Si bé la tradició dels cronistes locals i provincials al País Valencià es remunta a la segona meitat del s. XIX, la figura del cronista local tornà a recobrar força els anys immediatament posteriors a l’acabament de la guerra civil de 1936-39. Al principi de la dècada del 1950 un grup de cronistes de la província de València començaren a valorar la possibilitat de mantenir trobades periòdiques, arran de la circular 191 de la Jefatura Provincial del Movimiento del 30 de novembre de 1951, la qual feia esment, a l’apartat VI, de la figura del cronista com a fonamental per a la «Vulgarización de las características del Municipio». El 1954 se celebrà a la ciutat de València la I Asamblea de Cronistas de la Provin-cia de Valencia, amb la participació de 152 cronistes, la qual es dotà d’un primer reglament que se centrà especialment a fixar unes mínimes normes per a l’organització i el desenvolupament de les assemblees. Es determinà que aquestes fossin regides per una comissió organitzadora i una comissió executiva, i que incloguessin visites d’estudi a centres d’interès cultural, sessions de treball i conferències. També es prengué la decisió d’ampliar l’assemblea a tot l’àmbit geogràfic del País Valencià, creant-se així l’Associació.
Aquesta Associació adoptà un marcat caràcter provincial en estar integrada per les seccions de València, Alacant i Castelló, enquadrades respectivament en el Centre de Cultura Valenciana, l’Institut d’Estudis Alicantins i la Societat Castellonenca de Cultura. En l’actualitat, agrupa més de tres-cents cronistes locals de diferents municipis valencians.
Els presidents de l’Associació han estat: l’erudit Salvador Carreres i Zacarés, cronista de València des del 1939; l’escriptor Francesc Almela i Vives, també cronista de la ciutat de València; Francesc de Paula Momblanch i Gonzálvez, advocat i cronista de Muro; el cronista d’Albuixech, i també advocat, Enrique Taulet; l’historiador i arqueòleg Santiago Bru i Vidal, cronista de València i Sagunt, que ocupà el càrrec durant divuit anys (1982-2000), i el cronista d’Alcoleja, Francesc Momblanch i Garcia, actual president.
Celebrà la seva primera assemblea el 1956, a València. Des d’aleshores, les assemblees —organitzades per la Junta de Govern de l’Associació de Cronistes i la Comissió Executiva de l’Assemblea— s’han celebrat cada dos anys. Consten de conferències, lectura de comunicacions fetes pels cronistes inscrits i visites a monuments i excursions a alguna ciutat valenciana rellevant des del punt de vista històric o patrimonial.
El 1970 es començaren a publicar les actes de les assemblees amb un volum que reuní les de la VII Assemblea, celebrada el 1968. Hi predominen les comunicacions de caràcter descriptiu i, de vegades, mancades de mètode històric. Però també n’hi ha d’altres, sobretot les dels cronistes més joves, que constitueixen excel·lents treballs d’investigació. I és que, a l’Associació, continuen pesant-li determinades vinculacions, com la del Movimiento en els seus inicis, i, posteriorment, les d’una entitat lingüísticament secessionista i políticament conservadora com l’Acadèmia de Cultura Valenciana. També es veu afectada pel fet que siguin les corporacions municipals les que nomenin el cronista, que exerceix normalment a perpetuïtat, no remunerat i sense cap control efectiu dels ajuntaments. Tot i això, cal fer esment de la gran quantitat de documentació que, gràcies a la tasca dels cronistes, ha estat rescatada de l’oblit.
L’Associació edita un butlletí informatiu, Cronicó, de periodicitat trimestral. A l’originària missió de difondre entre els associats les activitats de l’organisme, s’hi sumaren, amb el temps, algunes breus col·laboracions. Per aquest motiu, el butlletí es troba en fase de remodelació per tal d’ampliar els continguts amb vista a una major presència d’articles de divulgació i investigació dels cronistes.