Vida i obra
Format artísticament com a gravador a l’Escola de Llotja, en la seva estada a Barcelona fins a la Revolució del 1854 fou company d’estudis de Joaquim Pi i Margall i alumne de Pau Milà i Fontanals, personatges que l’influïren notablement des del punt de vista polític i historiogràfic. De tornada a Elx, d’on provenia la seva família, dedicà grans esforços personals i econòmics a defensar i organitzar el partit demòcrata a la província d’Alacant. Aquesta activitat li comportà algunes persecucions i, fins i tot, uns mesos de presó. Un fort desengany personal feu que deixés aquesta activitat a partir de la Revolució de Setembre del 1868. Les seves relacions amb Milà i Fontanals el feren interessar-se vivament per l’arqueologia i dugué a terme nombroses excavacions a Elx, on trobà el mosaic romà de Galatea (1861), així com nombroses antiguitats, que, després de la seva mort, passaren al Museu Arqueològic Nacional de Madrid. Fou nomenat membre corresponent de la Real Academia de la Historia (1862) i administrador dels llocs pius de l’Estat espanyol a Roma (1873), gràcies als seus amics Eleuteri Maisonnave i Emilio Castelar. Els estalvis aconseguits en aquesta administració (1873-75) permeteren activar l’Acadèmia de Belles Arts a Roma recentment creada.
El treball més destacat fou un documentat i rigorós estudi arqueològic, il·lustrat per bons gravats de peces antigues traçats de la seva mà, on demostrava que era Elx, i no Alacant, l’hereva de l’antiga colònia romana d’Illici, una antiga controvèrsia que provenia del s. xvii. Els darrers anys els dedicà a analitzar alguns aspectes de la història local i provincial, com les Germanies o l’època de convivència entre cristians i musulmans, reinterpretant-los des del nou punt de vista burgès i liberal. Morí preparant una exhaustiva història d’Elx, que, continuant el seu llibre sobre l’època romana, s’iniciava en l’Edat Mitjana i es fonamentava en documents conservats en els arxius locals. L’obra fou continuada pel seu germanastre Pere Ibarra i Ruiz, que recollí part del seu fons personal, ara dipositat a l’Arxiu Històric Municipal d’Elx (AHME). Altres obres seves són: “Elche y el pantano de Elda”, dins El Graduador, 1879; Illici. Su situación y antigüedades (1879); “Concordia cristiano-mora. Episodio histórico del siglo XIV”, dins Casino de Alicante. Composiciones presentadas y memoria leída con motivo de los juegos florales celebrados por dicha sociedad el día 3 de agosto de 1883, Alacant 1884, p. 33-68; “Las Germanías”, dins El Graduador, 1882; Diario de mi prisión (1866-67) [inèdit: AHME]; Museos, galerías y villas [de Roma] (1873-76) [inèdit: AHME].
Lectures
- CASTAÑO i GARCIA, J.; SANSANO i BELSO, G. (ed.): “Diario de mi prisión” d’A. Ibarra Manzoni, Ajuntament d’Elx, 1995.