El fons té el seu origen en la donació feta el 1826 pels hereus de Mariano Tortosa i Tudela, col·legial perpetu de la institució, el qual havia anat adquirint una important col·lecció de registres notarials comprats directament a les vídues i els hereus de notaris, als regents de protocols d’altres notaris i, fins i tot, a monestirs valencians, com el convent de la Mercè, que se salvaren així de la destrucció. En total, hi ha comptabilitzats més de 29.000 volums entre rebedors, protocols, notals, baldufaris i formularis que abracen una àmplia cronologia, des del s. XIV al XIX, i pertanyents a uns 2.200 notaris que exerciren a la ciutat de València i en altres poblacions del territori valencià. Encara que aquest és el fons més conegut i utilitzat, el Col·legi Seminari del Corpus Christi custodia també la pròpia documentació des de la seva creació al s. XVI, en sèries molt completes i en perfecte estat de conservació. Cal destacar els registres de despeses personals de Joan de Ribera; l’administració del patrimoni de la fundació, constituït pels senyorius d’Alfara i Burjassot, i que augmentà amb altres possessions, pensions i censos; els llibres de fàbrica de l’època fundacional; l’administració del seminari i de tot el personal al seu servei; les rectories de moriscos; el procés de beatificació i canonització del fundador, i una extensa col·lecció diplomàtica referida a l’administració del patrimoni de la institució.
El Col·legi del Corpus Christi posseeix, a més, la biblioteca personal de Joan de Ribera, un important fons d’obres impreses al s. XVI; un arxiu de música polifònica, amb partitures des del s. XVI; l’arxiu i la biblioteca de l’erudit Gregori Maians, amb els seus papers personals, així com textos documentals, manuscrits científics i històrics i la seva biblioteca particular, i el fons Boronat Barrachina, amb la documentació personal i els originals d’obres seves.
Durant la Guerra Civil Espanyola, es dipositaren al Col·legi, a instància de la Junta delegada de incautación y protección del tesoro artístico —integrada, entre d’altres, per Felip Mateu i Llopis, Luis Gonzalvo París i Fernando Ferraz Penelas—, i per tal d’evitar-ne la destrucció, importants fons arxivístics i bibliogràfics, especialment eclesiàstics, com el de la catedral, el de la parròquia de Sant Esteve i els pergamins del monestir de la Trinitat, tots de la ciutat de València, i el de la catedral de Sogorb, que foren retornats als seus llocs d’origen el 1940, excepte el del monestir de la Trinitat, restituït el 1995.
Lectures
- ANDRÉS ROBRES, F. et al.: Inventario de fondos notariales del Real Colegio-Seminario del Corpus Christi de Valencia, Generalitat Valenciana, 1990 (col·l. “Arxius Valencians”, 12).
- CÁRCEL, V.: “Obras impresas del siglo XVI en la Biblioteca de San Juan de Ribera”, Anales del Seminario de Valencia, 11, 1969, p. 111-383.
- CASTELL MAIQUES, V.: “El Archivo del Colegio de Corpus Christi (Patriarca) y la historia socioeconómica de Valencia”, I CHPV, I, 1973, p. 383-398.
- —.“El Archivo del Real Colegio y Seminario del Corpus Christi (Patriarca) de Valencia: antecedentes, organización moderna y fondos del siglo XVI”, VIII CHCA, III-I, 1973, p. 121-137.
- CHIRALT, E.: El archivo del Real Colegio de Corpus Christi de Valencia: el fondo Alfara del Patriarca y Burjassot, 3 vol., tesi doctoral, Universitat de València, 2001.
- MESTRE, A.: “Manuscritos de humanistas e historiadores (s. XV-XVII) conservados en el fondo mayansiano del Patriarca”, Anales de la Universidad de Alicante-Historia Moderna, 6-7, 1986-87, p. 255-264.
- NAVARRO BROTONS, V.: “Inventario de los manuscritos científicos que figuran en la biblioteca Mayansiana”, ICHPV, I, 1973, p. 591-606.
- PIQUERAS, I.: “Cartas de Felipe II en el Archivo del Real Colegio del Corpus Christi (Patriarca) de Valencia”, ICHPV, I, 1973, p. 399-410.
- SENTANDREU, J.B.: El Archivo de protocolos del Colegio del Corpus Christi. Discurso leído en el Centro de Cultura Valenciana en la recepción pública del Dr..., colegial perpetuo del Corpus Christi, el día 15 de junio de 1935, València 1935.