Nascut oficialment per una disposició del Ministeri de Comerç, Instrucció i Obres Públiques el 14 de gener de 1851, aquest arxiu de l’antic regne mallorquí fou considerat des de llavors com a establiment públic de l’Estat amb la denominació d’Arxiu Històric de les Balears, nom que s’ha anat modificant amb el pas dels anys —Arxiu General de Mallorca, Arxiu General Històric de Mallorca, Arxiu Regional de Mallorca, Arxiu Històric de Mallorca—. L’impulsor de la fundació fou l’historiador menorquí Josep Maria Quadrado, que feu gestions davant la reina Isabel II per impedir que la Diputació Provincial dispersés el fons documental de les antigues institucions del regne lliurant-lo a diferents corporacions de la ciutat. En els seus inicis l’arxiu recollí bàsicament, tot i que de forma encara incompleta, el fons de l’antiga Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, la institució politicoadministrativa tradicional anterior al decret de Nova Planta. L’esmentat organisme es trobava en el lloc que actualment ocupa l’Ajuntament de Palma, on romangué l’arxiu fins que el 1955 es traslladà a la Casa de Cultura. L’arxiu ha depès d’organismes de l’Administració de l’àmbit ministerial vinculats a les tasques de cultura, ensenyament i educació. Amb la creació el 1939 de la Direcció General d’Arxius i Biblioteques, que s’havia d’ocupar dels grans arxius de l’Estat, l’Arxiu del Regne de Mallorca estigué sota la seva tutela. En aquesta mateixa línia, el 1977 passà a la jurisdicció del nou Ministeri de Cultura i, un cop iniciat el procés autonòmic el 1983, la seva gestió fou traspassada a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Actualment, es regeix a partir d’un conveni signat el 1984 pel Ministeri i la Conselleria d’Educació i Cultura.
Contingut dels fons
L’arxiu allotja un volum de documentació de 7.000 metres de prestatgeria, i és considerat el més important de les Illes Balears. El conjunt documental correspon a les principals institucions de caràcter públic des de la conquesta del rei Jaume I. Conté, a més, alguns fons enviats des de les altres illes de l’arxipèlag i documents de caràcter o procedència semipúblics i privats —entitats, empreses, famílies, particulars, etc.— que suposen una valuosa informació complementària als de caràcter oficial. Els fons es troben classificats en catorze seccions: Universitat i Regne de Mallorca, on es reuneixen els documents procedents dels òrgans del règim municipal atorgat per Jaume I a la capital del Regne i a la resta de l’illa. S’hi troben documents datats des dels primers anys posteriors a la conquesta fins a l’extinció de la universitat el 1715. En aquesta mateixa secció també hi ha la documentació íntegra del Sindicat de Fora, institució representativa dels pobles de la pagesia mallorquina davant els organismes de govern del Regne fins que desaparegué el 1834. La secció Batlia—Jutjat Privatiu de Censos conté la documentació del batlle de la ciutat i Regne de Mallorca, oficial nomenat pel rei que realitzà tasques d’administrador del patrimoni reial i també altres de caràcter judicial. S’hi troben documents relatius a aquest càrrec des del s. XIV, i fou igualment suprimida arran de les disposicions del decret de Nova Planta; les seves atribucions foren assumides per la Reial Audiència fins que es creà el Jutjat Privatiu de Censos. La documentació d’aquest organisme, vigent fins el 1835, també es troba integrada a la mateixa secció. La secció Governació acull la documentació generada pels representants del poder reial en el Regne —lloctinent, governador, governador general, virrei— entre els s. XIII i XVIII. La secció Audiència conté la documentació de la Reial Audiència creada pel rei Felip II el 1571; exercí l’alta justícia a les illes a més de funcions de governació del Regne i de defensa sota la presidència del lloctinent. A partir del 1715, la Reial Audiència, que fins llavors interposava les seves apel·lacions davant el Consell d’Aragó, passà a la jurisdicció del Consell de Castella. Al s. XIX s’establiren les modernes audiències territorials i provincials, de les quals també es conserva documentació. Els fons d’aquesta secció abracen del s. XVI al XX. Sota l’epígraf de Reial Patrimoni es poden consultar documents relatius a l’administració dels béns, rendes i drets que posseïen els monarques a Mallorca i la resta de l’arxipèlag, al principi en mans del batlle i més tard dels procuradors reials i dels governadors. Després del 1715 les seves atribucions correspongueren a un intendent que amb les reformes del rei Ferran VII fou substituït per un administrador general del reial patrimoni, amb administracions subalternes a Eivissa i Menorca. També s’ha d’esmentar la inclusió en aquesta secció de les escrivanies de les cartes reials, la Reial Capbrevació i la Reial Amortització i Segell, encarregades de les transaccions relacionades amb les propietats reials. Acull en el seu fons documents des del s. XIII fins al final del s. XIX. A la secció Consolat de Mar i Col·legi de la Mercaderia s’hi recullen els fons documentals de les dues institucions del Regne en jurisdicció sobre matèries de comerç, les quals foren substituïdes el 1800 pel Reial Consolat de Mar i Terra, reemplaçat el 1830 per la Reial Junta de Comerç de Mallorca. Cronològicament aquesta documentació abraça des del s. XIV fins al XIX. Figuren també en aquesta mateixa secció documents relatius a col·legis i associacions gremials l’àmbit dels quals s’estenia a tota l’illa o bé només a algunes localitats concretes; hi ha documents des del s. XV fins al XIX. La secció Clergat és formada per un conjunt de fons documentals incautats per l’Estat arran de la desamortització eclesiàstica del 1835, d’un seguit de congregacions —agustins, antonians, caputxins, carmelites, cartoixans, cistercencs, dominicans, franciscans, hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem, jerònims, mercedaris, mínims, oratorians de Sant Felip Neri, paüls, teatins i trinitaris— tant en la seva modalitat masculina com femenina. A més, s’hi troben documents relatius a la capella de Sant Antoni de Viana d’Artà, al Monestir i Col·legi de Lluc i a l’Hospital de les Minyones, i també del Tribunal del Sant Ofici. Tot aquest corpus documental fa referència a les tres illes majors i s’estén des del s. XIII fins al XIX. La secció Notaris, força abundosa, comprèn al voltant de 18.000 llibres i lligalls dels notaris mallorquins des de l’any 1282 fins a mitjan s. XIX. Aquests protocols foren lliurats pel Col·legi Notarial de Palma i pels districtes notarials d’Inca i Manacor. Entre aquesta documentació de vegades se’n troba de procedent d’antigues cúries senyorials, com les del pariatge o del bisbe de Barcelona, la de la Casa Sagrada del Temple, la de la Conservadoria del Sant Hospital, etc. Independentment de totes aquestes també es pot accedir a la de l’escrivania del Jutjat d’Hisenda, que al s. XIX es feu càrrec de les redempcions de censos de l’Estat. La secció Comptaduries d’hipoteques conté la documentació originada en les comptaduries establertes pel rei Carles III el 1786 a fi de controlar les operacions realitzades sobre béns immobles o rendes fins que el 1861 foren substituïdes pels registres de la propietat. Així mateix, allotja els fons de comptaduries que es conservaven en el Registre de la Propietat de Palma, a més dels corresponents districtes d’Inca, Manacor i Eivissa. A la secció Administració central delegada o perifèrica s’inclouen els documents procedents de diversos organismes que han representat a les Illes Balears l’Administració de l’Estat sota la denominació de delegacions provincials, direccions provincials, jefaturas provincials o altres d’anàlogues. Es tracta de documentació relativament moderna que encara conserva un caràcter reservat pel que fa a l’accés dels investigadors. S’hi troben fons que provenen d’organismes diversos: Delegació Provincial de l’Institut Nacional d’Estadística, des del 1877; Prefectura Provincial del Servei Nacional d’Inspecció i Assessorament de Corporacions Locals, amb pressupostos de la Diputació Provincial i dels ajuntaments de les Illes des del 1854 fins al 1958; Delegació Provincial d’Hisenda dels s. XIX i XX. Més recents són els fons de la Delegació Provincial d’Auxili Social i de la Delegació Provincial del Ministeri de Cultura, entre altres. La secció Diputació Provincial de Balears inclou una part de la documentació d’aquest organisme, nascut de la primera Constitució espanyola del 1812 i consolidat després de la mort de Ferran VII. També s’hi troben documents generats per institucions anteriors, com ara la Universal Consignació, la Junta de Cabals Comuns, entre altres entitats generalment de caràcter econòmic, i alguns llibres d’actes de la Junta Suprema Governativa del Regne de Mallorca durant la guerra del Francès. Dins de la secció Arxius particulars hi ha diversos fons provinents d’entitats de caràcter semipúblic i privat o bé de persones, que ingressaren a l’arxiu via donació, compra o bé en dipòsit. Aquests fons corresponen a la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País del 1778 al 1975, companyies navilieres mallorquines del s. XIX, arxius nobiliaris de la família Torrella i del marquès de la Torre, etc. A la secció Col·leccions factícies es troben algunes de les peces de més valor històric i artístic, com el còdex del Llibre de Franqueses i privilegis del Regne de Mallorca (s. XIV), alguns pergamins de diversa procedència —reials, pontificis, hebreus, etc.—, la col·lecció Eusebi Pasqual —cartes reials en pergamí i paper—, la col·lecció de Lul·lisme i la colecció de documents en àrab i hebreu dels s. XIII i XIV, entre d’altres. La darrera secció, anomenada Diversos, inclou conjunts de documents amb escassa o nul·la unitat que no es poden adscriure a cap de les seccions precedents i que foren adquirits mitjançant donació o compra; entre els més destacats cal esmentar: la Cúria del comte d’Empúries, de Sóller (s. XIV i XV); hereus de Jeroni Rosselló, amb documents dels ordes del Temple, San Joan de Jerusalem, de Menorca, etc., del s. XIV al XVIII; cartulari de l’Orde i Hospital de Sant Antoni de Viana a Mallorca (s. XIII i XV); la cavalleria de Santa Maria del Camí dels s. XVII a XIX, i la cartoixa de Valldemossa, amb documents del s. XI al XIX donats per Joan Pons i Marquès.
Paral·lelament a la creació de l’arxiu, Josep Maria Quadrado fou nomenat arxiver, càrrec que exercí fins el 1895. El seu nomenament coincidí amb el desenvolupament professional i legal de l’arxivística a l’Estat espanyol, i el 1858 s’incorporà al cos facultatiu d’arxivers i bibliotecaris, de nova creació. A més d’evitar la disgregació de l’arxiu, Quadrado posà les bases per a futurs ingressos que s’anaren realitzant al llarg de la seva gestió. La seva pretensió principal fou adquirir els dipòsits documentals emplaçats al palau de l’Almudaina: el de la Reial Audiència creada per Felip II el 1571 (llavors encara actiu i que contenia la documentació de l’antiga Lloctinència General o Governació del Regne), i d’una importància idèntica a l’anterior l’arxiu del Reial Patrimoni, que es trobava en fase de decadència per la supressió de moltes rendes que administrà alguns segles enrere. El seu desig de dotar l’arxiu d’uns fons d’aquesta categoria no fou satisfet en vida, ja que l’arxiu de la Governació ingressà pocs anys després de la seva mort i el del Reial Patrimoni no ho feu fins el 1955. Quadrado també treballà en la creació d’una incipient biblioteca auxiliar formada per obres de consulta professional. Un deixeble seu, Pere Antoni Sancho i Vicens (1895 — 1928), el substituí en el càrrec. El 1930 el seu successor fou l’escriptor i historiador Joan Pons i Marquès, sota la direcció del qual es realitzà una important tasca de catalogació i es traslladà l’arxiu a la seva seu definitiva: la Casa de Cultura. La inauguració del nou local coincidí amb la celebració a Palma del IV Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. Pons i Marquès finalitzà el seu exercici el 1964 però el veié perllongat de forma honorària fins el 1966. Llavors se’n feu càrrec el medievalista i arxiver castellonenc Francesc Sevillano i Colom (1966-76) i, posteriorment, en foren directors María Rosario García Aser en règim d’interinitat (març-juny del 1976), Antoni Mut i Calafell (1976-93) que s’encarregà de fer diverses reformes (el 1984 publicà la Guía Sumaria del Archivo del Reino de Mallorca), i Ricard Urgell Hernández, des del 1994.
Lectures
- AUTORS DIVERSOS: Aportaciones para una Guía de los archivos de Baleares, Institut d’Estudis Baleàrics, Palma 1983.
- MUT, A.: Guía sumaria del Archivo del Reino de Mallorca, Ministerio de Cultura: Subdirección General de Archivos, Madrid 1984.
- MUT, A.; URGELL, R.: “Josep Maria Quadrado, arxiver (1840-1895): Consideracions generals”, Estudis Baleàrics, 54/55, Institut d’Estudis Baleàrics, Palma 1996, p. 109-122.