Amb el restabliment de l’autonomia (1979) i l’assumpció de competències plenes en matèria de cultura, el govern català projectà el desplegament d’un model d’arxius diferent a l’estatal, articulat per províncies i regions. La llei 6/1985 d’arxius creà la Xarxa d’Arxius Històrics de la Generalitat, tot i que la construcció d’infraestructures s’inicià l’any 1982 mitjançant convenis amb els ajuntaments respectius. Orgànicament, depenen del Servei d’Arxius, creat el 1980 dins el Departament de Cultura (Direcció General del Patrimoni Cultural). Es regula pel decret 110/1988 i, pel 208/1989, se’n delega la gestió als consells comarcals. En un primer moment, a imitació de la Generalitat republicana (1932), els centres tenien una funció historicocultural: eren llocs d’investigació i cultura, on els arxivers confeccionaven instruments descriptius dels fons custodiats, atenien els usuaris i realitzaven tasques de difusió. L’any 1988 s’inicià un programa d’inventari de fons municipals, encara en curs d’execució. El concepte historicista s’ha anat superant per tal d’oferir serveis als arxius de l’administració local (ajuntaments i consells comarcals) en la gestió de la documentació administrativa, sigui activa o semiactiva. La darrera normativa, la llei 10/2001, estableix que els arxius comarcals formin part del sistema d’Arxius de Catalunya. Arran de l’emplaçament dels arxius a les capitals de comarca, molt sovint també capitals de districte judicial, els primers fons ingressats han estat de naturalesa pública: municipals, mancomunitats, registrals, notarials i judicials. La política de concentració ha evitat el deteriorament i la pèrdua de la documentació, ha estalviat temps i desplaçaments als usuaris, i ha permès conèixer amb precisió el material públic salvat de destruccions intencionades (guerres i expurgacions), de l’abandonament i de la deixadesa. Destaca, tot i que de manera desigual, la recuperació, mitjançant donacions o dipòsits, de molts fons privats o familiars i patrimonials (sobretot a la Catalunya Vella), personals, comercials, associatius, d’imatges i semioficials. D’aquests últims destaquen les delegacions locals i comarcals de la Central Nacional Sindicalista i AISS, les prefectures locals del Movimiento, les germandats de pagesos i ramaders, les cambres agràries locals i els mitjans de comunicació del règim franquista. En canvi, és escassa la documentació procedent de l’administració central, tret dels antics arxius provincials. Tots els centres disposen d’hemeroteca històrica, biblioteca auxiliar i serveis de reprografia.
L’any 2001 hi havia 29 arxius comarcals, inclosos els tres supracomarcals de Lleida, Girona i Tarragona, que també fan funció de comarcals, tot i que són de titularitat estatal i gestió autonòmica. Conservaven en els seus dipòsits 63.315 metres lineals de documentació datada entre el s. x i el XX. En aquest any s’atengueren 19.769 consultes —els arxius petits poden rebre anualment entre 300 i 800 usuaris—, i se serviren prop de vuitanta mil unitats documentals (expedients, lligalls, llibres, etc.).
La tasca de difusió dels seus continguts se centra en l’edició de tríptics informatius, butlletins impresos o fotocopiats. A més, el Servei d’Arxius edita trimestralment el butlletí Arxius, que dona notícia dels nous ingressos i descripcions portats a terme per cada arxiu comarcal. Per a la divulgació de la investigació en humanitats, alguns arxius publiquen revistes anuals de manera independent o en col·laboració amb altres institucions: Historia et documenta (Valls), Recerca (Tortosa), Urtx (Tàrrega), Miscel·lània Cerverina (Cervera) i Vitrina (Olot). La manca de pressupost ha obligat sovint a cercar alternatives a aquestes miscel·lànies anuals moltes de les quals tenen la seu en el mateix arxiu (Balaguer, la Bisbal d’Empordà, Figueres, Tarragona, Santa Coloma de Farners, Girona). Cal esmentar la línia editorial de la Fundació Noguera de Barcelona, que disposa d’una col·lecció de catàlegs de fons notarials, regest de pergamins, transcripció de llibres de privilegis, manuals notarials i diplomataris, molts dels quals conservats en arxius comarcals. Des de l’inici, alguns arxius han coordinat i creat premis o ajuts a la recerca conjuntament amb municipis o consells comarcals (la Bisbal d’Empordà, Montblanc, Olot, Santa Coloma de Farners, Valls). En la majoria de les comarques, l’arxiu ha estat un dinamitzador cultural de primer ordre, amb la celebració de conferències, exposicions, cursos, etc., i sovint s’ha emplaçat en edificis rehabilitats de gran vàlua artística.
Entre els reptes de futur dels arxius comarcals hi ha completar el desplegament territorial, ampliar alguns centres ja desbordats per manca d’espai, augmentar els recursos humans, difondre per Internet els inventaris i catàlegs, l’obtenció de còpies de documentació situada fora de Catalunya, incrementar la restauració, potenciar els serveis educatius i les campanyes de sensibilització per a la recuperació de fons privats que permeti efectuar-ne un cens fiable i solucionar definitivament la resituació i reunificació de fons per procedència geogràfica, atenent el principi d’origen i territorialitat. Finalment, cal canviar-ne el nom i substituir-lo pel de la comarca; l’Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre és l’únic amb una designació genèrica.
Lectures
- ALBERCH, R.: “Arxius i arxivística a les comarques gironines”, AIEG, 35, 1994, p. 521-601.
- AUTORS DIVERSOS: Els arxius: l’experiència catalana, Associació d’Arxivers de Catalunya, Barcelona 1995.
- AUTORS DIVERSOS: Guia dels arxius històrics de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1982-98.
- GONZALVO, G.: Xè aniversari. Memòria d’activitats. Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega. 1986-1996, Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega 1996.
- GRAU, J.M.; GÜELL, M.: “Arxius i arxivística a les comarques tarragonines. Un balanç finimil·lenari. Història i producció bibliogràfica”, Historia et Documenta, 6, 2001, p. 45-158.
- MASACHS, J.M.: “La informatització de la xarxa d’arxius: desenvolupament i implementació del programa de gestió dels arxius comarcals (GAC)”, Lligall, 10, 1995, p. 171-188.
- PLANES, R. (coord.): Directori dels arxius de Catalunya (1999), Departament de Cultura, Barcelona 1998.
- PORTA BALANYÀ, J.M.: “Els arxius comarcals de Catalunya”, Compactus, 4, València 2002, p. 18-20.
- PUIG USTRELL, P.: “Arxius de l’administració autonòmica. La xarxa d’arxius històrics comarcals de la Generalitat de Catalunya”, Lligall, 1, 1988, p. 33-36.