Les col·leccions de fotografies es poden localitzar en arxius públics i privats, museus, biblioteques i altres institucions.
A Catalunya, les institucions públiques que guarden aquest material antic són, sobretot, municipals. Les més importants són l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), que integra els fons incorporats des de la seva fundació, a la dècada del 1920, i l’Arxiu Fotogràfic (AF), dependent de l’anterior i creat el 1994 per aplegar el material conservat o produït per diferents departaments de l’Ajuntament de Barcelona. L’Arxiu Fotogràfic Municipal d’Igualada, integrat dins l’Arxiu Històric Comarcal d’Igualada, fou creat el 1932, i aplega fotografies d’Igualada i la comarca de l’Anoia. L’Arxiu Històric de Sabadell (AHS) conserva diferents col·leccions fotogràfiques, la més important de les quals és la del fotògraf Francesc Casañas, que cobreix el període 1920-36. També aplega les fotografies procedents de l’Ajuntament i altres col·leccions. El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), de l’Ajuntament de Girona, és l’entitat que serva els fons fotogràfics d’aquesta institució municipal, a més de fer una important tasca d’investigació a l’entorn dels arxius de material gràfic i la seva difusió.
Quant als arxius públics no municipals cal destacar l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que dins de l’Àrea d’Imatges, Gràfics i Audiovisuals desenvolupa la tasca de recuperació i conservació de fons antics i contemporanis. També conté el material gràfic que produeix la Generalitat de Catalunya, atès que l’ANC és l’arxiu de l’administració autonòmica. L’Arxiu d’Imatges Emili Massanas i Burcet (AIEMB) és l’entitat que conserva les imatges de la Diputació de Girona. S’hi integren les fotografies de la institució, des de la seva creació i fins a l’actualitat, tot i que també disposa d’altres col·leccions, com la d’Emili Massanas i Burcet, pioner de la investigació fotogràfica a Girona, i la de Pablo García Cortés, periodista fotògraf que deixà un important testimoni sobre el desenvolupament del turisme a la Costa Brava i el seu impacte socioeconòmic. Al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) de Barcelona es conserva el fons fotogràfic de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya que l’investigador Tomàs Carreras i Artau reuní al principi del s. XX.
Pel que fa als arxius d’institucions privades o associacions, cal destacar l’Arxiu Mas, creat el 1900 a Barcelona per Adolf Mas i Ginestà, fotògraf interessat en l’arqueologia i l’art que realitzà campanyes fotogràfiques per Catalunya i, des del 1920, per l’Estat espanyol. El seu arxiu s’uní, a partir del 1941, a l’Institut Amatller d’Art Hispànic. L’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, emplaçat a Barcelona, és un altre dels més antics del país. Inicià la seva activitat el 1909, pocs anys després de la fundació del Centre. L’interès d’aquest arxiu rau en la diversitat de matèries que els seus responsables col·leccionaren des dels primers moments, que superen la temàtica purament excursionista. L’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, creada a Barcelona el 1923, conserva un gran nombre d’imatges, que cronològicament s’inicien al principi del s. XX i que pertanyen a diverses temàtiques. L’Arxiu Històric de l’Agrupació Fotogràfica de Reus conserva material antic que ha anat recuperant al llarg de la seva trajectòria. L’Arxiu Històric Fotogràfic de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya es formà amb la recuperació d’arxius tancats. Disposa d’un gran nombre de fons entre els quals cal destacar el dels periodistes fotògrafs Merletti, que cobriren els esdeveniments barcelonins entre el 1900 i el 1945, el de Roisin, un editor de postals de poblacions de l’Estat espanyol entre el 1920 i el 1940, i el de l’editorial Thomas, format per imatges de diferents poblacions de l’Estat i reproduccions d’art, del període 1920-40. L’Arxiu Tobella, de Terrassa, és una altra institució privada que es dedica a la recopilació de les fotografies antigues del municipi.
Quant a arxius de fotògrafs, destaquen el de Pere Català i Pic (1889 — 1970), un dels pioners de la fotografia publicitària a Catalunya i cap de secció d’Edicions del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya durant la guerra civil de 1936-39. L’Arxiu Fotogràfic Agustí Centelles és format per fotografies realitzades en el període 1932-39. Cal destacar les imatges de Barcelona dels primers dies de la revolta, del Front d’Aragó i dels camps de concentració francesos. L’Arxiu Francesc Català-Roca està integrat per fotografies d’artistes i personatges populars, d’arquitectura, paisatges, costums, artesania i gent de Catalunya i la resta de l’Estat, etc., fetes entre el 1948 i el 1998. L’Arxiu X.M. conserva les fotografies realitzades per Xavier Miserachs des de la dècada del 1950 fins al 1998. El seu material és un bon testimoni de la societat catalana dels anys cinquanta i seixanta del s. XX, i especialment de l’arribada del turisme a la Costa Brava. D’altra banda, també ofereix una visió fotoperiodística d’alguns fets i països d’Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica que abracen el final de la dècada del 1960 i la del 1970.
Els museus també apleguen un important patrimoni fotogràfic. El Museu Frederic Marès, de Barcelona, conserva daguerreotips i altres fotografies antigues. El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) col·lecciona càmeres fotogràfiques i altres instruments, a més de fotografies. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) disposa d’un departament de fotografia que des del 1996 incorpora als seus fons col·leccions de fotògrafs i fotografies soltes que destaquen per la seva faceta artística i els difon a través d’exposicions.
La Biblioteca de Catalunya disposa de dues col·leccions fotogràfiques: el Fons Josep Salvany i Blanch, format per 10 000 plaques de vidre estereoscòpiques realitzades per aquest metge entre el 1911 i el 1926 en les seves excursions per Catalunya, les Illes Balears, Europa, Egipte i Terra Santa; i el Fons de l’Editorial Martin, que consta de 13 000 fotografies del principi del s. XX que foren utilitzades per a il·lustrar els seus llibres de geografia espanyola. Cal destacar que a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona es conserva una de les primeres càmeres daguerreotípiques que es fabricaren.
A la Catalunya del Nord hi ha quatre entitats privades que conserven material fotogràfic. L’Arxiu Terra Nostra disposa d’una gran col·lecció de fotografies i postals que s’han reunit a través d’adquisicions. Per la seva banda, el CEDACC (Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana) disposa de la col·lecció de Jean Ribière, periodista fotògraf que durant la dècada del 1950 realitzà fotografies per al diari L’Indépendant i per a la Cambra Agrària. També té una interessant col·lecció de postals de pobles de la Catalunya del Nord. El Club Cartòfil de Perpinyà conserva una important col·lecció de postals antigues. A la Tor de Querol s’ha creat un arxiu d’imatges antigues dels Pirineus sota el nom de Conservatoire de l’Image Pyrénéenne.
D’altra banda, a Mallorca hi ha un bon nombre d’arxius fotogràfics. Quant als arxius públics, hi ha el de l’Ajuntament de Palma, que conserva, entre d’altres, la documentació gràfica generada per aquesta institució, el Fons Josep Pons Frau i l’Àlbum de la visita de la reina Isabel II a les Illes Balears el 1860, realitzat pel fotògraf Charles Clifford. El 1999 el Consell de Mallorca fundà l’Arxiu d’Imatge i So que aplega material aportat per particulars i per adquisicions, així com l’Arxiu Rul·lan, provinent d’una nissaga de fotògrafs de Palma en actiu des del 1918 fins al 1970, conté, a més de fotografies, càmeres fotogràfiques. Al Museu de Mallorca es conserva l’Arxiu Jeroni Juan Tous, adquirit pel Ministerio de Cultura el 1982, que consta de reproduccions de peces d’art que l’autor realitzà des de la postguerra. Quant als arxius privats, hi ha l’Arxiu Bestard, de Pollença, que aplega fotografies realitzades per Guillem Bestard des del final del s. XIX fins al 1930. La temàtica del fons es basa en paisatges, tradicions populars i retrats. L’Arxiu Escalas, de Palma, és format per les fotografies que pare i fill, aficionats a la fotografia, realitzaren del paisatge i l’urbanisme de Palma, des del final del s. XIX fins als anys setanta del s. XX, i la dècada del 1920 n’és el període més important. L’Arxiu d’Andreu Montaner Darder, situat a Palma, és fruit de l’adquisició de material que feu aquest col·leccionista. El seu fons conté fotografies de Mallorca i la resta de les Illes Balears i també càmeres fotogràfiques.
A Eivissa l’ajuntament de la ciutat té una col·lecció de fotografies i postals; a més, hi ha l’arxiu privat Torres Sandinyà. A l’illa de Menorca, el Museu de Menorca conserva una petitíssima col·lecció de fotografies del s. XIX. La Fundació Rubió Tudurí Andrómaco, de Maó, adquirí l’Arxiu Pons Capella, que conté fotografies aplegades per aquest col·leccionista. L’illa de Formentera té l’Arxiu Joan Joan; es tracta d’una col·lecció de fotografies de paisatge, persones i costums que aquest fotògraf realitzà durant els anys seixanta del s. XX.
Quant al País Valencià, la ciutat de València té diferents institucions que conserven patrimoni fotogràfic. Als arxius dels ajuntaments de València i Alacant es conserven fotografies. L’Arxiu Fotogràfic de la Diputació de València, creat el 1942, aplega diferents col·leccions fotogràfiques que se centren en el període 1900-30, tot i que també n’hi ha de la darreria del s. XIX, de 1940-50 i algunes dels anys seixanta. La temàtica es basa en les poblacions del País Valencià, monuments i peces d’art i personatges. La Biblioteca Valenciana disposa d’importants col·leccions fotogràfiques que pertanyen a col·leccionistes, fotògrafs professionals, aficionats i empreses. Cronològicament, aquest material abraça des del s. XIX fins a l’actualitat i els temes, centrats sobretot en el País Valencià, integren fotografies artístiques, la Guerra Civil Espanyola a València, geografia, monuments, arquitectura, festes, vida quotidiana, política i fotografies aèries. D’altra banda, l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha seguit una política d’adquisició de fons fotogràfics des dels seus inicis (1986). Entre d’altres, conserva la col·lecció de fotomuntatges de Josep Renau.