Vida i obra
Funcionari de la cort dels reis Joan I (1387-95) i Martí l’Humà (1395-1410), és autor d’una de les obres cabdals de la literatura catalana medieval, que conté també una forta càrrega històrica i historiogràfica: Lo somni. Com és el cas d’altres grans escriptors medievals, és la seva biografia la que dona raó dels motius, els objectius i el contingut de l’obra. Era fill de Guillem Metge, apotecari que assortia de medecines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en enviudar, es casà en segones noces amb Ferrer Sayol, escrivà, traductor i protonotari de la reina Elionor de Sicília. El seu padrastre, sens dubte, l’influí a iniciar la carrera de funcionari reial i d’home de lletres. El 1371 jurà el càrrec de notari i entrà a la cort de la reina Elionor de Sicília, on es dedicà a enregistrar lletres i documents expedits per la reina i a escriure també algunes missives. Morta la reina (1375), apareix adscrit a la casa del primogènit i duc de Girona, el futur Joan I, en qualitat d’escrivà. L’any 1379 contragué matrimoni amb Eulàlia Vivó, filla d’un notari de Barcelona. Joan I, el primogènit del rei, es casà a Perpinyà amb Violant de Bar, la qual tingué una gran influència en la introducció dels costums francesos a Catalunya i, concretament, en els del literat Bernat Metge. A partir d’aquest moment, començà a redactar la seva obra literària, que sempre estigué condicionada per les circumstàncies polítiques i socials del moment. Quan Joan I inicià el seu regnat (1387), Bernat Metge seguí exercint d’escrivà. Escriví Valter e Griselda (vers el 1388) en el context de les acusacions que rebé Joan I els primers anys del seu regnat, i que l’obligaren a cercar-se valedors i amics per tal de defensar-se’n. Des del 1390 ocupà el càrrec de secretari reial, i hom el troba signant els documents del rei Joan I i de la reina Violant. Poc després, i fruit d’un viatge a Avinyó on conegué l’obra de Petrarca Secretum, redactà una obra inacabada –o que, si més no, ha pervingut només parcialment– titulada Apologia (vers el 1395). Alguns investigadors la consideren un començament truncat del que serà Lo somni, escrita uns quants anys més tard, pel tipus de narració i pel seu estil tan original. Els darrers anys del regnat de Joan I foren difícils per a Bernat Metge, atès que el rei i els seus col·laboradors reberen fortes acusacions relacionades amb la mala gestió dels fons econòmics. De fet, a la mort del rei s’obrí un procés contra els membres del consell reial, entre els quals hi consta Metge, que foren acusats d’haver traït el monarca. Empresonat en 1396-97, un cop alliberat escriví Lo somni, al començament del 1399, una de les obres literàries més influents de la literatura catalana. Obra dialogada, és dividida en quatre parts. En la primera, l’autor, que és a la presó, es veu escomès per uns somnis en què se li apareixen tres personatges, un dels quals és el rei Joan I. L’autor prega al monarca que li expliqui què és l’esperit i li demostri la immortalitat, i el rei replica amb una demostració racional de l’existència de l’ànima humana i de la seva immortalitat. En la segona part, l’autor pregunta a Joan I quina ha estat la causa de la seva mort, on es troba actualment, per què se li ha aparegut i quins són els dos homes que l’acompanyen. Joan I respon que és al purgatori, fou salvat per la Mare de Déu, ja que ell sempre cregué en la seva concepció immaculada, que se li apareix per evitar la seva condemna, i que l’acompanyen Orfeu i Tirèsies, un músic i un endeví de l’antiguitat, que aviat anunciaran les seves vides. Així ho fan en la tercera part, on Tirèsies blasma Metge perquè estima una dona que no és la seva muller, al mateix temps que profereix una forta invectiva contra el gènere femení. En la quarta part, Metge fa un encès elogi de les dones; així contradiu Tirèsies, al temps que llança una llarga diatriba contra els homes. Finalment, Metge es desperta del seu somni molt trist i afeblit. Més enllà de la intensitat amb què l’autor recull tants esdeveniments i judicis de la seva època, Lo somni ha passat a la posteritat com una obra cabdal de la literatura catalana, introductora del llenguatge i els valors humanistes. Per l’estil, l’estructura, el nombre de les fonts clàssiques emprades i l’actitud de l’autor enfront la vida, aquesta obra ha estat considerada com la primera manifestació de la prosa humanística a la Península. Lo somni és una obra que, com sol succeir amb els clàssics, combina perfectament el comentari d’esdeveniments contemporanis amb l’exposició dels grans problemes filosòfics i morals que afecten la humanitat, com ara l’ànima humana i la seva immortalitat. En aquest sentit, el paralel·lisme amb la Divina Comèdia del Dant és evident. Del to moralitzant del Llibre de Fortuna e Prudència al domini de les tècniques humanístiques de Lo somni hi ha una evolució molt simpto-màtica del qui ha estat considerat l’introductor de l’humanisme literari a la Península, com han apuntat Martí de Riquer i Antoni Comas. Darrerament hi ha hagut un revisionisme per alguns acadèmics com Lola Badia i Francisco Rico, que dubten de l’existència d’un veritable “humanisme català”, fórmula que, segons ells, hauria de ser substituïda per una “tardor medieval”. En tot cas, sembla que Lo somni és el darrer llibre que Metge escriví. Els últims anys de la seva vida tornà a gaudir del favor reial –ara amb Martí l’Humà– i d’una vida tranquil·la, i recuperà el seu prestigi.
Lectures
- BADIA, L.: De Bernat Metge a Joan Roís de Corella. Estudis sobre la cultura literària de la tardor medieval catalana, Quaderns Crema, Barcelona 1988.
- METGE, B.: Lo somni, Quaderns Crema, Barcelona 1999 [ed. de Lola Badia].
- — Lo somni, Barcino, Barcelona 1925 [ed. de Lluís Nicolau i d’Olwer].
- RIQUER, M. de: Obres de Bernat Metge, UB, 1959.
- — Història de la literatura catalana, vol. II, Ariel, Barcelona 1964, p. 357-432.