L’origen, l’evolució i l’estat d’aquests arxius és força desigual. El gruix de la documentació conservada ha vingut condicionat per les competències que històricament l’administració central ha deixat a les seves mans. En el cas de Barcelona, les necessitats socials i econòmiques obligaren a crear nous serveis i institucions, de manera que el volum dels seus fons és un bon reflex d’aquesta activitat. En línies generals, s’hi conserven papers relatius a beneficència, ensenyament, obres públiques, sèries electorals, fiscalitat i reclutament, entre d’altres, així com la documentació generada pel govern de la mateixa institució: llibres d’actes i butlletins oficials de la província. En l’actualitat, la peculiar situació legal que cada arxiu ocupa entre l’administració central i la dels governs autonòmics respectius fa que no es puguin avaluar amb els mateixos criteris cadascun d’aquests centres. Al Principat, els arxius de les diputacions es troben integrats dins de la xarxa d’arxius de la Generalitat, subjectes a les normatives i tasques d’inspecció del Govern. Pel que fa a les Illes, els fons de la Diputació Provincial ingressaren el 1970 en l’anomenat Arxiu del Regne de Mallorca, que reunia bona part de les antigues institucions del regne, arxius del clergat o de la Reial Audiència, i fons notarials, la gestió del qual fou transferida a la comunitat autònoma el 1983. En canvi, els arxius de les diputacions del País Valencià encara estan vinculats a la corporació provincial.
Els arxius de les diputacions han viscut una transformació radical. A Catalunya, a partir dels anys 1985 i 1988 s’endegaren treballs per a modernitzar les instal·lacions, recuperar els fons per a la recerca i incorporar dotacions d’arxivers (vg. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona). Sovint, els fons de les diputacions han conviscut amb documentació de naturalesa diversa. A l’Arxiu de la Diputació Provincial de València els papers de la Diputació romanen al costat de fons pertanyents a l’hospital general, al Govern Civil o al canal de l’Albufera. Per la seva banda, els fons de la Diputació gironina s’incorporaren l’any 1985 a l’Arxiu Històric de Girona, i se’n mantingué segregat l’arxiu administratiu amb la documentació més recent. L’Arxiu Històric de Girona conté importants fons notarials i de registres, papers de l’administració central delegada, de l’administració local, així com lligalls d’associacions sindicals, empresarials i religioses, i una bona col·lecció de pergamins medievals.
l costat dels arxius que conserven la documentació estricta de la institució, com ara el de Lleida o el d’Alacant, l’Arxiu Històric de Tarragona o l’Arxiu de la Diputació Provincial de Castelló destaquen a hores d’ara per la seva avançada ordenació i catalogació. El de Tarragona, situat en l’emblemàtica Casa Martí, ha pogut conservar bona part de les col·leccions i dels fons: els llibres dels òrgans de govern, papers d’agricultura, ensenyament, governació, cadastre, obres públiques, personal, quintes o sanitat. Per la seva banda, el de Castelló presenta un ric fons avaluat en 10.000 lligalls i 4.300 manuscrits. A banda de la documentació de la mateixa corporació, l’arxiu guarda fons pertanyents a municipis, com ara el de Catí i d’institucions com l’antiga fàbrica de pisa dels comtes d’Aranda. La gestió arxivística ha estat completada amb la incorporació de material microfilmat procedent de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i de l’Arxiu Històric Nacional de Madrid.
L’interès que tenen aquests arxius per als investigadors s’explica en bona part per la destacada funció política, econòmica i administrativa que han exercit al llarg de la història. Les diputacions nasqueren el 1812 amb la Constitució de Cadis per tal de substituir les juntes territorials i provincials formades arran de la reacció antinapoleònica. Aleshores es creà la Diputació Provincial de Catalunya (1812) i les de València i de Mallorca, el 1813. Des d’aleshores, els canvis polítics i la liquidació de l’Antic Règim provocaren una forta discontinuïtat. El rei Ferran VII les abolí el 1814 i tornaren a aparèixer durant el Trienni Liberal. La de Barcelona es constituí oficialment el 15 de maig de 1822 i pràcticament només funcionà 17 mesos. No fou fins el 1835 i el 1836 que les diputacions foren restablertes. La consolidació definitiva de les diputacions anà acompanyada d’una sèrie de fets que les marcaren profundament.
Les diputacions foren institucions fruit de l’obsessió pel control polític en unes societats molt conflictives. Eines d’intermediació de cacics i les seves clienteles, i una clara amenaça cap a l’autonomia local. Tot plegat explica el desvetllat interès dels historiadors per estudiar el comportament polític dels equips dirigents de les diputacions, la mena de favors i de serveis que gestionaven, i la distribució electoral de la seva influència. Historiadors com Alicia Yanini a València i Alacant, Manel Martí i Martínez, Otilia Martí Arnándiz a Castelló, i Rosa Ana Gutiérrez Lloret i Rafael Zurita també a Alacant, han treballat profusament les sèries electorals, de foment, expedients d’ajuntaments i els papers d’òrgans de govern de cadascuna de les diputacions. Un cas semblant al mallorquí, estudiat per Isabel Peñarrúbia, o el català, treballat per Conxita Mir i Josep Maria Pons i Altés (Lleida), Jesús Mestre i Borja de Riquer (Barcelona), Gemma Rubí (Manresa) o Pere Anguera (Reus). Amb tot, unes investigacions que demanen el concurs d’arxius com el del Congrés de Diputats de Madrid o el General de l’Administració a Alcalá de Henares, entre d’altres.
Lectures
- ANGUERA, P. (dir.): La Diputació de Tarragona. Imatges per a una història, Diputació de Tarragona, 1986.
- CUBELLS, J. et al.: Catàleg de fons de la Diputació de Tarragona. Sèries generals..., Diputació de Tarragona, 1989.
- LLADONOSA, J.: Historia de la Diputación Provincial de Lérida, 2 vol., Diputació de Lleida, 1974.
- MARTÍ, M.: Cossieros i anticossieros. Burgesia i política local: Castelló de la Plana, 1875-1891, Diputació Provincial de Castelló, 1985.
- —.“Las diputaciones provinciales en la trama caciquil: un ejemplo castellonense durante los primeros años de la Restauración”, Hispania, 179, p. 993-1041.
- MUT, A.: Guía sumaria del Archivo del Reino de Mallorca, Ministerio de Cultura: Subdirección General de Archivos, Madrid 1984.
- PIÑA, R.: La Diputación provincial de las Baleares (1812-1979), Palma 1979.
- PONS, A.; SERNA, J.: La ciudad extensa. La burguesía comercial-financiera y su dominación en la Valencia de mediados del XIX, Diputació de València, 1992.
- RIQUER, B. de (dir.): Història de la Diputació de Barcelona, 3 vol., Diputació de Barcelona, 1987-88.
- YANINI, A.: “La Diputación provincial de Alicante: un instrumento político bajo control del partido conservador (1875-1882)”, J. Tusell, J. Gil, F. Montero (ed.): Estudios sobre la derecha española contemporánea, Madrid 1993, p. 77-94.