Vida i obra
Estudià el batxillerat a Maó i es relacionà amb iniciatives sorgides a la Menorca del darrer terç del sXIX, i, més concretament, a l’època del Sexenni Revolucionari. El 1868 fou cofundador de l’Ateneu de la Joventut de Maó i, el 1869, de la publicació El Eco de la Juventud.
Advocat de professió, la seva activitat política anà molt unida a una important tasca periodística. Fou un dels membres que reorganitzà el Partit Republicà Democràtic Federal a les Illes (1881-83). En el vessant periodístic, fou director de diversos diaris, com El Comercio (1880-83), on defensà els interessos comercials de Mallorca des d’una òptica autonomista i anticentralista. Arran de la desaparició d’aquest diari, col·laborà en La Autonomía (1883-84). El 1886 dirigí El Liberal Palmesano, òrgan dels liberals mauristes-gamacistes, i Las Baleares (1890-96). El 1897 impulsà la publicació del setmanari La Región. Entre el 1897 i el 1898 col·laborà al BSAL. El 1898 participà en la Nova Palma, redactat en català, castellà i francès, on escriví per primera vegada en català. El mateix any tingué una breu experiència com a director de Los Libros, una publicació d’escàs ressò i de curta durada dedicada al món del llibre. A partir del 1910 dirigí el setmanari El Ideal. També col·laborà en diversos diaris de fora de Mallorca.
Dins de l’àmbit del moviment associatiu, participà en la creació de la Lliga de Contribuents de Balears. Fou un dels pocs intel·lectuals mallorquins que mantingué una estreta relació amb el moviment obrer i influí sobre la Unió Obrera (1881-86) i l’Ateneu Obrer Mallorquí (1890-92). També participà en iniciatives culturals i científiques com la Secció Balear de la Junta Espanyola, amb un intercanvi científic amb Alemanya.
Fou arxiver municipal de Palma (1894-1912), cronista de la ciutat i Regne de Mallorca (1896-1922) i secretari de l’Ajuntament (1909-22). El 1919 fou nomenat comissari Regi de Belles Arts. Fou soci corresponent de la Real Academia de la Historia i de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid.
La seva dedicació professional com a arxiver li facili-tà el coneixement de la documentació històrica i encara continua essent de gran utilitat la tasca que realitzà a l’Arxiu Municipal de Palma. En les seves obres, la utilització de documents fou abundant, i sempre amb una acurada selecció que respongué als seus plantejaments bàsics de donar a conèixer i reivindicar la personalitat històrica de les Balears. La seva tasca d’historiador es caracteritzà bàsicament per la reivindicació de temes i personatges bàsics per a la història de Mallorca. Plantejà en moltes ocasions l’objectiu de recuperació i fixació de la identitat mallorquina, a la recerca dels elements comuns a les altres illes. Tractà, en certa manera, els aspectes de la cultura i la història comuna a totes les terres de llengua i cultura catalanes, partint de la base que els aspectes jurídics i la llengua agermanaven Mallorca i totes les Illes Balears i Pitiüses amb Catalunya.
Tornà a l’activitat política destacada quan formà part del Comitè de la Conjunció Republicano-Socialista de Mallorca (1910-13), i impulsà la creació de la Unió Republicana Balear. Fou de l’opinió que les illes tenien una vocació federalista compartida amb Catalunya. En molts aspectes, però, el seu model concret era el suís i plantejà la idea de federació europea, concretament a l’època del president Wilson.
El 1904 es publicà, a Barcelona, Mallorca artística, arqueológica i monumental, obra de gran importància des de la perspectiva del patrimoni històric i artístic, però també des del punt de vista del coneixement global de la història. Aquesta obra, i d’altres del mateix Pons, tenen, en certa manera, continuïtat amb aspectes tractats pels estudiosos mallorquins Bover i Quadrado.
El 1907 donà a conèixer tot un conjunt de recerques respecte a la bandera de la ciutat de Mallorca i de la festa de l’estendard. Després d’una important recerca documental, resumí que la bandera amb el castell de l’Almudaina era la pròpia del regne privatiu, concedida per Jaume I i confirmada pel rei Sanç. En aquest estudi, interpretà la conquesta catalana com el xoc d’una civilització moderna, la catalana contra una altra, la musulmana, que havia esdevingut estacionària. També donà a conèixer nombroses disposicions reials sobre la festa de l’estendard que destacaren la importància d’aquesta celebració i el seu arrelament profund dins la tradició.
El 1909 publicà Sociologia del regionalisme, on feu una interpretació de la història de l’Estat espanyol des de la pluralitat i des de la tradició que enllaça amb el federalisme. En aquesta obra defensà la igualtat del català davant el castellà.
També escriví: Los capuchinos. Fundación de esta orden en Mallorca. Sus monasterios (1909); “La carta de franquesa del rei en Jaume constituint el Regne de Mallorca”, presentat al I CHCA, celebrat a Palma el 1917, i Dret foral i l’autonomia de Mallorca (1919), Portafolio de Baleares. Guía de Mallorca (1922), seguint la tradició de Pere d’Alcàntara Penya i Miquel dels Sants Oliver, tradició que relacionà el turisme amb el progrés social i econòmic de Mallorca.
També publicà informes i documents relatius a l’Ajuntament de Palma: Informe sobre la cesión de las murallas de mar al excelentísimo Ayuntamiento (1916), La escuela graduada (1916), Catálogo del archivo municipal de la Ciudad de Palma (1907) i Guía de la administración municipal (diverses versions entre el 1902 i el 1922).
Lectures
- d. a.: El món dels professionals i els intel·lectuals: Benet Pons i Fàbregues(1853-1922), Fundació Emili Darder, Palma 1999 [a cura de Sebastià Serra Busquets. Coordinació Arnau Company Mates].
- Fullana, P.; Peñarrubia, I.; Quintana, A.: Els historiadors i l’esdevenir polític d’un segle a Mallorca(1839-1939), PAM, Barcelona 1996.