En bona part, el fons de l’arxiu fou preservat durant els anys de l’exili enterrat en bidons al subsol de la seva finca de Saint-Martin-le-Beau (Orleanès, França). Conjuntament amb la seva esposa Antònia Macià decidiren posar a l’arxiu el nom de la seva filla Montserrat, que l’identifica oficialment. L’arxiu està dirigit per un patronat i integra prop de dos milions de pàgines de documentació que des del 1993 estan digitalitzades en gran part. Des del 1991 accepta donacions de documents i arxius sobre temes contemporanis; entre d’altres, es poden esmentar les donacions dels fons del general D. Batet, A. Cortines, Joan Rodríguez Papasseït, Ll. Guasachs, A. Andreu i Abelló, V. Torres, Carme Sedó, Ramon Barnils, etc. Des del desembre del 1993, l’arxiu es troba instal·lat en l’anomenat Palau de l’Abat, fora de la clausura del monestir, fet que en facilita l’accés. L’arxiu ha donat a la Filmoteca de Catalunya nombroses pel·lícules de tema històric, especialment del període de la Segona República, de la Guerra Civil Espanyola, de l’exili i de la Generalitat restablerta (1977-80); de tot aquest material en conserva una còpia. A més d’això, i referit al mateix període històric, conserva un fons d’unes 5.000 fotografies. Una de les parts fonamentals de l’arxiu està constituïda per l’abundant correspondència de J. Tarradellas, la part més important de la qual abraça el període 1939-77; aquesta correspondència es completa amb un nombrós material complementari (notes personals, informes, etc.) que n’augmenten l’interès. El fons aplega, així mateix, molts informes i altres materials que il·lustren l’activitat de govern durant l’etapa de la guerra civil, la retirada i el primer exili. També allotja una notable hemeroteca d’aquests períodes i la biblioteca personal de J. Tarradellas, integrada per uns 12.000 volums.