A la segona meitat del s. XVII, ja hi havia un instrument descriptiu del contingut de l’arxiu, que fou elaborat pel cronista Magí Canyelles. Amb el pas del temps, la documentació patí les malvestats de les tropes filipistes amb un incendi que l’afectà a l’agost del 1713. La invasió napoleònica també feu malbé el fons després del trasllat i la desorganització dels papers comesos pels soldats francesos. No fou fins el 1832 i el 1834 —coincidint amb els canvis més generals del procés revolucionari liberal— que el notari Francesc Suaña ordenà l’arxiu. Des d’aquell moment, un funcionari municipal s’ocupà dels papers, però a causa de la seva manca de formació tots els documents anteriors al s. XIX restaren força abandonats. Leonci Soler i March i Joaquim Sarret i Arbós foren els encarregats de la custòdia de l’arxiu des del 1882 fins al 1935; tots dos endegaren una important tasca de reordenació i catalogació. El primer era advocat i graduat a l’Escola de Paleografia i Diplomàtica de Madrid; el segon compensà la seva formació autodidàctica treballant incansablement en l’ordenació i la divulgació de la història de la ciutat, segons les demandes culturals i polítiques d’aleshores. El 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, nasqué l’Arxiu Històric de la Ciutat, denominació nova per a un centre que aplegava l’arxiu notarial, fons eclesiàstics i patrimonials, al costat dels tradicionals històrics municipals. Després de la guerra, l’arxiu s’instal·là definitivament en l’esplèndid edifici que ocupava en part el museu de la ciutat: l’antic col·legi de Sant Ignasi. La tasca feta per mossèn Josep M. Gasol al capdavant del servei des del 1960 i, més recentment, del medievalista Marc Torras i Serra, han apuntat cap a la professionalització, modernització i catalogació dels fons. Al febrer del 1999 tingué lloc la seva definitiva integració dins de la xarxa d’arxius historicocomarcals de la Generalitat, que passà a fer-se càrrec de la documentació administrativa generada per les delegacions territorials de la Generalitat i, ocasionalment, com ha passat amb una part de l’arxiu històric de Calders, de papers procedents de l’àmbit comarcal. L’interès historiogràfic derivat del caràcter i la riquesa dels fons dipositats en aquest arxiu és excepcional. En primer lloc cal destacar-ne la documentació municipal, que arrenca amb llibres i lligalls d’acords del s. XIII fins al 1939. Estadístiques econòmiques i fiscals, serveis municipals, documentació militar i d’ordre públic, etc. Sota l’epígraf “Crònica de la ciutat”, els arxivers del final del s. XIX aplegaren temàticament aquelles matèries que podien tenir un valor específic; aquesta metodologia facilita un primer contacte amb la recerca, però buida de contingut sèries documentals i posa molta informació fora de context: lligalls sobre l’avalot de les Faves del 1688, sobre els fets dels Tres Roures del 1822, o sobre les guerres carlines. Cal fer notar la vàlua dels papers relatius a la guerra del Francès (97 lligalls). D’altra banda, l’arxiu notarial —inventariat fa alguns anys per Marc Torras— és una de les joies d’aquesta institució, amb més de 3.700 protocols. És un dels més importants de Catalunya malgrat que es perdé una part del seu fons durant la Guerra Civil Espanyola. Altres seccions de l’arxiu són les que conserven fons d’institucions com ara la de la Junta de la Sèquia de Manresa, documentació gremial des del s. XIV, i entitats que van des de corporacions econòmiques, professionals i polítiques a les de caràcter eclesiàstic. Darrerament, s’hi han afegit els fons de l’Hospital de Sant Andreu i de la Casa de Caritat. Deixant de banda altres seccions on s’apleguen llibres i lligalls del registre de la propietat, comptadoria d’hipoteques o un magnífic arxiu fotogràfic, cal ressaltar el fons de l’hemeroteca, constituït per més d’un miler de volums i de lligalls, i amb més d’un miler de títols de publicacions, des del 1808 (Diario de Manresa) fins a l’actualitat. A causa de la importància que tingué Manresa en el context econòmic i demogràfic català, l’hemeroteca conté un dels millors fons d’història de la premsa de Catalunya des del s. XIX fins a la guerra civil de 1936-39: recull exhaustivament la premsa reialista, carlina, republicana i catalanista, sense descuidar un nombre ingent de butlletins perta-nyents a associacions i entitats socials i professionals de la ciutat. Al costat d’això, hi ha un altre fons format per 162 capses amb opuscles i impresos diversos que abracen des del s. XVII fins al s. XX. Gràcies a la tasca duta a terme per Marc Torras, s’han publicat els inventaris següents: el fons del veguer i del batlle de Manresa, el de l’Hospital de Sant Andreu, el del Reial Cadastre, el de la Taula dels Comuns, els llibres d’Actes, el de la credenceria de carns, el fons notarial, i el de la guerra del Francès, entre d’altres.
Lectures
- GASOL, J.M.: Arxius i arxivers manresans, Centre d’Estudis del Bages, Manresa 1990.
- GASOL, J.M.; TORRAS, M.: “Arxiu Històric de la ciutat de Manresa”, AUTORS DIVERSOS: Guia dels arxius històrics de Catalunya, vol. 4, Departament de Cultura de la Generalitat, Barcelona 1990, p. 69-88.