El 1686 adquirí el títol de Col·legi de l’Art Major de la Seda, integrant la totalitat dels gremis tèxtils. L’arribada a València al llarg del s. XV de seders italians, especialment de Gènova i Savona, i el consegüent desenvolupament d’una forta indústria sedera, propicià la creació d’un gremi per a controlar la manufactura dels teixits de seda i la seva comercialització, amb uns òrgans representatius independents del poder municipal. La documentació de la institució es remunta al s. XV, i està organitzada en tres seccions: la primera, una col·lecció de pergamins que comprèn privilegis reials i escriptures notarials de carregaments i quitaments de censals, contractes de compravenda, etc., des del 1484 fins al 1663; la segona secció, relativa a les activitats del col·legi i titulada Llibres d’actes, matrícules i administració, consta de les sèries de Clavaries o llibres de dates i rebudes (1479-1856); els llibres de mestres, oficials i aprenents (1570-1913); la companyia dels mestres de l’art major de la seda (1773-85); els llibres de tatxa (1580-1905); les actes de deliberacions (1684-1880), i plets (s. XVII-XVIII); i la tercera secció, anomenada Ordenances, juntes, expedients i correspondència, que agrupa les ordenances i els capítols de la institució, així com les reials cèdules i les pragmàtiques (s. XVI-XVII); les actes de les juntes generals i deliberacions (1560-1835); els processos i les reclamacions (s. XV al XIX); les escriptures de propietat; els censals (1499-1748); la comptabilitat de la fabricació de teixits (s. XVIII); els inventaris de béns del col·legi, i la correspondència.
Lectures
- ALEIXANDRE, F.; FERRÉ SANCHIS, R.: Catálogo del Archivo del Colegio del Arte Mayor de la Seda, València 1987.
- MARTÍNEZ SANTOS, V.: “Notícia sobre los fondos documentales del Colegio del Arte Mayor de la Seda de Valencia”, I CHPV, I, València 1973, p. 439-445.