A partir del 1953 creà el premi de biografia Aedos. Inclou les col·leccions “Sèrie dels reis”, “Sèrie monogràfica” i “Història dels Països Catalans”. Entre les primeres biografies publicades destaca: Verdaguer el poeta, el sacerdot i el món (1952), de Sebastià Juan i Arbó; les memòries de C. Soldevila (núm. 2, 1951), i les de Josep Maria de Sagarra (núm. 7), una obra acabada d’escriure l’any 1954. L’original de Sagarra, de més de 1.600 pàgines i conservat a la Biblioteca de Catalunya, fa un recorregut des del s. XVI, amb els primers documents de la família, fins als 25 anys de l’autor. En els mateixos anys cinquanta destaca l’obra d’A. Galí, Rafel d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà (1954), una de les biografies més importants del baró de Maldà i que avalà l’autenticitat dels seus escrits. L’obra guanyà el premi a la millor biografia catalana. També de la dècada del 1950 són les dues obres de J. de Camps i Arboix, Verntallat cabdill dels remences (1955) i La masia catalana (1959). L’historiador J. Reglà hi publicà Felip II i Catalunya (1956) i Joan Serrallonga: vida i mite del famós bandoler (1961). Per la seva banda, F. Soldevila hi publicà Vida de Jaume I el Conqueridor (1958) i Vida de Pere el Gran i d’Alfons el Liberal (1963). També en la línia de biografies de personatges reials, R. Tasis hi publicà La Vida del rei en Pere III (1954) i Joan I: el rei caçador i músic (1959); Ernest Martínez, Jaume II o el seny català (1956), i Vendrell de Millas, Jaume el Dissortat darrer Comte d’Urgell (1956). En aquests anys també foren biografiats personatges com Cambó (1952), Santiago Rusiñol (1955), José Canalejas (1956), Gerardo Diego (1956), Bettina von Arnim (1957) i Àngel Guimerà (1958). Una de les darreres obres publicades als anys cinquanta fou El pessebre (1959), de J. Amades.
Durant les dècades de 1950-60 i 1960-70, es continuà la línia biogràfica de personatges reials. Jordi Ventura i Subirats hi publicà Pere el Catòlic i Simó de Montfort (1960) i Alfons “el Cast”: el primer comte-rei (1961), i E. Martínez i Ferrando, Jaume II o el seny català (1963) i La Tràgica història dels reis de Mallorca (1960). També destaquen les obres: Una història d’Andorra, de J.M. Guilera (1960); Mitja vida de teatre. Memòries, d’A. Gual (1960); i Antoni Puigblanch. Els precedents de la Renaixença (1960), El Doctor Robert i el seu temps (1969) i Història dels quatre gats (1970), d’E. Jardí. Núria Sales hi publicà Història dels mossos d’esquadra (1962); Joaquim Nadal, Memòries: vuitanta anys de sinceritats i de silencis (1965); Pere Voltes, L’Arxiduc Carles d’Àustria rei (1967), i Rossend Llates: 30 anys de vida catalana (1969) i Ésser català no és gens fàcil (1971). Dels anys setanta destaquen l’obra de R. Grabolosa Carlins i liberals: la darrera guerra carlina a Catalunya (1971) i la d’Eufemià Fort i Cogul, Catalunya i la inquisició (1973).