Desenvolupament enciclopèdic
El fons conté majoritàriament obres dels s. XII i XIII. Té la seu a l’antic monestir cistercenc de Santa Maria de la Real, a Palma, i actualment ocupa una sala de la planta baixa, al voltant del claustre.
Gaspar Munar començà la seva trajectòria com a escriptor en La Aurora, el 1915. A més de crear la Biblioteca Balear, fou director de la revista Lluc, inicià el butlletí Acta Missionariorum Sacrorum Cordium i col·laborà en revistes com Reinarán i el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, entre d’altres.
La biblioteca està estructurada en les seccions de manuscrits, obres de caràcter general, història, literatura, ciències, Ramon Llull i autors balears. La secció de manuscrits adquirí un còdex català del 1385 on és compilat el dret marítim vigent en aquella època a la Mediterrània. Probablement aquest era el llibre oficial que utilitzaven els cònsols de la mar per a dirimir les qüestions suscitades entre naviliers i comerciants. Aquesta secció disposa també de dotze incunables i sis volums d’autors mallorquins editats al s. xiv (P. Jeroni Nadal, el cardenal Jaume Pou, els bisbes Arnau Albertí i Miquel Tomàs de Taxaquet i el cartoixà Pere Calders); manuscrits del final del s. XVI sobre geografia antiga d’Enea Silvio Piccolomini, que després fou proclamat papa Pius II, i manuscrits de la família noble Desbrull i l’heràldica dels seus avantpassats.
La secció d’autors balears, o Biblioteca Balear, està formada per més de 13.000 volums sobre les Illes, per la Biblioteca Moragues Monlau, donació d’aquesta família, i per la sala Francesc Solivelles. La Biblioteca Balear inclou llibres de gran vàlua, com la primera edició en alemany del Die Balearen, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria; part del fons documental del Cronicón Mayoricense, d’Àlvar Campaner; les Constitucions del monestir de Santa Margalida de Palma, i l’original manuscrit de la Història de Mallorca, de Bonaventura Serra, entre d’altres. El fons Moragues Monlau, pertanyent a Pere Felip Monlau i Roca i al seu fill Josep Monlau i Sala, consta de 5.000 llibres i 3.000 fulletons d’omni re scibili. Aquest important fons ha estat dividit en les seccions següents: lingüística i literatura, filosofia, religió, dret, ciències naturals i agricultura. La secció de literatura disposa de la col·lecció d’autors clàssics espanyols publicada per Ribadeneira. La de dret inclou la col·lecció completa d’Alcubilla, i la secció de llibres diversos, la col·lecció completa de Fr. Jerónimo Feijoo. La sala Francesc Solivelles està destinada a obres religioses.
Els orígens de l’actual Biblioteca Balear de la Real es remunten al 2 de juliol de 1897. Fou situada vora l’església de l’antic convent de Sant Bernat, estància prevista inicialment com a provisional però que aviat es convertí en definitiva. La congregació de Sant Bernat promogué la creació d’un museu de física, d’història natural i una biblioteca. La primera tasca en aquest sentit fou recopilar la bibliografia lul·liana. Els primers volums que s’hi dipositaren foren una donació d’A.M. Alcover i de S. Galmés. A partir d’aleshores s’incorporà al fons de la biblioteca tota mena de llibres referents a les Illes Balears. Es recolliren manuscrits de teologia, filosofia, dret i medicina procedents de l’antiga universitat mallorquina, així com testaments i inventaris, i el 1932 s’adquirí la biblioteca de Jeroni Rius gràcies a l’aportació econòmica del capellà Josep Verd. Aquest any la congregació havia estat declarada de dret pontifici i per això deixà de ser diocesana, i també independent del Seminari de Mallorca. Aleshores, a la Casa de la Real hi havia dotze germans escolars, entre teòlegs i filòsofs. El 2 d’octubre de 1933 se celebrà l’obertura del curs escolar i també la inauguració de la nova biblioteca amb un discurs en llatí del pare Munar.
Tot el conjunt forma un llegat d’uns 60.000 volums, amb més de 400 manuscrits. També s’hi pot consultar l’hemeroteca, que aplega una col·lecció de més de 5.000 goigs, i una col·lecció de monedes d’època romana.
Segons J.N. Hillgarth, la Biblioteca de la Real és molt incompleta en comparació d’altres biblioteques de l’orde del Cister. Destaquen especialment dos fets: el volum d’obres d’autors secundaris i la inexistència dels principals teòrics i escriptors. A més, segons els antics catàlegs, la biblioteca anà perdent volums i des de l’inici es plantejà com quelcom tancat, sense possibilitat d’actualització.
La biblioteca actual no té cap relació amb l’antiga biblioteca monacal –fundada al mateix indret el 1239–, dispersada a causa de la desamortització de Mendizábal, que afectà el monestir el 1835.
En el primer catàleg conservat de la Real, que data del 1386, hi figuren 210 volums, una part dels quals (44 vol.), seguint els trets de les biblioteques monàstiques, eren de contingut litúrgic. Hi consten la Summa Theologica de sant Tomàs i obres d’Hugo Ripelin, Jacob de Lausanne, Hugo de San Caro i Raimon de Penyafort, entre d’altres, a més d’algunes d’hagiogràfiques i dels intel·lectuals de l’antiguitat clàssica (Horaci, Ciceró, etc.). Obres de lògica, de gramàtica, de dret canònic, científiques i històriques completaven el fons primitiu. Especialment rellevant és la desaparició d’algunes obres de Ramon Llull; en el seu testament deixà un llegat del qual tan sols apareixen quatre obres en el catàleg (Ars mistica theologiae, Amicus et Amatus, De oracione, i una obra descrita com librum parvum de papiro, squinsatum, operis d’en Llull). Ramon Llull i Francesc Eiximenis eren aleshores els únics autors catalans de la biblioteca. El segon catàleg de la Real (1443) conté una llista de 57 toms; el tercer, del 1499, enumera 144 volums i el quart, del 1502, cita un total de 116 llibres. Es tracta de catàlegs realitzats pels notaris Pere Sala, Miquel Bonet i Arnau Carbonell.
Aquest fons primigeni de la Biblioteca de la Real no disposà d’un lloc adequat per a la seva conservació fins ben entrat el segle XV, ja que els llibres estaven dispersos entre l’església i els dormitoris del monestir.
Lectures
- HILLGARTH, J.N.: “Una biblioteca cisterciense medieval La Real (Mallorca)”, AST, vol. XXXII, 1959, p. 89-191. Munar, G.: “Síntesis histórica de la Biblioteca Balear de La Real de Palma de Mallorca”, Estudis Baleàrics, 21, 1986, p. 87-90.