La institució pren aquest nom pel fet d’estar instal·lada al palau de la Paeria, l’antiga casa del paer en cap (alcalde), l’obra més representativa de l’arquitectura civil romànica de la ciutat de Lleida. Allà es custodien uns dos-cents metres lineals de documentació, els quals es troben a l’abast dels investigadors mitjançant una sala de consulta que té una capacitat per a quinze persones. La documentació dipositada, reflex de les funcions desenvolupades per la municipalitat des de mitjan s. XII fins al s. XX, és dividida en quatre classes o tipologies documentals: els Pergamins, els Llibres manuscrits, els Llibres especials i els plecs de documents. Els pergamins formen un conjunt molt valuós agrupat segons la seva temàtica. Entre els 265 pergamins que formen la sèrie de Privilegis i cartes reials destaca el document més antic de l’arxiu, la carta de poblament que Ramon Berenguer atorgà a la ciutat l’any 1150, tot just conquerida als sarraïns. A més, dintre d’aquesta secció de testimoniatges vitel·lats hi ha tres sèries més: Butlles pontifícies, Diversos (compravendes, sentències, etc.) i la Pia Almoina.
Els Llibres manuscrits formen l’agrupació documental més voluminosa. La sèrie és subdividida en dinou sèries de llibres que representen el testimoniatge més genuí de l’activitat del municipi des dels seus orígens. Els seixanta volums dels Llibres del Consell General recullen els assumptes i les decisions que prengué aquest organisme des de l’any 1340 fins al 1715; els Llibres del Consell Particular s’estenen des del 1420 fins al 1705; els Llibres de Correspondència apleguen les cartes adreçades als paers des del s. XV fins al s. XVIII; els Manuals d’Actes de la Ciutat assenten les decisions preses des de l’any 1584 fins al 1779; els Llibres d’Acords de l’Ajuntament configuren una sèrie hereva dels llibres del Consell General, que comencen el 1719 amb el decret de Nova Planta i continuen fins a l’actualitat encara que amb llacunes. Els Llibres de Bans i Edictes relacionen els avisos que l’autoritat feia saber als ciutadans (el primer data del 1557 i l’últim, del 1765); els Llibres de Capbreus, Àpoques i Albarans, responsabilitat del clavari major de la paeria, s’estenen durant tot el període modern; els Llibres del Mestre Racioner formen un conjunt de vint volums, la major part dels quals referents al s. XVII; els Llibres del Comptador, amb una finalitat molt semblant als anteriors, s’inicien amb el govern dels Borbó; els Llibres del Majordom de Propis (o del clavari) s’estenen fins al final del vuit-cents; els Llibres de Comptes, referents, particularment, als pesos dels cereals comprenen els s. XVIII i XIX; els 86 Llibres de l’Administració de la Carnisseria comencen l’any 1623 i arriben fins al principi del s. XIX; els Llibres dels Veedors, perits que servien per a dirimir qüestions veïnals, apleguen en vint volums les sentències emeses entre el 1701 i el 1848; els Llibres del Cadastre formen una sèrie de 332 llibres corresponents als s. XVIII i XIX; els Llibres del Sou del Corregidor són 25 toms sobre les quantitats que pagaren els veïns de la ciutat a aquest oficial durant el s. XVIII; la sèrie de Llibres de la Taula de Canvi sumen 112 volums des del 1585; els 78 Llibres de Crims transcriuen les vistes criminals que tenien lloc davant la cort del veguer des de l’any 1312 fins al 1689; els Llibres de la Pia Almoina (capbreus, comptes), tot i que en un deficient estat de conservació, donen testimoni de l’activitat d’aquesta institució des del 1376 fins al 1810, i els 14 Llibres de Seguretat són registres de comptes que donaven els arrendadors de la ciutat de les seves respectives col·lectes, mitjançant un jurament, i abracen des del 1403 fins al 1645.
La secció de Llibres especials és formada per quatre exemplars de gran valor: el Llibre dels Usatges (s. XIV), amb precioses miniatures; el Llibre Verd Petit (s. XIV) intitulat Privilegis, Statuts e Ordinacions de la Ciutat de Lleida; el Llibre Verd Major (s. XVII), i les Constitucions, un incunable que recull les lleis que el rei presentava a l’aprovació de les corts catalanes.
Finalment, la secció de Plecs de documents és constituïda per quaderns deslligats dels seus volums originals, la major part dels quals daten dels s. XVIII i XIX. Aquests plecs són classificats cronològicament.
L’arxiu, a més, fa difusió dels seus fons documentals a través de la col·lecció “Guillem Botet”. Fins al moment n’han sortit publicats tres volums: Els costums de Lleida (1997), Pergamins: catàleg de l’Arxiu Municipal de Lleida (1998) i L’Estudi General de Lleida. Ciutat i Universitat en els Documents de l’Arxiu Municipal de Lleida (2000). És en preparació el número 4: Catàleg de l’hemeroteca municipal.
Lectures
- GONZÀLEZ I COSO, E.: “Arxiu de la Paeria de Lleida”, a AUTORS DIVERSOS: Guia dels arxius històrics de Catalunya, núm. 4, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1990, p. 89-106.