Catedràtic d’història moderna de la Universitat d’Alcalá de Henares, dedicà estudis, especialment, a la Inquisició, a la figura del cardenal Cisneros i a la fortificació en època moderna, i publicà una història d’Eivissa i Formentera en diversos volums. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Madrid amb el premi extraordinari nacional de doctorat. Fou becat pel Ministeri d’Educació Nacional, per l’Instituto Gonzalo Fernández de Oviedo (CSIC) i seguí cursos a París, Brussel·les i Estrasburg. Des del 1948, ocupà el càrrec de professor ajudant, d’adjunt i d’encarregat de càtedra a la Universidad Complutense de Madrid (UCM), fou catedràtic d’història moderna de la Universitat de Salamanca i, després, d’Oviedo, València i Alcalá de Henares. Fou també professor extraordinari del Mary Baldwin College, dependent de la Universitat de Staunton (Virgínia, EUA), i Special Member of the Staff de la Universitat de l’estat de Pennsilvània (EUA).
Dins l’administració i gestió d’universitats fou, entre altres càrrecs, secretari de la Universitat de Salamanca, administrador general de la UCM i director del seu Institut de Ciències de l’Educació (ICE), director del Col·legi Universitari Integrat Arcos del Jalón i rector del col·legi major César Carlos per a postgraduats, subdirector general de centres universitaris del Ministeri d’Educació i Ciència i rector de la Universitat Internacional del Mediterrani d’Eivissa. A Alcalá de Henares fou un dels promotors de la restauració de la universitat d’aquesta localitat (degà fundador de la Facultat de Filosofia i Lletres), posteriorment director del Departament d’Història Moderna, director de l’Escola Universitària de Formació de Professorat d’EGB Cardenal Cisneros i president i fundador de la Institución d’Estudios Complutenses (1982). Fou degà honorari de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alcalá de Henares. Dins l’àrea de la gestió i l’àmbit de la Universitat d’Alcalá, fou responsable de la recuperació del patrimoni immoble relacionat amb la figura de Cisneros, edificis que després foren destinats a facultats. Impartí la lliçó inaugural de la nova Universitat d’Alcalá. Redactà el pla d’estudis de la Facultat de Lletres, l’anomenat Pla Escandell, que inclogué assignatures com ara geohistòria, estadística aplicada i tècniques gràfiques, epistemologia històrica i d’altres, que s’aplicaren, de manera pionera a l’Estat espanyol, a l’estudi de la geografia i la història.
Entre les seves obres d’investigació destaquen: Aportación al estudio de las murallas renacentistas de Ibiza (1970), Historia Moderna, Estructura y autoridades (1972), El modelo cisneriano de actuación histórica (1980), Historia de España. Siglo XIX (1988), Historia de España. Siglo XX (1988), Las Baleares. Geohistoria y Realeza en la forja de su identidad colectiva (1988), Baleares y América (1992, editat també en CD-ROM), Teoría del discurso historiográfico (1992), Ibiza y Formentera en la Corona de Aragón (siglos XIII-XVIII) (1994) i Ibiza y Formentera en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI) (1995), Historia del Real Madrid, 1902-2002: La Entidad, los socios, el madridismo (2002), Isabel la Católica en la Real Academia de la Historia (2004), Ibiza y Formentera en la Corona de Aragón III/1 «Siglo XVII. Crisis barroca. La planificación ilustrada (2008) i Ibiza y Formentera en la Corona de Aragón III/2 «Siglo XVIII. La planificación ilustrada (2008). És autor i director, juntament amb J. Pérez Villanueva, de l’obra col·lectiva Historia de la Inquisición en España y América, obra en tres volums temàtics (1984-2000). A més, publicà nombrosos articles i entrades en enciclopèdies i revistes especialitzades com Mercurio, Peruano, Revista de Indias, Hispania Sacra, Archivum, Universitas, Serra d’Or, Zephyrus, Ibiza, Anuario de Historia Social y Económica, Annuario dell’Instituto Storico per l’Età Moderna, Sociedade de Estudos do Século XVIII i Columbia University Press. Així mateix, participà en diverses edicions de congressos i simposis a l’Estat espanyol i a l’estranger, entre els quals destaquen el Congrés del Llevant Espanyol, el de Cooperació Intel·lectual, el de la Corona d’Aragó, l’Internationale sull’Inquisicione, de Roma, Nàpols, Nova York, Chicago, Lisboa, São Paulo, Rio de Janeiro, Mèxic DF i altres.
Fou guardonat amb el Botó d’Or del Cèsar Carles, l’orde civil d’Alfons X el Savi, l’orde del mèrit turístic, l’orde del mèrit civil, la Medalla de l’Ajuntament d’Alcalá de Henares i la Medalla d’Or de Sant Jordi (1974), entre d’altres. Fou acadèmic corresponent per Eivissa de la RAH, càrrec que només havia ocupat un eivissenc abans, I. Macabich, i acadèmic de l’Acadèmia Portuguesa de la Història. El 1990 la Universitat d’Alcalá de Henares reuní i edità, en un volum titulat Estudios Cisnerianos. In honorem B. Escandell Bonet collectanea dicata, els articles, ponències i lliçons impartides per aquest autor sobre la figura de Cisneros. La seva biografia fou inclosa en l’obra d’É.A. de Meijer Dictionaire biographique des personalites europeennes contemporaines (1972).