Aquest llibre, en dos volums, és el resultat d’anys de recopilació de dades i d’esdeveniments dels quals l’autor fou testimoni. Del primer volum en destaca una biografia escrita pel seu fill Emili Pi i Molist, després de la qual es presenten quinze articles relacionats amb la història, la política i la cultura de la ciutat. En el segon volum es resumeixen, en quinze articles més, alguns àmbits de la vida pública de Barcelona i novetats significatives com l’aparició de l’enllumenat públic de gas. També destaca un apèndix dedicat al fons antic de la biblioteca de la Universitat de Barcelona, en la qual Pi i Arimon havia treballat, una llista d’autors naturals de Barcelona i les seves obres, i una carta de resposta a Víctor Balaguer, amb el qual Pi entrà en un debat historiogràfic sobre l’autenticitat d’unes fonts històriques utilitzades per aquest. El segon volum acaba amb una llista de subscriptors de la publicació, entre els quals destaquen intel·lectuals i professionals, membres de plataformes cientificoculturals, editors com Antoni Bergnes de las Casas o institucions i entitats públiques.
Aquest llibre fou una obra de referència per a historiadors del moment com Víctor Balaguer o Pròsper de Bofarull. Representà una important aportació, tant quantitativa com qualitativa, per la tasca de recollida i sistematització de la informació oferta, i pel rigor històric i la utilització d’una forma i un criteri d’exposició nous.