És el primer entre els de la seva categoria dins el conjunt dels arxius estatals per l’antiguitat i la continuïtat de les sèries dels seus fons, d’interès per als investigadors. L’Arxiu del Regne de València (ARV) és propietat de l’Estat espanyol, si bé és gestionat en l’actualitat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. Fou fundat pel rei Alfons el Magnànim a les Corts de València del 1419 per a la salvaguarda i custòdia de la documentació expedida per la Cancelleria Reial, la Reial Audiència o la procedent dels Processos de Corts. S’establí que tota aquesta documentació fos guardada al Palau Reial de València en registres i que els llibres de l’administració del Reial Patrimoni —els llibres de les administracions dels batlles locals— es custodiessin també en el mateix palau i que fossin revisats pel mestre racional de València, càrrec en aquell moment independent del d’Aragó.
Des de la conquesta de València per Jaume I, funcionaren de manera independent algunes institucions públiques, creades per al govern i l’administració del Regne i la ciutat (Batlia General, Governació, Justícies de la ciudad de València, Generalitat, etc.), i unes altres de caràcter privat (notaris, convents, parròquies), les quals produïren nombrosa documentació que, conservada primer en els locals on les originaren dites institucions, passaren alguns segles després a incrementar els fons de l’arxiu. La primera proposta de reunir tots els arxius públics de les institucions desaparegudes el 1707 amb l’abolició dels furs partí de Felip V, el 1716. Alguns anys més tard, Ferran VI, el 1758, creà l’Archivo General del Reino i ordenà la constitució d’un edifici per a recollir els sis arxius que eren propietat de la Corona: Reial, Batlia General, Justícia Civil, Justícia de 300 sous, Governació i Diputació del General. El projecte fracassà com el de principi de segle. Finalment, el 1770 es designà aquest edifici, la Casa Professa de la Companyia de Jesús, justament quan s’acabava d’expulsar aquest orde d’Espanya. No fou fins el 1810 que la documentació de l’ARV, guardada al Palau Reial de València, ingressà en la nova seu, com a conseqüència de la demolició del palau pels avatars de la guerra del Francès. El 1859, davant l’estat ruïnós de la Casa de la Ciutat, que obligà a derruir-la, es traslladà una part de la documentació d’aquesta a la Casa de l’Ensenyança, mentre que l’altra part fou tramesa a l’Arxiu General del Regne de València. La documentació ingressada comprenia un gran nombre de protocols, els fons de les tres justícies (Justícia Civil, Criminal, i de 300 sous), la Reial Justícia i les Reials Executòries.
Cal dir que des del s. XVIII el volum de la documentació fou menor perquè la política centralista dels Borbó acumulà gestions de tota l’activitat en organismes centrals, i allà quedà dipositada la documentació que avui es conserva en altres arxius estatals, com el Arxiu Històric Nacional de Madrid o el General de Simancas.
A partir de la dècada del 1960 el contingut de l’ARV s’incrementà amb la incorporació de fons generats per les delegacions provincials de l’Administració de l’Estat fins a l’establiment del govern autònom i també amb els fons dels organismes suprimits a causa de transferències autonòmiques.
Els fons documentals
El conjunt de la documentació conservada a l’ARV està classificat en seccions, cadascuna de les quals correspon a la produïda per un organisme o una autoritat diferent.
Reial Cancilleria. Inclou els registres d’aquesta institució corresponents a reis i virreis, que des del seu origen estan classificats segons els assumptes que contenen (Castrorum, Communium, Pecuniae, Curiae, Officialium, Sentenciarum, Notariarum, Espistolarum, Gratiarum, Itinerum, Diversorum, etc.). El volum de la secció és de 1.680 llibres que van des del 1419 al 1621 per als registres reials (a partir d’aquesta darrera data tornen a conservar-se a l’Arxiu de la Corona d’Aragó), i fins el 1707 per als registres de sèries paral·leles a les reials per a la documentació de la Lloctinença i virreinal, i 3.400 cartes reials des del 1309 fins al 1807. Sense cap criteri arxivístic s’han afegit a la secció llibres i documents procedents d’altres fons per la seva importància, com ara alguns que provenen dels Processos de Corts, el Llibre Negre de la Batlia o el Llibre Blanc de la Governació, un registre del concili de Siena i una butlla del papa Sixt V.
Reial Audiència. Aquesta secció, molt àmplia, reuneix documentació d’època foral i postforal. La del període foral s’agrupa en: Processos civils (1349-1706); Processos criminals (s. XIV-XVII) —els uns i els altres substanciats davant la Reial Audiència de València—; Processos de Madrid (1452-1672), que són apel·lacions davant el Sacre Suprem Consell d’Aragó de plets jutjats a la Reial Audiència de València; Sentències (1492-1707); Registres de conclusions civils i criminals (1571-1679), i Registres judicials de paus i treves (1513-1707). La documentació d’època postforal s’agrupa en: Escrivanies de Càmera (1707-1920); Registres de la Reial Audiència, en què es copiaven provisions reials des del 1748 fins al 1834, i Real Acuerdo (1707-1835), documentació referida a temes de govern i administració del Regne. Les dades extremes de la secció van des del 1349 fins al 1835, i el volum és de 589 llibres i 160.527 expedients.
Reial Patrimoni. Per a l’administració i fiscalització dels béns que el rei s’havia reservat des de la conquesta i sobre els drets i impostos s’establiren dues magistratures: la Batlia General i el Mestre Racional.
La Batlia General e Intendència General. La documentació que inclou es refereix a l’organització del càrrec de batlle general —que era el superior jeràrquic del regne—, als privilegis que tenia, a les ordenances sobre el patrimoni reial i també a les atribucions de caràcter judicial. Així mateix, s’ocupava dels assumptes referents a jueus i musulmans. La documentació foral s’inicià el 1241 i s’acabà el 1707. En època postforal es nomenà un intendent general, el qual s’encarregà de funcions similars a les del batlle, i a més tramità nombrosos expedients referits a amortitzacions, establiments i drets sobre l’Albufera. La documentació d’Intendència es divideix en: lletra A: amortització (1739-1842), lletra AA: Albufera (1747-1843), lletra AE: pantà d’Alacant (1587-1839), lletra B: palau reial i batllies locals (1708-1858), lletra C: comptabilitat (1710-1834), lletra E: establiments (1708-1836), lletra P: processos de la Batllia (d’època foral: 1401-s XVII), i lletra PI: processos d’Intendència (1700-1838). La documentació procedent del palau de la Batlia ingressà a l’ARV el 1883. Les dates extremes de la secció són els anys 1302-1872 i el volum és de 1.964 llibres, 19.740 expedients i 1.408 pergamins (1302-1656).
El Mestre Racional. Aquest càrrec fou creat per a València pel rei Alfons el Magnànim, que el 1419 l’instituí deslligant la nova magistratura de la seva homònima de la Corona d’Aragó i manà, a més, que la documentació que generés es custodiés al Palau Reial. El fons documental d’aquest arxiu tracta de les atribucions i l’organització del càrrec i dels llibres de comptes de l’administració dels béns reials. Aquesta secció disposa de 12.610 volums des del 1355 fins al 1707, i 54.023 pergamins, fonamentalment àpoques.
Governació. El rei, a fi d’atendre els interessos dels diversos regnes, hagué de nomenar un oficial en qui delegar la seva autoritat per a governar el Regne. Dit oficial s’anomenà Portantveus del General Governador, càrrec que requeia en el príncep hereu, la reina o un parent pròxim; amb el temps, però, es canvià aquest nom pel de governador general. Fins el 1861, en què ingressà a l’ARV, la documentació estigué a la Casa del Governador; abraça un arc cronològic que va des del 1346 fins al 1707, i si bé les sèries comencen vers el 1380, hi ha alguns registres anteriors dispersos. El volum és de 4.901 llibres. La documentació és de caràcter governatiu i judicial, i el nom de les sèries indica aquests àmbits: Lletres, Visites, Litium, Paus i treves, Judiciari, Penyores, Ofertes, Vendes, Manaments i empares, Processos, etc. La documentació conservada a l’arxiu correspon a la que fou generada per la cort del governador a València, no a la de la Governació d’Oriola, que es custodia a l’Arxiu Històric d’Oriola, a la Governació de Xàtiva que es cremà el 1707, ni a la de Castelló.
Generalitat. Aquest fons serva la documentació produïda per la Diputació del General del Regne de València, organisme encarregat de recollir els donatius que les corts atorgaven als reis i, com que aquests no podien ser col·lectats d’una sola vegada, obligà a crear un organisme amb la finalitat de recaptar i administrar els impostos donats o generalitats. Si bé l’organisme nasqué amb una finalitat exclusivament administrativa, aviat hagué d’eixamplar la seva activitat en el camp polític com a comissió permanent de les corts. Encara que la major part dels documents és de caràcter administratiu i comptable, també n’hi ha de judicials. La documentació més antiga data del 1403 i va fins al 1718, amb 5.023 llibres. Ingressà a l’ARV el 1845 en traslladar-se a l’edifici del Palau de la Generalitat la recent creada Audiència Territorial.
Justícies de València. És la documentació de caràcter municipal (de la ciutat de València) que el 1859 ingressà a l’ARV per la demolició de les antigues cases consistorials. Abraça una cronologia extrema del 1279 al 1848, i un volum de 6.401 llibres i 338 lligalls. La institució del Justícia de València fou creada per Jaume I el 1238 i abolida el 1707 i la seva documentació abraça del 1279 al 1321. Per a alleugerir el treball d’aquest oficial, el 1321 es creà el càrrec de sotsjustícia per a entendre causes civils, la quantia de les quals no excedís de 30 sous, tot i que amb el temps la quantia augmentà fins a 50 i en temps de Pere IV, fins a 300: Justícia de 300 sous (1319-1629). Jaume II establí el 1321 la divisió del càrrec en dos justícies: el civil (1321-1707) i el criminal (1352-1695). La institució estava tan arrelada que després de l’abolició del càrrec continuà l’activitat documental, però com una mena de registre públic de documents: registres de la Reial Justícia (1707-1848) i Reials Executòries (1707-80). D’aquesta secció destaca la sèrie Manaments i empares (1403-1707) per la importància dels documents que s’hi enregistren.
Clergat. Una part important de la documentació de parròquies i convents de València i de la seva província es custodia a l’arxiu gràcies a les lleis de desamortització del s. XIX. La referida a la província de València ingressà a la Delegació d’Hisenda en diverses remeses des d’on s’envià a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid. El 1898 la societat valencianista Lo Rat-Penat sol·licità al govern que se suspenguessin les transferències perquè aquesta documentació restés a València, i gràcies a la seva gestió, el 1904 ingressaren a l’ARV un total de 4.270 llibres, 2.536 caixes i 3.061 pergamins referits a l’Església valenciana. També es conserva en aquesta secció la documentació dels Ordes Militars de Montesa, Calatrava, Sant Joan de Jerusalem i Sant Jaume. Encara que aquesta documentació és bàsicament de caràcter econòmic, també hi ha documents reials, pontificis, de particulars amb llegats, de creació de benifets, etc. La sèrie de llibres es refereix principalment a comptes de col·lectes, de clavaris, confraries, visites d’amortització, d’administració, etc. La cronologia de la secció va des del 1245 fins al 1851. Com a complement de la secció Clergat hi ha la denominada Propietats antigues. És integrada per un conjunt de documents que ingressaren el 1956 procedents de la Delegació del Ministeri d’Hisenda de València (1650-1950); la componen 260 llibres i 745 lligalls, amb documents relacionats amb la venda de béns desamortitzats, l’Albufera de València, aprofitaments forestals, etc.
Registres notarials. Actualment es conserven a l’arxiu 15.786 registres notarials (protocols, rebedors, notals, formularis, vademècums, baldufaris) que corresponen, en gran part, a notaris de la ciutat de València i, en menor quantitat, a fedataris d’altres indrets de les comarques centrals del país, a més dels protocols dels notaris dels districtes d’Aiora, Sagunt, Carlet i Sueca. Entre els exemplars que s’hi guarden hi ha alguns dels protocols més antics de l’Estat, datats el 1285. Hi ha cinc registres del s. XIII i els més recents són del 1897. La legislació vigent estipula que periòdicament s’incorpori a aquesta secció documentació nova, per això és un fons obert.
Comptaduria d’hipoteques. Nascudes l’any 1769, són el precedent immediat dels registres de la propietat. Només es conserven els registres corresponents a la Comptaduria de Sueca i del seu districte, amb un volum de 163 llibres datats entre el 1769 i el 1836.
Col·legi Oficial de Corredors de Comerç. Documentació corresponent als registres mercantils gestionats pels corredors de comerç de València entre el 1881 i el 1985. Per manca d’espai, el 1988 la documentació d’aquesta institució es diposità a l’ARV; el fons és format per 2.416 llibres.
Documentació de l’Administració delegada de l’Estat. En qualitat d’Arxiu Històric Provincial, l’ARV custodia els fons procedents d’algunes delegacions ministerials. És una secció integrada pels arxius de les antigues delegacions de l’administració perifèrica de l’Estat a la província de València. La més voluminosa i antiga és la de la Delegació d’Hisenda. També es transferiren els arxius de les delegacions de Comerç, Indústria, Treball, Informació i Turisme, Educació i Ciència, i l’Instituto Nacional de Estadística, fins el moment en què s’atorgaren les transferències a la Generalitat de València (1983). Així mateix, s’hi guarden els fons documentals de sindicats (AISS) i de la Secció Femenina de FET, i els de la Magistratura de Treball (1927-79), les actes de la Junta Electoral Provincial (1982-95), i l’arxiu del diari Levante/Jornada de l’època en què fou de titularitat estatal. L’abast cronològic de la secció comprèn des del 1839 fins al 1992, i un volum de 17.560 llibres i 37.011 lligalls.
Audiència Territorial de València. Fons documental procedent de la Secretaria de Govern d’aquesta institució des del 1850 fins al 1917. Els plets, quasi tots civils, continuen les sèries d’Escrivanies de Càmera. La major part de la documentació d’aquest tribunal desaparegué en la Guerra Civil Espanyola. El volum que integra la secció és de 251 llibres i 552 lligalls.
Jutjats de València. Conté processos tractats pels jutjats d’instrucció i de primera instància del districte de València, des del 1937 fins al 1960. 4.182 expedients integren el fons.
Pergamins. Entre els 2.351 pergamins que constitueixen aquesta secció fàctica, procedents d’altres seccions orgàniques i separats per a una millor conservació, destaquen els pergamins reials (1238-1544) i les butlles pontifícies (1385-1795). La seva cronologia abraça des del 1223 fins al 1907. La secció està dividida, d’acord amb llur procedència, en pergamins aràbics i hebreus (1223-1577), Sogorb (1232-1907), Mislata (1344-1546), Museu de Ceràmica (1394-1627), Malferit (1387-1502), Vicent Genovés (s. XIV-XVII) i Nicolau Primitiu (1249-1901), a més dels reials i pontificis ja esmentats. També s’hi troben molts altres pergamins distribuïts en les seccions de Batlia, Mestre nacional i Clergat.
Mapes i plànols. És una secció fàctica constituïda per 424 mapes i plànols dels s. XVI fins al XX, molts dels quals inserits en plets o processos jutjats a la Reial Audiència i per l’Intendent General, i que foren separats del seu lloc originari. Aquests mapes i plànols foren aportats per les parts en litigi com a proves o es confeccionaren per incloure’ls en projectes d’obres. Pel seu interès, han estat publicats fa alguns anys per la Generalitat Valenciana en un CD-ROM.
Col·lecció sigil·logràfica. Fou creada amb segells provinents d’altres seccions i de fons incorporats i donacions. L’arc cronològic abraça des del 1309 fins al 1829.
La secció anomenada Diversos (1236-1974) comprèn documentació extreta d’altres seccions de l’arxiu que no tenen cap relació orgànica amb aquestes i de fons fruit de donacions, dipòsits i altres adquisicions de documentació dispersa. Entre els fons d’aquesta secció cal esmentar: fons documentals dels municipis d’Alpont i Alcubles (1242-1895), Canal de Rec del Túria (1824-1950), arxius nobiliaris com ara Casa d’Alaquàs (1367-1878), Calataiud-Enríquez de Navarra (1331-1974), col·lecció de cartes als virreis (s. XVI-XVII), Adolfo Rincón de Arellano (1938-1977), Pere M. Orts (1412-1950), diversos de justícia (1444-1823), arxiu dels gremis de fusters, cordellers, sabaters i d’altres (s. XIII-XX); Seminari de Nobles de Sant Pau de València (s. XVI-XIX); Vària (1333-1938), i Arxiu Fotogràfic de José Grollo. Tots aquests documents representen un volum de 962 llibres, 903 caixes, 2.219 expedients i 145 pergamins.
L’ARV està instal·lat en un modern edifici inaugurat el 1965, projectat per l’arquitecte d’Algemesí, Joan Segura de Lago, el qual també en dirigí la construcció. Fou el primer edifici que es bastí a l’Estat espanyol seguint les directrius internacionals i ha estat capdavanter en el seu gènere. Consta de dos cossos d’edificació: un de tres plantes destinat als distints serveis del centre, i l’altre, posterior a aquest, de deu plantes, per al dipòsit de documentació, amb un volum de capacitat aproximada de 18.000 metres lineals. A més dels serveis per als investigadors, disposa de sales d’exposicions, una sala de conferències i una aula per a classes pràctiques. Altres serveis de què disposa el centre són: un laboratori de restauració i taller d’enquadernació, de fotografia i microfilm, aparells lectors de microfilms, fotocòpies, fitxer onomàstic i toponímic d’alguns registres de la Reial Cancelleria i la Reial Audiència, i també el fitxer genealògic confeccionat per Lluís Cerveró. Té una biblioteca auxiliar amb més de 12.000 volums, més de 4.000 fullets i 250 publicacions periòdiques.
Lectures
- ALCAIDE, E. et al.: Guía del Archivo del Reino de Valencia, Biblioteca Valenciana, 2000.
- ARCHIVO DEL REINO DE VALENCIA: Instrumentos de descripción (Catálogos, inventarios, índices). [2 CD-ROM], València 1996.
- Catálogo de la Exposición de Derecho Histórico del Reino de Valencia, València 1955.
- LÓPEZ RODRÍGUEZ, C.: “Sobre la organización de archivos: un cuadro de clasificación de fondos para el Arxiu del Regne de València”, Almaig: Estudis i Documents, 13, 1997, p. 99-191.
- PÉREZ PÉREZ, M.D.: “Arxiu del Regne: allò que tenim”, Batlia, 4, 1986, p. 130-136.
- RODRÍGUEZ, R.; VILLALMANZO, J.: Inventario de Fondos Notariales del ARV, Generalitat, València 1986.
- RODRÍGUEZ TRONCOSO, R.: “Archivo del Reino de Valencia”, Boletín de Información Municipal de Valencia, Revista de l’Ajuntament de València, 52, 1968, p. 1-51.
- VILLALMANZO, J.: “Fuentes documentales sobre la Ribera existentes en el ARV”, L’escenari històric del Xúquer. Actes de la IV Assemblea d’Història de la Ribera. L’Alcúdia, 1986, Ajuntament de l’Alcúdia, 1988, p. 47-53.