Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos

AIE (sigla)

Sessions d’estudi dedicades a fornir una metodologia per als investigadors locals de les comarques catalanes.

L’AIE del Penedès i la Conca d’Òdena, celebrada a Martorell el 1950 i l’AIE de les comarques catalanes, a Santes Creus el 1953, foren la primera i la segona trobades d’estudiosos d’aquesta sèrie. Fins el 2000 se n’han fet 43. L’AIE és una reunió científica d’estudiosos que té lloc de manera itinerant per tot Catalunya, amb incursions esporàdiques en indrets de parla catalana, com Perpinyà (1971), la parròquia andorrana d’Encamp (1993) i Morella (1996).

La primera assemblea (1950) fou impulsada per Joan Mercader i Riba, d’Igualada, i Josep Iglésies i Fort, de Reus, i per un bon nombre de col·laboradors. Tingué un gran èxit perquè fou el primer acte públic en català des de la victòria de Francisco Franco. El manifest fundacional redactat per Mercader anà signat per ell mateix, en nom del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada; per Isidre Clopas i Batlle, pel Museu Municipal de Martorell; per Albert Soler Ferrer, pel del Foment Vilanovès de Vilanova i la Geltrú, i per Emili Giralt i Raventós, pel Museu de Vilafranca del Penedès. Des de l’inici, els objectius de les AIE foren diversos: remoure l’esperit comarcalista en l’àmbit de la cultura i la investigació, somort des del 1939, perquè no quedés engolit pel sistema; exposar les investigacions que els estudiosos de la comarca realitzaven, sovint sols, sense possibilitats d’interrelació ni de donar-les a conèixer; potenciar els treballs pensats i fets en català, i, també, oferir als estudiosos locals, sovint autodidactes, eines metodològiques per a les diverses disciplines socials i naturals.

A la II Assemblea (1953) l’AIE incorporà en els treballs el Seminari d’Història de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB, dirigit per Jaume Vicens i Vives. Aquesta relació universitària no fou del tot fructífera, atès que l’àmbit universitari que hi podia participar considerà que els treballs que s’hi feien eren de caràcter massa positivista. Aquesta tendència es trencà els anys setanta quan un gruix important d’universitaris s’interessà per la història local.

la I Assemblea es creà un comitè d’enllaç permanent a fi de buscar una coordinació amb les successives assemblees que es poguessin celebrar. Aquest comitè d’enllaç passà a dir-se Comitè Permanent de les AIE, i fou presidit, en el curs dels anys, per Agustí Duran i Sanpere, Antoni Bergós i Massó, Josep Iglésies, Joan Ainaud i de Lasarte i Pere Català i Roca; n’ocuparen la secretaria, J. Iglésies i Josep M. Domènech i Fargas. El punt usual de reunió de la Comissió Permanent fou el domicili barceloní d’Iglésies i, en algunes ocasions, la seu barcelonina del Centre Comarcal Lleidatà. A la XLII Assemblea de Sant Cugat del Vallès (1998) la Comissió Permanent es transformà en l’Associació d’AIE.

A totes les AIE actua un president i, algunes vegades, un adjunt. Entre els qui han ostentat aquest honor hi ha: J.M. Font i Rius, M. Riu i Riu, P. Vila i Dinarés, Ll. Solé i Sabarís, P. Vilar, S. Llobet, F. Gumà Musté, entre d’altres. En el conjunt de les AIE s’han presentat prop de 2.000 treballs, entre ponències i comunicacions, la majoria dels quals han estat publicats.

Lectures
  1. DOMÉNECH i FARGAS, J.M.: “Altres quinze Assemblees d’Estudiosos Comarcals”, Au! Revista Comarcal dels Ports, 37, 1996, p. 10.
  2. IGLÉSIES i FORT, J.: “Vint-i-cinc anys d’Assemblees d’Estudiosos Comarcals”, Serra d’Or, 257, 1981, p. 25-28.
  3. RIBA i GABARRÓ, J.: “Reflexions i valoracions dels cinquanta anys de les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos 1950-2000”, XLIII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Martorell, 3-5 de novembre de 2000 [en premsa].