És situada al sobreclaustre de la catedral de Vic i als pisos superiors del Palau Episcopal. La part de fons documentals, coneguda tradicionalment com Arxiu Episcopal de Vic, comprèn, a banda de l’Arxiu Episcopal pròpiament dit o Mensa Episcopal (amb documentació des del segle X), l’Arxiu Capitular de Vic (documentació des de l’any 872), els arxius de més de 150 parròquies del bisbat, els arxius de diferents comunitats de beneficiats i de convents i monestirs, i també diversos fons patrimonials i personals. També són fons documentals de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV) l’Arxiu de la Cúria Fumada o notaria eclesiàstica de la ciutat de Vic, amb documentació des del 1221, l’Arxiu Notarial de Vic amb documentació de les notaries del districte notarial de Vic des del segle XV, i l’Arxiu de la Vegueria de Vic, amb una important sèrie de processos des de l’inici del segle XIV. L’arxiu té el seu origen en la restauració de la seu osonenca al final del segle IX, els fons de la qual es dividiren al segle XII i se separaren els del capítol dels del bisbe. A redós del primer s’anà configurant l’arxiu de la Cúria Fumada atesa la vinculació que hi havia entre la notaria i el capítol. Els arxius es tornaren a reunir al principi del segle XX sota un mateix arxiver, i és especialment sota la direcció d’Eduard Junyent (1944-78) i de Miquel S. Gros, que s’hi agruparen la resta de fons.
Paral·lelament, la Biblioteca Episcopal de Vic fou creada pel bisbe Veyan amb els fons de la seva biblioteca personal i els fons procedents de l’expulsió dels jesuïtes. Aquesta biblioteca ja funcionava al principi del 1806 i fou oberta als estudiosos el mateix any amb uns 7 000 volums. Durant tot el segle XIX s’anà enriquint especialment amb aportacions dels diferents prelats, i s’hi formaren personatges com Jaume Balmes, Antoni Maria Claret o mossèn Jacint Verdaguer. Al llarg del segle XX seguí l’ampliació dels fons amb nombroses aportacions de procedència diversa. El 1931 Eduard Junyent succeí Josep Gudiol com a director de la Biblioteca Episcopal amb els càrrecs de director dels arxius diocesans (1944) i de canonge arxiver (1947); d’aquesta manera, es consolidà l’estreta vinculació de la biblioteca amb el conjunt d’arxius agrupats a l’entorn de l’Arxiu Episcopal, i esdevingueren parts complementàries d’una institució. La biblioteca està especialitzada en documents de caràcter religiós, autors clàssics i temes històrics, amb un fons important d’història local; consta d’uns 300 manuscrits (en part corresponents a la Biblioteca Capitular), prop de 200 incunables, uns 2 000 llibres del segle XVI, i un total d’uns 100 000 volums. A partir del 1998 s’inicià un projecte de reorganització i informatització dels fons tant bibliogràfics com documentals.
Bibliografia
- ALTÉS, F.X.; OLIVAR, A.: Catàleg dels incunables de la Biblioteca Episcopal de Vic, Patronat d’Estudis Osonencs / Museu i Biblioteca Episcopal de Vic, 2000.
- GINEBRA, R.: “Els arxius de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d’història i cent anys de concentració de fons”, Lligall, 16, 2000, p. 11-83.
- GROS, M.S.: “La biblioteca episcopal de Vic, 175 anys al servei de la nostra cultura”, Ausa, IX, 1981, p. 433-436.
- GUDIOL, J.: Catàleg dels Llibres manuscrits anteriors al segle XVIII del Museu Episcopal de Vich, Impremta de la Casa de Caritat [extret del Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, vol. VI-VIII], Barcelona 1934.
u