Es tracta d’una documentació provinent bàsicament de l’antiga canònica regular de Santa Maria, la col·legiata secular i la comunitat de preveres. Altres fons d’importància són: la notaria pública (l’escrivania del paborde), la cúria del veguer, el deganat de Manresa i el Bages, l’arxiprestat de Manresa i l’arxiu de la parròquia de Santa Maria de la Seu. El seu origen remot data del s. XI, quan apareixen les primeres referències històriques (l’any 1020) i documentals (l’any 1098). Se sap que durant el 1594 es construí un local per a ser utilitzat com a arxiu capitular, i que patí els estralls d’un incendi durant la guerra de Successió. També es malmeteren els fons procedents de l’arxiu de l’escrivania, en aquest cas a causa d’un incendi que l’afectà en part durant la primera guerra Carlina. Posteriorment, el pacient i meticulós arxiver municipal manresà Leonci Soler i March hi treballà durant els anys 1895 i 1897 i el reordenà; aquest esforç comptà amb l’ajut d’un altre prohom de la història local d’aleshores, Joaquim Sarret i Arbós. Durant les primeres dècades del s. XX l’arxiu continuà registrant les convulsions polítiques i socials. Fou traslladat diverses vegades a causa de les obres d’arranjament de l’edifici, o bé per motius de seguretat en començar la guerra civil de 1936-39. Actualment, després d’alguns canvis i trasllats, l’Arxiu de la Seu de Manresa ocupa una nova instal·lació adequada a aquesta finalitat l’any 1986. El contingut d’aquest dipòsit documental no sols pot interessar els especialistes en història eclesiàstica, si-gui per la rellevància dels seus membres i institucions sigui pel pes econòmic que tenia sobre el territori, sinó que també és rellevant per a estudiar les relacions de poder entre el bisbat de Vic i la ciutat de Manre-sa. Així mateix, la col·lecció de llibres i lligalls de diverses confraries aporten dades interessants sobre la societat manresana dels s. XVII al XIX. Igualment importants per al coneixement d’aquesta societat són els documents registrats a l’escrivania pública (37 lligalls des del s. XIII fins al s. XVIII) o els que s’apleguen a la cúria del veguer.
Lectures
- GASOL J.M.: Arxius i arxivers manresans, Centre d’Estudis del Bages, Manresa 1990.
- —.La Seu de Manresa. Monografia històrica i guia descriptiva, Caixa d’Estalvis de Manresa, 1978.