Ordenat de prevere el 1920, aviat s’interessà per la poesia, n’escriví diversos reculls i també obtingué algun premi. La seva obra poètica s’adscriu a la tradició de l’Escola Mallorquina i mostra especial atenció pels temes religiosos i paisatgístics. Pel que fa a la seva tasca com a investigador, fou un estudiós de l’eremitisme mallorquí, sobre el qual reuní abundant documentació. També realitzà diversos estudis sobre la història local d’Alaró.
Entre les seves publicacions sobresurten: Una flor del desierto: ermitaño Juan de la Concepción, Mir y Vallés, natural de Alaró (1942), Nuestra Señora del Refugio en el Castillo de Alaró (1945), La vida ermitana a Mallorca des del s. XIII a l’actualitat (1946), La Cartuja de Jesús Nazareno y los ermitaños mallorquines: 1646-1835: Alaró y Valldemosa (1948), “El Castillo de Alaró”, Los castillos roqueros mallorquines (1952), Eremitismo luliano y la Virgen entre los ermitaños mallorquines (1952), Antigua parroquia de Castellitx ahora Nuestra Señora de la Paz (1953), Los ermitaños de San Pablo y San Antonio (1955), La vida ermitana a Mallorca. Època anacorètica (1959), Alaró i la pesta de 1652. Sant Sebastià i Sant Roc (1960), Estudios monográficos para servir a la historia de Mallorca (1962), Existió una trapa en Mallorca: en la histórica costa de la Palomera (1966), Hubo jerónimos i trapenses en Mallorca. Siglos XV i XVI. Ascetismo eremítico (1967), La “lectio divina” y los ermitaños mallorquines (1967), “Para servir a la historia del castillo de Alaró”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (1972), Datos y noticias para la historia de Alaró y su castillo (1973) i Unas clarisas trashumantes: las extinguidas monjas del Olivar (1974).