Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona

Dipòsit de la documentació de la Diputació Provincial de Catalunya, nascuda a Vic al novembre del 1812, sota la presidència del capità general i inspirada en els principis de la Constitució de Cadis. Deu anys més tard, arran de la reorganització territorial de l’Estat en províncies, es formà la Diputació de Barcelona, una institució que ha perdurat fins els nostres dies malgrat els anys en què fou suspesa: entre el 1822 i el 1836, els anys de la Mancomunitat (1914-23), abolida entre el 1931 i el 1939, o substituïda per una comissió gestora entre el 1939 i el 1949.

Actualment, l’Arxiu Històric està instal·lat en un edifici de la Casa de Maternitat, i garanteix tant la bona conservació com la consulta del fons en condicions excel·lents. En comparació amb altres institucions homònimes de l’Estat, la Diputació de Barcelona fou extraordinàriament prolífica en la creació de serveis i organismes propis, justament per omplir els buits que deixava l’administració central i satisfer així les demandes econòmiques i socials locals. Per aquesta raó, els fons de l’arxiu de la Diputació són rics i variats, malgrat que tenen les mateixes competències que arreu. Les sèries de documentació es classifiquen en vuit àrees: govern, cultura, ensenyament, agricultura i ramaderia, obres públiques, arquitectura, sanitat i beneficència, i l’àrea de finances. Al costat d’això, cal esmentar la biblioteca, l’hemeroteca i el fons fotogràfic. Les sèries de govern permeten estudiar la documentació de la Diputació de Catalunya (1812-22), les actes i els decrets de la Diputació i les actes de la Mancomunitat. Entre d’altres, també hi apareix la temàtica de presons, la divisió territorial o les eleccions. D’altra banda, dins de les àrees de cultura i ensenyament, es poden trobar fons de museus, de la Xarxa de Biblioteques Populars, de la Junta Provincial d’Ensenyament o de diverses escoles professionals i universitàries. També cal destacar l’àrea d’obres públiques, dins de la qual hi ha el fons de la Junta de Carreteres, organisme dependent de les quatre diputacions catalanes i encarregat des del 1846 de modernitzar la xarxa viària del país, i l’àrea de sanitat i beneficència, des d’on es poden fer recerques sobre l’impacte social d’epidèmies o la pobresa. La Diputació de Barcelona fou en alguns moments de la seva història —per exemple durant el Sexenni Democràtic—, la principal caixa de ressonància de la política catalana. Republicans federals i carlins, les revoltes contra les quintes o l’esforç mobilitzador de la guerra cubana, són aspectes que nodreixen la documentació. Des d’aquesta perspectiva, l’ús del Butlletí Oficial de la Província de Barcelona és una referència obligada en el seguiment dels acords de la Diputació, i també de les ordres emanades pels representants de l’administració central a Catalunya, capitans generals i governadors civils.

Lectures
  1. RIQUER, B. de (coord.): Història de la Diputació de Barcelona, 3 vol., Diputació de Barcelona, 1987-88.