Vida i obra
Estudià a l’École de Chartres (1893-97) i feu la tesi Essai sur la réforme de l’ordre de Fontevrault (1459-1641). Treballà a la Bibliothèque Mazarine de París i posteriorment succeí a É. Desplanque com a cap dels serveis dels arxius de la Catalunya del Nord (1897-1907), fins a la seva mort prematura.
Creador l’any 1901 de la RHAR, fou un dels promotors del LXXIII Congrès Archéologique de France celebrat a Perpinyà (1906). Col·laborà en el primer Inventaire sommaire des Archives départementales antérieures à 1790, publicat el 1904 amb J.A. Brutails i É. Desplanque.
Les seves breus però nombroses publicacions sobre arxivística, clergat, monuments, objectes d’art, economia, etc. s’emmarcaren en la nova tendència sorgida al final del s. XIX i el començament del XX que es decantà cap a una història de les regions històriques, integrada a la Tercera República francesa. Apassionat per la història local, escriví diversos articles en la RHAR de Perpinyà: “Note sur le cartulaire de l’église d’Elne” (1900), “Délibération de l’Assemblée de la noblesse du Roussillon (12 septembre 1738)” (1900), “Notre Dame du Pont [de Perpinyà]” (1900), “La Réforme grégorienne en Roussillon” (1901), “Note sur le clergé séculier de l’ancien diocèse d’Elne” (1902), “Inventaire du château royal de Perpignan à la fin du XVe siècle” (1902), “Inventaire de l’artillerie abandonnée par les Espagnols au fort de Bellegarde en 1794” (1903), “La seigneurie d’Huytesa” (1903), etc. També publicà L’industie laitière en Roussillon. Rapport au ministre de l’agriculture (1901) i “Perpignan et ses monuments”, SASL (1905).
Lectures
- Noell, R.: Essai de bibliographie roussillonnaise, 4 vol., Terra Nostra, Prada 1969-83.