Desenvolupament enciclopèdic
S’obrí al públic el 1970 amb un fons d’obres de les Illes Balears, Catalunya i València. Aquest fons primitiu contenia uns 30.000 volums de dues col·leccions privades, la del bibliòfil català Lluís Plandiura i la del bibliòfil mallorquí Pere Sampol i Ripoll. El 1976, quan es creà la Fundació Bartomeu March, de caràcter beneficodocent, B. March feu donació de la seva biblioteca particular relacionada amb la Corona d’Aragó a la biblioteca, que passava a dependre de la fundació.
L’objectiu d’aquesta biblioteca ha estat disposar de tots els llibres escrits per autors de les Illes Balears o d’autors estrangers que tracten de temes relatius a les Illes. N’han estat directors Llorenç Pérez (1970-92) i Faust Roldán (des del 1992). Actualment el fons conté aproximadament 70.000 llibres, 5 diaris, 2.000 publicacions periòdiques, 550 microfilms, 500 microfitxes, 1.800 manuscrits, 21 incunables, 3.000 llibres dels s. XVI-XVIII, 500 diapositives i més de 20.000 fullets, separates, mapes i plànols.
Bona part del fons de la biblioteca està format per llibres editats al s. XX, però el llegat més valuós és l’antic, ja que s’hi troben uns 2.000 volums, entre els quals hi ha incunables i obres d’edició molt limitada, com ara el Comprehensorium (1475), que és el primer llibre imprès i datat a l’Estat espanyol; l’Epístola de Fra Egidi Romà al Rei de França sobre lo regiment dels prínceps (1498); el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i el rei don Carlos, imprès per Hernando de Cansoles a Mallorca el 1542; el Libro de las Comadres, de Damià Carbó, i incunables lul·lians, entre els quals destaca l’Ars Magna. Cal assenyalar que la Maioricensis Schola Lullistica hi diposità la seva biblioteca. És interessant també la col·lecció de portolans dels s. XVI i XVII i els fons manuscrits de Gaspar de Jovellanos, Miquel Costa i Llobera, Josep Maria Bover, Josep Maria Quadrado, etc. Entre les obres manuscrites destaquen un Llibre d’Hores del s. XV i les Ordinacions de Cort de Pere el Cerimoniós, del s. XIV. S’hi poden trobar també les diferents edicions publicades de les obres de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria.
A més, la biblioteca disposa d’una important hemeroteca amb dues seccions, la de les publicacions originals en paper i la de publicacions en microfilm. Pel que fa a la primera, té un valor històric molt important, ja que conté col·leccions que són úniques. Destaca especialment la de premsa del s. XVIII pel fet d’aplegar gairebé totes les publicacions d’aquest segle. Quant a la premsa de la segona meitat del s. XIX i a la del s. XX, també hi té cabuda, encara que algunes col·leccions són incompletes. Entre les publicacions que s’hi poden consultar hi ha: El Diario de Palma, La Roqueta, El Isleño, El Demócrata, El Obrero Balear, El Republicano, Lluc, Baleares, La Nostra Terra, La Almudaina, El Republicano, El Correo de Mallorca, El Día, Última Hora, Diario de Mallorca i Baleares, entre d’altres.
La biblioteca també disposa d’una col·lecció de 250 olis de flora mallorquina pintats per Mrs. Huntley de Aguilar; la biblioteca d’art i de temes mallorquins del pintor i antiquari Josep Costa i Ferrer; la col·lecció del Diario de Palma de Gerard Maria Thomàs i la biblioteca del poeta Guillem Colom.
Des del gener del 1980 publica un butlletí bibliogràfic, de difusió restringida i presentació molt modesta, on es recullen els llibres ingressats mensualment a la biblioteca.
Per a l’historiador de la Universitat de les Illes Balears Sebastià Serra i Busquets, l’obertura de la Biblioteca Bartomeu March al públic els anys setanta suposà un important avanç cap a l’estudi de la història de les Illes. Aquest centre posà a l’abast dels investigadors un important fons bibliogràfic i documental de consulta, imprescindible per a qualsevol historiador o persona interessada en el passat i el present de les Balears. Segons Carlos Garrido, aquesta biblioteca és alhora una font d’informació i receptacle de l’actualitat, perquè disposa del fons bibliogràfic més important dedicat a les Illes, renovat i al dia amb les darreres publicacions.
Lectures
- BADIA, L.: “Fronti i Vegeci, mestres de cavalleria en català als segles XIV i XV”, BRABLB, 39, 1983-84, p. 191-215.
- BELTRÁN, R.: “Fundación Bartolomé March: pasión de humanista”, Gala, 7, 1994, p. 34-43. “Conversa amb D. Llorenç Pérez”, Voramar, 1975, p. 12.
- EPALZA, M.: “Catálogo de 35 manuscritos árabes de la Biblioteca March de Palma de Mallorca”, Fontes Rerum Balearium, I, 1977, p. 405-416.
- — “Dos textos bilingües (árabe y castellano) de viajes a Oriente (1395 y 1407-1412)”, Hesperis Tamuda, vol. XX-XXI, 1982-83.
- GARRIDO, C.: “El Boletín bibliográfico de las Baleares”, Cultura. Suplemento semanal de Letras, Artes y Pensamiento del Diario de Mallorca, 82, 1981, p. 1.
- PAYERAS, M.: “Poder econòmic i mecenatge cultural”, El Temps, 204, 1988, p. 46-47.
- PERARNAU, J.: “Tres nous tractats de Nicolau Eimeric en un volum de les seves ‘opera omnia’ manuscrites procedent de St. Domènec”, Revista Catalana de Teologia, 4, 1979, p. 79-100.
- QUETGLAS, P.J.: “Un manuscrit del Specimen del Pare Pou (Biblioteca March, Ms. 4º, 5/3)”, Anuari de Filologia: studia graeca et latina, vol. XIV, 1991, p. 102-105.