen dos canonges, i el 1570 es contractà un comensal de la seu per a classificar els papers. Quatre anys més tard s’edificà un nou arxiu a la capella de la Mare de Déu dels Bastaixos, i els anys 1601 i 1619 s’hi dugueren a terme algunes obres de reforma. El 1674 hi hagué una nova ordenació de l’arxiu. El 1717, l’arxiu es trobava emplaçat damunt de la sagristia de la catedral. Durant la guerra del Francès (1811) part de la documentació fou destruïda, fet que, juntament amb la fragmentació del fons, converteix l’Arxiu Capitular de la Catedral de Tarragona en un dels més petits de Catalunya de la seva tipologia, amb només 185 metres lineals. La desamortització del 1869 portà a la confiscació per Hisenda de 166 lligalls, 468 pergamins i 5 còdexs, que es traslladaren a Madrid, on actualment es poden consultar dins la Secció Clergat Regular-secular de l’Arxiu Històric Nacional de Madrid (AHN). La cronolo-gia de la documentació conservada a l’arxiu abraça del s. XIII al s. XX i el contingut és divers. Les actes dels capítols van des del 1409 fins a l’actualitat (133 llibres); més abundants són els llibres del tauler (684). De l’obra de la catedral s’han preservat dotze llibres, a partir del 1335, i també dotze de la sagristia (1422-1735). La correspondència s’inicià tardanament (s. XVIII). De la confraria de preveres es conserven 330 llibres (1330-1835), i de la resta de confraries, 10 (1435-1867). Pel que fa a l’administració de les capelles hi ha 20 volums (1561-1969), com també de benifets (s. XV-XX) i causes pies (1495-1968); de testaments, se’n conserven 50 (1501-1890). Les sèries de la mesa canonical comencen al s. XVI i les de la bossa canonical, al final del s. XVII. També cal considerar les distribucions de misses del 1588 al 1834 (144 volums) i, finalment, la gestió econòmica de les carnisseries de Tarragona (1638-1790) i dels pous de gel de Montblanc (s. XVII-XVIII). A més, l’arxiu disposa de 500 pergamins (s. XIII-XVIII). Així mateix, cal esmentar la presència d’unes 2.000 partitures musicals d’època moderna i contemporània, microfilmades i catalogades per un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona, de les quals està previst publicar una detallada descripció. Entre els documents conservats a l’AHN hi ha llibres d’acords del s. XVII, capbreus (s. XVII-XVIII), llevadors de censos i rendes (s. XVII), causes pies (s. XVIII) i llibres de marmessories (s. XVII-XVIII). Les restriccions d’accés i la manca d’instruments de descripció han fet que sigui un arxiu poc consultat, tot i que ofereix moltes possibilitats per a la investigació.
Lectures
- RAMON I VINYES, S.: “Arxiu Capitular de la Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de Tarragona (ACT)”, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya, 7, Barcelona 1998, p. 241-246.
- SERRA I VILARÓ, J.: “Archivo y librería capitulares de la Santa Metropolitana Iglesia de Tarragona, primada de las Españas”, Boletín Arqueológico, 3-4, Tarragona 1944, p. 105-135.