Vida i obra
Arribà a ser bisbe d’Albarrasí (1585). Sembla que posseí una formació humanística àmplia, atès que residí a Roma més de deu anys i viatjà per diversos països europeus. A més de redactar tractats mèdics i espirituals, escriví algunes epístoles literàries i erudites, molt del gust dels humanistes. Però, especialment, s’interessà per la història del rei Jaume I i per les seves gestes. Fruit d’aquesta afecció per la vida i les actuacions bèl·liques i polítiques d’aquell rei, traduí al llatí la Crònica del Conqueridor, i després al castellà. En tots dos casos, però, darrere de l’interès historiogràfic personal hi hagué, potser, un interès purament polític que, a la fi, degué de culminar en la seva nominació per a ocupar la seu aragonesa ja esmentada.
La crònica jaumina, en versió original, ja havia estat publicada i regalada als Àustria, des de València, el 1557. Però uns quants anys després, Gomes i Miedes tornà a repetir l’operació i la traduí i la parafrasejà en la seva De vita et gestis Jacobi Expugnatoris, primis, regis Aragonum (1582), en un intent d’elevar el treball del Conqueridor a la categoria d’un clàssic antic. Tanmateix, poc temps després, ell mateix traduí el seu treball al castellà i publicà La historia del muy alto e invencible rey don Jayme de Aragón, primero d’este nombre, llamado el Conquistador (1584), adreçada al nou hereu, el príncep Felip. De fet, l’operació de les traduccions, a més d’acostar a la reialesa del s. xvi un text medieval, pretenia universalitzar el Llibre dels feits i proposar Jaume I com a model contra el món musulmà que continuava pressionant les costes valencianes i que persistia, a l’interior, amb el problema morisc.
Lectures
- LATASSA, F. de: Biblioteca nueva de los escritores aragoneses, tom I, Joaquín de Domingo, Pamplona 1798, p. 481-488.