La tasca d’ordenació de l’arxiu fou encomanada durant els primers anys a mossèn Sanç Capdevila i Felip, i s’instal·là en una sala de la planta baixa del palau arquebisbal. El 1971 s’habilità un nou edifici, al costat de l’anterior, que fou reformat els anys 2000-01. L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) fou pioner a la Península en la concentració de la documentació parroquial: del 1921 al 1924 s’hi transferí documentació de més d’un centenar d’arxius; aquesta intervenció fou providencial per a salvaguardar-lo de la destrucció durant la revolta del 1936. La tasca de centralització fou continuada per mossèn Salvador Ramon i Vinyes el 1979 i, a partir del 2000, pel seu successor, mossèn Manuel Fuentes i Gassó. Les sèries principals dels fons parroquials són els manuals notarials de les escrivanies comunes regides pels respectius rectors fins al primer terç del s. XVIII, algunes de les quals començaren a operar al s. XIII. Cal destacar el catàleg publicat per S. Ramon i M. Fuentes, amb el títol d’Inventari dels protocols notarials de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (1987). Una altra sèrie de gran interès per als usuaris de l’AHAT és la dels llibres sacramentals, que compta també amb una descripció realitzada per S. Ramon i J. Massagués, l’Inventari dels llibres sacramentals de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (1990). Resta per fer una relació dels volums que es troben a les parròquies custodiats pels rectors. A causa dels trasllats durant la guerra civil de 1936-39 també es pot localitzar documentació parroquial en arxius públics de la demarcació. Tanmateix, cal fer esment de la important destrucció documental que patí la nit del 19 d’agost de 1813, quan les tropes napoleòniques destruïren el palau arquebisbal. El fons de la Província Eclesiàstica es compon de 52 llibres de processos dels concilis provincials (1330-1757), 13 volums de constitucions provincials (s. XVI-XVIII) i 3 de corts catalanes (1705, incompleta). El fons de la Mitra inclou 89 volums del vicariat general i oficialat (cal destacar els Registra negotiorum, des del 1330), 88 llibres del Seminari Tridentí de Tarragona (1569-1880, en especial l’administració), 90 llibres de patrimoni (s. XIII-XX), 28 toms de visites pastorals (1449-1920), 27 de pontificats (s. XVIII-XIX), i 2 cartularis (s. XIII). S’hi han d’afegir més de mig miler de pergamins (s. XII-XX) i un centenar de fragments litúrgics (s. IX-XVI). En el fons de l’escrivania comuna de Tarragona (s. XIII-XVI) hi falten manuals que es troben a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid (AHN) (secció Clergat), a l’Arxiu Històric de Tarragona (AHT) (fons notarial de Tarragona) i altres s’han perdut. El fons de l’Estudi o Universitat Literària (1673-89) és molt incomplet, però alguns llibres es troben al fons municipal de Tarragona de l’AHT. El fons de la cúria és compost per més de mig miler de lligalls de les cúries del vicariat (1498-1799), del veguer (1610-1801) i del governador del Camp (1594-1748). El 1375 l’arxiu es cremà a causa de les lluites entre Pere III el Cerimoniós i l’arquebisbe Pere de Clasquerí per la jurisdicció senyorial de la ciutat i el Camp de Tarragona. Gràcies a una descripció del s. XVII se sap amb tot detall el contingut anterior a la destrucció del 1813, editada en part per S. Ramon i F.X. Ricomà: Índex Vell. Índex dels documents de l’arxiu de l’Arquebisbe. 1679. 1ª part (1997). Finalment, una altra secció de l’arxiu conté les restes documentals dels convents dels trinitaris de Tarragona (1576-1835), dels dominicans de la casa de Sant Magí de la Brufaganya (1604-1835) i dels monestirs de Poblet, Santes Creus i Escala Dei. Fruit de donacions particulars són el fons patrimonial de la casa Foixà (s. XIII-XX, 37 volums), ingressat el 1921, i que inclou informació dels llinatges Vidal de Tarragona i Garma de Barcelona, i un fragment del de la família Veciana de Valls (3 volums). També s’hi inclouen diversos fons personals: el del publicista catòlic Joaquim Roca i Cornet (Barcelona 1804 — 1873); el de l’arquitecte tarragoní Ramon Sala i Ricomà (s. XIX-XX), cedit el 1928; el del bisbe d’Urgell Josep Caixal i Estradé (1803 — 1879, en destaca l’epistolari), el de l’arqueòleg tarragoní Bonaventura Hernández i Sanahuja (manuscrits del s. XIX) i el fons comercial de Joan Masalles (26 unitats).
Lectures
- CAPDEVILA I FELIP, S.: “L’Arxiu Arxidiocesà de Tarragona”, Anuari, Institut d’Estudis Catalans 1921-1926, vol. VIII, Barcelona, p. 282-285.
- QUÍLEZ MATA, J.-L.: “L’aplicació de la norma ISAD (G) als fons parroquials de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona”, Lligall, 15, 1999, p. 259-287.
- RAMON I VINYES, S.: “Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT)”, Guia dels arxius històrics de Catalunya, 7, Barcelona 1998, p. 249-258.