El 1717 el bisbe Atanasio de Esterripa s’adonà del desconcert dels curials a l’hora de registrar els documents despatxats per la cúria eclesiàstica, dictà unes normes per a resoldre aquesta deficiència i reorganitzà l’arxiu. L’any 1900, per iniciativa del bisbe Pere Joan Campins i Barceló, s’habilità com a arxiu històric i Mateu Rotger Capllonch en fou el primer director. En el seu fons hi ha els registres següents: el Registra Collationum (1348-1835), que comprèn 130 volums on s’enregistren les tonsures i els ordes menors i majors conferits; els Concessos matrimonials (1420-1937), que consten de 267 volums escrits en llatí, català i castellà i serveixen per a indicar les llicències que donava el vicari general al rector o als vicaris de les parròquies per assistir als matrimonis; els Registra Setentiarum (1505-1780), en 43 volums, on es troben les sentències del tribunal eclesiàstic en les quals hi ha un resum de la causa amb els incidents emergents durant el procés i, finalment, acaba amb el dictamen del jutge; els Registra Mandatorum (1514-1608), en 55 volums, on hi ha les reclamacions de deutes per treballs realitzats, liquidacions d’heretats, deixes pies, etc.; els Registra Provisionum (1525-1793), compostos per 42 volums que contenen llicències i altres gràcies concedides per la cúria eclesiàstica; els Registra Ministeriorum (1565-1706), en 4 volums, on es poden trobar actes i edictes diversos, registres sobre canvis de residència dels clergues, assignació de parròquies, etc. (la majoria són redactats en llatí, però a partir del s. XVII la part dispositiva de molts dels documents és en castellà); els Registra Decretorum (1596-1830), integrats per 32 volums, on apareixen decrets diversos; els Registra Informationum (1674-1722), en 5 volums, on hi ha informacions sobre la llibertat de vincle per contraure matrimoni, sol·licituds de certificats sobre la condició de fadrí i certificacions de viduïtat; les Llicències ministerials (1672-1875), integrades per 31 volums, que recullen actes de la concessió de llicències a clergues referides a diverses activitats —reverendes, dimissòries, llicències d’oratoris— pel bisbat; les Dispenses matrimonials (1680-1719), en 12 volums, on l’autoritat eclesiàstica concedia i despatxava les dispenses dels contraents prèviament sol·licitades; aquesta documentació sol anar acompanyada de la transcripció de la butlla pontifícia, l’edicte del vicari general que convoca els testimonis a declarar, els noms dels contraents, informació sobre els familiars i, de vegades, arbres genealògics complets; les Fugues Matrimonials (1686-1775), en 24 volums, contenen sol·licituds de parelles que volen contraure matrimoni però amb l’oposició dels pares, i recorrien al vicari general per obtenir la llicència; els Registra Homagiorum (1462-1632), en 4 volums, fan referència a la jurisdicció episcopal tant en l’ordre espiritual com temporal, els clergues i alguns laics, que mitjançant el sacramentum et homagium se sotmetien a l’autoritat del bisbe i es comprometien a complir algun manament o acceptaven algun càstig correccional; els Registra Litterarum Justitiae (1374-1780), compostos de 44 volums, que contenen actes on el bisbe, de motu proprio o bé a petició de terceres persones, comminava amb penes espirituals al pagament de quantitats degudes, generalment relacionades amb despeses de funerària i execució de deixes pies; també hi ha reclamacions de salaris pels serveis prestats. A l’anomenat Diario del obispo (1778-1930), en 17 volums, s’hi troben registrats tota mena d’afers que diàriament despatxava la cúria eclesiàstica. L’Execució de breus (1717-1947), en 12 volums, són partides registrades de manera abreujada. El Registre d’exploració de voluntat (1678-1818), en 6 volums, dedicat a l’interrogatori al qual se sotmetien les religioses a l’hora de decidir sobre la pròpia emissió dels vots religiosos. El qüestionari de l’interrogatori és uniforme en tots els casos, sense gaires variacions durant tot el període. La Junta de l’Estat Eclesiàstic (1714-1841), en 4 volums, conté les actes de l’esmentada junta integrada per membres elegits del clergat secular i representants dels convents i monestirs d’ordes masculins i femenins. El seu objectiu era recaptar diners de manera que cada clergue i cada institució contribuís proporcionalment segons les seves rendes. Les Visites pastorals (1562— ), en 40 volums, on s’enregistren les visites de l’autoritat eclesiàstica. A la secció de Vicaria General hi ha un corpus documental que inclou els registres següents: Vicaria General, on hi ha els expedients per tonsura d’ordes menors i ordes majors des del s. XVI fins al XX; Oposicions a rectoria, que conté la documentació relativa a les convocatòries que feia el bisbat per dotar parròquies vacants; inclou de manera ordenada els edictes de convocatòria, la llista de parròquies a les quals els aspirants podien optar, llistes d’opositors, exercicis, qualificacions, tribunals examinadors, etc. La secció es completa amb les relacions d’expedients de dispenses matrimonials referits a les dispenses de consanguinitat i afinitat per contraure matrimoni; causes matrimonials —causes de nul·litat, separació matrimonial, anul·lació d’esposalles...—; actes de consentiment de matrimoni; inscripció de partides fora de termini —esmena d’omissions que perjudicaven els drets de l’interessat referides al registre de partides de baptisme, confirmació, matrimoni, tonsura o ordes sagrat—; legitimació de prole; rectificació de partides sacramentals, expedients de filiació natural —reconeixement de progenitors—; expedients de filiació adoptiva; expedients de sepultura eclesiàstica; certificats de solteria; matrimonis in articulo mortis; baptisme d’adults i abjuració d’heretgia; causes civils, causes criminals, causes beneficials, causes de competència de jurisdicció i de contenció; expedients de títols patrimonials; expedients de segrest de béns; subhasta de béns; jus funerandi; religiosos secularitzats; expedients de pobresa; dispensa de jurament; censura de llibres; erecció de parròquies, oratoris, convents i confraries; porció temporal; espolis i vacants, i expedients de netedat de sang. Dins de la secció Cancelleria hom pot trobar les sèries següents: Registres sacramentals (s. XVI-1918), còpies de registres sacramentals (des del 1918), parròquies, religiosos —documents referits a convents d’ordes masculins suprimits amb l’exclaustració del 1835, tot i que molts es pogueren restablir—, i religioses —ordes femenins—. L’Arxiu Diocesà també conté sèries d’altres institucions, algunes relacionades directament amb el bisbat, com ara la Jerarquia Eclesiàstica, amb documentació referida a la Secretaria d’Estat, la Nunciatura Apostòlica, la Congregació del concili, la Congregació de ritus, la Congregació de propaganda fide, i l’agent de preces. Així mateix, s’hi poden trobar documents de diverses autoritats i institucions laiques. Hi ha sèries referides a autoritats estatals: el rei, la Cambra Reial, la Reial Hisenda, el Ministeri de Gràcia i Justícia, el Consejo de Castilla, la Junta Superior de Salvació i el Corregiment. També hi ha sèries sobre autoritats militars, com ara la Capitania General, el Govern Militar, la Intendència de l’Exèrcit, la Intendència de Balears, els carrabiners, les comissions militars, la Vicaria General Castrense i la Col·lectoria d’anualitats i vacants. Finalment, també hi ha una sèrie d’autoritats civils locals. A més, l’arxiu creà la col·lecció “Publicacions de l’Arxiu Diocesà” per donar sortida a al-guns treballs realitzats a partir dels continguts dels seus fons.
Lectures
- “La Sección de Vicaría General del Archivo Diocesano de Mallorca”, Homenatge a Antoni Mut Calafell, arxiver, Conselleria de Cultura, Educació i Esports, Palma 1993, p. 237-248.
- “Los archivos eclesiásticos de la diócesis de Mallorca”, Aportaciones para una guía de los archivos de Baleares (Comunicaciones presentadas a la VII Conferencia Internacional de Estudios Mediterráneos. Sóller 1983), Institut d’Estudis Baleàrics, Palma 1983, p. 107-112 [separata].
- ROSSELLÓ, J.: “Documentos Franciscanos del Archivo Diocesano de Mallorca”, Boletín de Historia de la Tercera Orden Franciscana, 3, p. 17-64.
- “Tipología Documental de las series de registros del Archivo Diocesano de Mallorca”, Homenaje a D. Jesús Garcia Pastor, bibliotecario, Josep J. Olañeta Editor, Palma 1986, p. 119-134.
- “Traspaso de documentación del Archivo Diocesano de Mallorca al de Menorca con motivo de la restauración de aquella Diócesis”, Revista de Menorca, 2n semestre del 1994, Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, 1994, p. 239-253.
- “Visita a l’Arxiu Diocesà de Mallorca”, Analecta Sacra Tarraconensia, vol. 71, Balmes, Barcelona 1998, p. 677-709.