Bartomeu Ensenyat i Estrany

(Inca, Mallorca, 1917 — Palma, 1998)

Prehistoriador i folklorista.

Fou director de Dansadors de la Vall d’Or i de l’Escola de Música i Danses de Mallorca, comissari d’Excavacions Arqueològiques de Balears (1951-56), coordinador del Patronat d’Excavacions Arqueològiques Submarines de Balears (1969-75) i col·laborador de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. La seva tasca com a investigador i folklorista li reportà diferents guardons al llarg de la seva carrera, com ara la Creu d’Isabel la Catòlica (1960), el Siurell de Plata (1968) i la Medalla d’Or del foment del turisme de Mallorca (1985), entre d’altres. Autor prolífic, centrà la seva investigació en l’anàlisi d’excavacions arqueològiques i restes prehistòriques de Mallorca, sobretot la ceràmica incisa, els rituals d’enterrament amb calç i les construccions talaiòtiques. Com a folklorista, es dedicà a la recuperació del folklore i les danses populars i tradicionals mallorquines. Entre les seves obres destaquen: Cerámicas con decoración incisa (1951), Los problemas actuales de la historia primitiva de Mallorca (1952), Excavaciones en el Puig d’en Canals, Sóller (1954), Hallazgo de un cráneo trepanado en la necrópolis de Son Real (1954), Los problemas del Bronce en Mallorca (1956), Nuevo hallazgo de cerámica incisa en Mallorca (1960-61), Cerámicas incisas del estilo del vaso campaniforme (1962), Unos bronces griegos hallados en Sóller (1964), Contribución al conocimiento de las primitivas culturas de Baleares (1967), El poblado de Almallutx, Escorca, Mallorca (1971), “Historia primitiva de Mallorca” ( Historia de Mallorca, vol. I, 1973), Folklore de Mallorca: Danzas. Música. Ritos y Costumbres (1975), El pastor: la poesia, la música, costums i tradicions del pastor de Mallorca (1981) i Mallorca canta (1993).