L’arxiu té el seu origen en la planificació dels Arxius Nacionals aprovada el 31 de maig de 1974 pel Molt Il·lustre Consell General (MICG), que presentà l’Assessoria Pedagògica encapçalada per Lídia Armengol i Antoni Morell. Es tracta dels Arxius Nacionals d’Andorra (ANA) que es posaren en funcionament a partir de l’any 1975, després que el MICG n’aprovés el reglament, i que depenen del govern des del 1982; contenen els arxius històrics i els arxius administratius. L’any 1997 s’instaurà el model arxivístic de l’administració central andorrana i els Arxius Nacionals d’Andorra s’estructuraren de la manera següent: el Servei d’Arxius del Ministeri de Cultura amb l’Arxiu Històric Nacional; la secció de Gestió de Documents Administratius; l’Arxiu Administratiu, i els arxius de gestió i els arxius centrals del Govern d’Andorra. La creació dels ANA el 1974 obeeix a unes circumstàncies concretes: calia reunir tots els arxius existents sobre Andorra a fi de poder iniciar recerques científiques per establir el contingut de les classes d’història, geografia i institucions andorranes. Després del boom de la dècada del 1960 la població es doblà, i la por a perdre la identitat, juntament amb la voluntat d’integrar els immigrants, foren l’origen de la necessitat d’establir aquest ensenyament. L’Arxiu Històric Nacional recull, codifica, restaura, conserva i difon la documentació tant escrita com visual i oral del patrimoni d’Andorra; a més, des de la seva creació, s’han recuperat per mitjà de microfilms els fons documentals que tracten d’Andorra en els diferents arxius estrangers. El seu fons és constituït per la documentació de l’administració central, és a dir, del Consell General amb l’Arxiu de les Set Claus, la Secretaria del Consell General i la Casa de la Vall; la del Tribunal de Corts, i la de les notaries. També integra el fons de l’administració parroquial i la dels Comuns, Quarts i de l’Església. Així mateix, aquest arxiu orienta la seva tasca a recuperar els arxius privats. Actualment, els fons més importants qualitativament i quantitativament són el de la casa Rossell i la casa Areny-Plandolit d’Ordino. El fons d’entitats privades conté la documentació de les confraries civils, com la Consorcia de casats d’Andorra la Vella i la Germandat de Sant Roc i Sant Sebastià de Sant Julià de Lòria i del Centre Recreatiu i Moral d’Andorra la Vella. També inclou documentació aportada per empreses privades com ara Tabacalera Andorrana i SAETDE. L’any 1980 es creà la cartoteca amb la finalitat de reunir la cartografia relacionada amb Andorra per tal de conèixer-la i custodiar-la. El fons audiovisual inclou documents radiofònics de la Ràdio de les Valls i un fons cinematogràfic i videogràfic. La secció de restauració, creada l’any 1990, s’encarrega de gestionar la conservació i la restauració de la documentació. L’arxiu ha editat les publicacions següents: Arxiu parroquial de la Massana (1993), Arxiu parroquial d’Encamp (1993), Arxiu comunal de Sant Julià de Lòria (1997), Arxiu comunal de Canillo (1999), Els documents d’Andorra als Arxius departamentals dels Pirineus Orientals (1994), Valls d’Andorra, segle XIX (1994); Fra Tomàs Junoy: Relació sobre la Vall d’Andorra (ed. facs. 1995), El llibre de la terra. Un llibre de privilegis (1997); Domènec Bascompte: Diplomari de la Vall d’Andorra, segle XVII (1997), Guia de l’Arxiu Històric Nacional (1998), Arxiu de Casa Martí de les Bons (1998), Atlas cartogràfic de les Valls d’Andorra. 1962-1976 (1999) i Protocols Notarials de l’Arxiu Històric Nacional (2002).