L’origen de l’Arxiu Municipal de Barcelona és indestriable de la creació d’un govern municipal autònom pel rei Jaume I l’any 1249. El fet que aquesta institució no tingués inicialment una seu pròpia, propicià que els consellers es reunissin al convent de Santa Caterina, lloc on era habitual celebrar-hi les reunions; els documents més essencials generats per la seva activitat de govern, sobretot els preuats privilegis, es guardaren en grans caixes de fusta dins de l’esmentada institució conventual. L’any 1336 existia ja una rúbrica o índex d’aquests privilegis i dels altres documents arxivats a les caixes. El 1369 es produí un conflicte entre el Consell Municipal i els frares dominicans que provocà el trasllat dels documents al convent de framenors de Sant Francesc fins que s’acabés de construir la Casa de la Ciutat. Finalment, el Consell s’instal·là a la nova seu, però les caixes amb els privilegis més essencials romangueren al susdit convent fins que les mesures desamortitzadores del s. XIX feren que l’any 1837 ingressessin a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Un cop consolidat el Consell a la Casa de la Ciutat, la mateixa activitat municipal feu créixer de manera notable els fons documentals, com és el cas de la Taula de Canvi i, sobretot, les nombroses sèries que reflectien la continuïtat de la seva acció de govern; en són una mostra evident els llibres del Consell des de l’any 1301. L’arxiu municipal romangué sense gaires canvis fins que l’Ajuntament de Barcelona creà l’any 1916 una Comissió de Cultura per, entre altres coses, fomentar les institucions d’alta cultura. Així, el 1917 es decidí reorganitzar l’arxiu en el marc de l’Oficina Municipal d’Investigacions Històriques, de manera que hom dividí l’antic fons municipal en dos estatges distints: l’Arxiu Administratiu i l’Arxiu Històric, que finalment s’instal·là a la Casa de l’Ardiaca (1924). Així, d’una banda, es potencià la recerca però també es produí un abandó lamentable de la creixent documentació contemporània. D’ençà d’aquesta data, la política arxivística municipal se centrà en l’Arxiu Històric, comandat per l’incansable Agustí Duran i Sanpere, mentre l’Arxiu Administratiu inicià un llarg pelegrinatge per diversos edificis municipals fins que anà a raure, en condicions precàries, a l’antiga seu del carrer del Bisbe Cassador. Finalment, l’impuls que significà la redacció del Projecte d’Ordenació d’Arxius (1988) i l’assumpció política de les seves directrius, comportà un nou plantejament que significà la recuperació de l’Arxiu Municipal de Barcelona com a òrgan aglutinador de l’Arxiu Històric de la Ciutat, l’Arxiu Municipal Administratiu i la Xarxa d’Arxius Municipals de Districte, la formulació d’una reglamentació i una normativa comuna i l’impuls per a la renovació infraestructural i de les tècniques de tractament i difusió. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona és una de les principals institucions de recerca de Catalunya. La riquesa, diversitat i antiguitat dels seus fons medievals i, sobretot, l’excepcional interès de la secció d’hemeroteca i arxiu fotogràfic el converteix en un referent per als estudis històrics catalans. N’és una prova el fet que els darrers anys el nombre d’usuaris supera amb escreix els 30.000. D’entre els impulsors de l’Arxiu Municipal cal esmentar Esteve Gilabert Bruniquer (1561 — 1641), que formà una Rúbrica dels privilegis reials (1610) i el Cerimonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat (1614) conegut també com les Rúbriques de Bruniquer. També cal remarcar el treball d’Agustí Duran i Sanpere, que reeixí a impulsar l’Arxiu Històric, li cercà un estatge de prestigi i engruixí els seus fons recaptant nombroses donacions i creant seccions de tant futur com l’hemeroteca, la secció de gràfics, la biblioteca especialitzada en història de Barcelona i la secció de fotografies. L’Arxiu Històric de la Ciutat s’estructura en quatre seccions: l’Arxiu medieval i modern —amb l’antic fons del Consell de Cent— i els departaments de gràfics i fonts orals, la biblioteca històrica, l’hemeroteca, l’arxiu fotogràfic, i disposa de serveis de restauració, reprografia i microfilmació.
Lectures
- ADROER, A.; FLORENSA>, D.: Catàleg del fons Cartogràfic de l’Institut Municipal d’Història, 2 vol., Barcelona 1986 i 1995.
- Arxiu Històric de la Ciutat. Guia, Barcelona 1995.
- CASES, L.: “Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona”, Catàleg dels Protocols Notarials de Barcelona. Altres arxius, Barcelona 1990, p. 239-427.
- LLORENS, T.: Premsa clandestina i de l’exili a l’Hemeroteca de l’Arxiu Històric de la Ciutat (1939-1977), Barcelona 2000.
- Manual de Novells Ardits, vulgarment apellat Dietari del Antic Consell Barceloní. 1390-1724, Barcelona 1892-1975.
- RIERA, S.: Cartes de Ferran II a la ciutat de Barcelona (1479-1515), Barcelona 1999.
- ROMAGUERA, J.: Història i Catàleg de la Cinemateca Municipal, Barcelona 2000.
- Rúbriques de Bruniquer. Cerimonial dels Magnífics Consellers i Regiment de la Ciutat de Barcelona, Barcelona 1912-16.