Arxiu Municipal d’Alzira

Fons arxivístic que inclou tant la documentació municipal de la vila d’Alzira, com la relativa als nuclis que constituïen el seu terme particular en època medieval i moderna.

Així, juntament amb els documents de la mateixa vila i dels ravals de Sant Agustí i Santa Maria, s’hi troben també els dels llocs i les alqueries d’Algemesí, Carcaixent, Guadassuar, Toro, Cabanyes, Benimaclí, Ternils i Cogullada, des de la conquesta de Jaume I el 1242, fins a mitjan s. XVI, en què adquiriren la independència o es despoblaren. És un dels arxius valencians més rics i ben conservats, amb diplomes des del s. XIII, i sèries documentals des del s. XIV. La col·lecció diplomàtica, amb 575 pergamins, conté privilegis reials i escriptures notarials, que abracen una àmplia cronologia, des del 1246 fins al 1735, a la qual cal afegir la sèrie de cartes i cèdules reials, manuscrites i impreses, amb uns 370 documents, del 1249 al 1806. Entre els còdexs que conserva, cal ressenyar el magnífic exemplar del Liber privilegiorum civitatis et regni Valencie, confeccionat al final del s. XIV i miniat probablement en el taller dels Crespí, i el Libre de diverses statuts e ordenacions fets per lo Consell de la vila de Algezira, compilació de l’activitat legislativa del municipi durant els s. XIV-XVI.

Entre les sèries documentals més interessants per la seva antiguitat i continuïtat, destaquen els Llibres d’actes dels Jurats i Consell (1388-1679), els registres del Justícia —civil i criminal— (des del 1491), els Padrons de riquesa o de la peita (des del 1399) i la documentació de la Batlia d’Alzira (del 1492 al 1680).

L’Arxiu Municipal conserva, a més de la documentació pròpiament municipal, altres fons, com l’Arxiu Notarial del districte judicial d’Alzira, que conté protocols, notals, rebedors, formularis i la matrícula de notaris, des del s. XIV fins al XIX (més de 4.000 volums); l’Arxiu de la Sèquia Reial d’Alzira (1428-1922), el fons documental del Mont de Pietat de Llauradors (1777-1883), i altres institucions fundades al s. XIX i de dependència municipal, com l’Escola Municipal de Dibuix o la d’Arts i Oficis.

L’arxiu fou organitzat l’any 1887 pel canonge Roc Chabàs, historiador i arxiver de la seu de València, que en publicà un inventari: Índice y catálogo del Archivo Municipal de la ciudad de Alcira (1889), i, més tard, per mossèn Josep M. Parra, arxiver d’Alzira des del 1939, que en publicà un catàleg en dos volums: Catálogo del Archivo Municipal de la ciudad de Alcira (1961-71). A més, Parra edità la col·lecció diplomàtica, amb transcripció, traducció i facsímils: Los pergaminos de la cancillería real del Archivo Municipal de la ciudad de Alcira, fotograbados en su tamaño natural, con su transcripción y traducción y con anotaciones (1967). Se’n feu una segona edició el 1984, amb pròleg d’A. Lairón.

Des de l’arxiu es publica una revista d’estudis històrics, Al-gezira, dirigida per l’actual arxiver Aurelià Lairón.

Lectures
  1. CHABÀS, R.: “Alcira y su Archivo Municipal”, El Archivo, VI, 1892, p. 214-219.
  2. LAIRÓN, A.; VERCHER, S.: Guia de l’Arxiu Municipal d’Alzira, Ajuntament d’Alzira, 1998.
  3. LAIRÓN, A.: Libre de diverses statuts e ordenacions fets per lo Consell de la vila de Algezira, Universitat de València, 2001.
  4. PARRA, J.M.: Addenda al Catálogo en su primera parte: Acequia Real del Júcar. Notariado. Justicia, Alzira s.a. [mecanografiat].
  5. PERIS GIL, B.: Inventari d’algunes sèries de les seccions d’Educació, Estadística, Registre Civil i Diversos de l’Arxiu Municipal d’Alzira, València 1988 [mecanografiat].