Desenvolupament enciclopèdic
Des del mateix moment de la fundació, el 1907, l’IEC es proposà confegir la seva biblioteca per tal d’acomplir les finalitats que la universitat oficial, fortament centralitzada i mal dotada, no satisfeia. És a dir, incorporar estudis específicament catalans i en llengua catalana per crear la vida científica estretament relacionada amb les necessitats reals de la societat, i desenvolupar tot el potencial intel·lectual de Catalunya, en tots els camps de l’alta investigació i de l’activitat científica. La primigènia biblioteca fou impulsada molt especialment per Josep Pijoan i Soteras, Antoni Rubió i Lluch, Jaume Massó i Torrents i per Jordi Rubió i Balaguer, en ser-ne nomenat director el 1913. Tingué la seva seu a la del mateix Institut, al Palau de la Generalitat.
Amb la dictadura de Primo de Rivera, pràcticament s’anul·laren les seves funcions nacionals, s’imposà l’ús del castellà en els serveis i les dependències de la Biblioteca; se’n retornà la gestió a la Diputació de Barcelona com a biblioteca central de la xarxa de lectura pública, i es minimitzà el paper de la direcció. El 1931 es concretà el projecte de traslladar-la a les dependències de l’antic Hospital de la Santa Creu, de titularitat municipal, el mateix any en què es començà la restauració de l’edifici. En la nova situació d’autonomia política de Catalunya, la Biblioteca recuperà el nom i les funcions, fins al final de la Guerra Civil Espanyola, en què el nou ordre militar franquista tornà a fer-ne la Biblioteca Central de la Diputació de Barcelona amb la intenció de difuminar-ne la incidència sobre la vida cultural catalana. Sobretot els primers anys de la postguerra, la institució fou utilitzada com a instrument de propaganda franquista, depurant-ne el personal –amb la destitució inclosa del director– i discriminant-ne els fons o dispersant-ne alguns sense justificació ni per raons de conservació ni de difusió. La BC es convertí en una indefinida biblioteca general de recerca amb funcions de suplència de les biblioteques públiques, universitàries i escolars de qualitat, de què Barcelona estava mancada. Fet el trasllat a les noves dependències el 1938, restà tancada fins el 1940.
El 1973 recuperà el nom, i les successives lleis de biblioteques (1981) i del sistema bibliotecari de Catalunya (1993) li restituïren les funcions de biblioteca nacional i de capçalera del sistema bibliotecari, que la Generalitat feu efectives després d’una etapa intermèdia de dependència d’un consorci format per la mateixa Generalitat, la Diputació, l’Ajuntament de Barcelona i l’IEC. Durant aquest període, s’emprengueren obres de remodelació, actualització tecnològica i amplia- ció de les dependències, culminades el 1998, i s’establí una nova estructura organitzativa.
La Biblioteca iniciada per l’IEC no tingué el seu origen en cap col·lecció pública preexistent, i en la seva creació intervingueren exclusivament institucions polítiques catalanes, de poder limitat, i polítics i intel·lectuals majoritàriament vinculats al catalanisme burgès, però amb la complicitat i el consens d’amplis sectors socials. El 1914, a part de la secció de lectura general, amb fons d’accés directe i de préstec personal, tenia establertes, o a punt de constituir-se, quatre seccions de reserva, les més lligades a la recerca: manuscrits i arxiu, reserva impresa i col·leccions especials, estampes, gravats i mapes, i música. En conjunt, disposava de més de 28.000 volums catalogats i 250 manuscrits provinents d’adquisicions de diferents biblioteques i col·leccions formades per estudiosos, bibliòfils, escriptors i comerciants, com la de Marià Aguiló, de 4.186 volums, que incloïa incunables, llibres antics (base de la reserva catalana) i manuscrits catalans; i les de Jacint Verdaguer, Francesc de Bofarull, la família Dalmases i Salvador Barba.
Entre altres fons inicials de documents impresos d’especial interès historiogràfic, i molt en particular per a la història de Catalunya dels s. XVI al XVIII, cal comptar la incorporació, per donació d’Isidre Bonsoms, de la seva col·lecció d’impresos polítics, de fulls solts i altres unitats documentals, que inclou les 2 350 unitats de l’antiga col·lecció de Jaume Andreu, augmentada fins a les 4.630 en el moment de la donació, el 1910, i al llarg dels anys incrementada fins a les més de 12.000 actuals.
El mateix Bonsoms donà el 1915 la seva important col·lecció cervantina i, pòstumament, el 1948, llegà alguns manuscrits, la col·lecció de llibre antic i d’altres d’interès històric i bibliogràfic. L’una i l’altra han estat incrementades al llarg de la història de la biblioteca, amb les col·leccions formades per Pere Borràs, de medicina i història; J. Almirall, Jaume Rull i A. Santos i Antolí, de teatre català; Eduard Toda, d’edicions elzevirianes i de bibliografia espanyola d’Itàlia; Josep Paluzie, d’escacs; Ignasi de Janer, de la Imitatio Christi; Jaume Espona, de llibre antic i de bibliòfil, amb enquadernacions notables; Jordi Verrié, de llibre infantil; Ramon Soley, de la Revolució Francesa i dels Drets Humans; Frederic Travé, de mitologia clàssica; Lluís Tusquets de Cabirol, de literatura romàntica, i, entre d’altres, la d’Antoni M. Badia i Margarit, de filologia romànica.
La col·lecció aplegada per l’escultor i col·leccionista Frederic Marès, configurada com a Museu del Llibre, forma una unitat de tipologies diverses, com és el cas de l’Arxiu Joan Maragall (amb seu pròpia), i la Biblioteca Bergnes de las Casas, centrada en la història del llibre i de l’edició.
Totes aquestes col·leccions defineixen la secció de reserva impresa i col·leccions especials, que constitueix una unitat de gestió (Unitat Bibliogràfica), juntament amb el catàleg col·lectiu del patrimoni bibliogràfic, i la secció dels fons impresos moderns, amb la de manuscrits i la de música, ambdues amb fons de gran interès historiogràfic.
La secció de manuscrits, per la seva banda, gestiona els manuscrits de tots els temps (el més antic és del s. VIII), amb fonts diverses per a la història de Catalunya, tant la institucional com la social, política i econòmica, i la d’altres àmbits, com el llatinoamericà. Per a la història literària i cultural en general, cal tenir en compte els conjunts documentals i els arxius personals més pròpiament dits, moderns i contemporanis (que inclouen sovint epistolaris), entre els quals destaquen els de les famílies Amat i Torres Amat, Jacint Verdaguer –proveïts pel comte de Lavern el 1915 i augmentats al llarg dels anys amb noves incorporacions–, Pere Aldavert, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Francesc Matheu, Jaume Massó i Torrents, Pere Coromines, Jaume Bofill i Mates, Joan Puig i Ferreter, Leandre Cervera, Cristòfor de Domènech, J.F. Ràfols, Rosa Leveroni, Pierre Deffontaines i Avel·lí Artís-Gener.
Dins la mateixa secció, l’arxiu històric integrà des dels mateixos orígens de la Biblioteca, a través principalment de la Secció Historicoarqueològica de l’IEC, i amb finalitats d’estudi i de preservació, fons antics i moderns produïts per institucions, empreses i personalitats diverses. Hi destaquen els fons de la batllia de Cardona, entre els de l’administració reial i senyorial; els de la Junta de Comerç de Barcelona i de l’antic Hospital de la Santa Creu, entre els institucionals; els dels fabricants Erasme de Gònima i del seu net Erasme de Janer, entre els comercials i d’empresa; els de la casa comtal de Solterra, del marquesat de Moja, del de Saudín i de la casa comtal de Queralt, entre els patrimonials, i els de Francesc Renart i Arús, Ferran de Sagarra i Joaquim Miret i Sans, entre els personals. També s’hi conserven les col·leccions de pergamins (9.300 unitats), de documents solts en paper, de volums no seriats i de retalls de premsa.
La col·lecció de música manuscrita i impresa tingué el seu origen en els fons dels musicòlegs Joan Carreras i Dagas i Felip Pedrell, i aplega documents des del s. X fins als nostres dies, amb arxius personals de compositors, musicòlegs i intèrprets, entre els quals destaquen Isaac Albéniz, Jaume Pahissa, Frederic Mompou, Higini Anglès, Joaquim Pena, Esmeralda Cervantes (Clotilde Cerdà) i Conxita Badia.
La secció de gravats de la Unitat Gràfica reuneix una molt important col·lecció de matrius xilogràfiques i calcogràfiques, de gravats, dibuixos, fotografies i llibres i impresos il·lustrats diversos (auques, goigs, romanços i altres petits impresos antics), i una col·lecció de catàlegs d’exposicions d’art d’alt interès per a la història de l’art contemporani. La seva cartoteca consta d’una col·lecció d’unes 5.000 peces de diversa procedència i de tots els temps, i de les 4 000 de la col·lecció de mapes catalans formada per mossèn Colomer.
Els 300.000 documents de la fonoteca inclouen una sèrie d’enregistraments antics i moderns entre els quals hi ha parlaments, entrevistes i altres programes radiofònics, principalment del fons de Ràdio Barcelona, d’interès per a la història contemporània.
El catàleg general en línia i diversos instruments informàtics, així com inventaris, catàlegs i algunes publicacions de la BC i altres entitats, faciliten la identificació i en detallen informació sobre els fons i les col·leccions: Els deu volums del Butlletí de la BC (1914-32, 1981-84), amb informació recollida en el Catàleg dels manuscrits de la BC, vol. I. Mss. 1-154 (1989), per J. Massó i Torrents i J. Rubió i Balaguer; el Catàlech de la biblioteca musical de la Diputació de Barcelona (1909), per F. Pedrell; el Catàleg dels manuscrits musicals de la col·lecció Pedrell, La música a Catalunya fins al segle XIII (1935) i La música española desde la edad media hasta nuestros días (1941), ambdues obres d’Higini Anglès; el Catàleg de la col·lecció cervàntica (1916-25), de J. Givanel; el Catálogo de la colección cervantina (1941-64), de J. Givanel i L.M. Plaza Escudero; l’Inventario de la colección de libros donada por D. Santiago Espona y Brunet (1960); el Catálogo de la colección bibliográfica Imitatio Christi (Kempis) (1968); el Catálogo de la colección de folletos Bonsoms, relativos en su mayor parte a historia de Cataluña; I. Folletos anteriores a 1701 (1974); Nebrija a Catalunya (1981), i Plecs poètics catalans del segle xvii de la Biblioteca de Catalunya (1988), per Joana Escobedo. Entre els més recents destaquen: La Guerra dels Segadors a través de la premsa de l’època (1993), de H. Ettinghausen; el Catàleg del fons Antoni Massana de la Biblioteca de Catalunya (1992), de J. Crespí; el Catàleg del fons musical Josep M. Ruera (1995), de Joana Crespí i Joana Garau; el Catàleg del Museu del Llibre Frederic Marès (1995), per M. Mundó i Marcet; l’Arxiu Joaquim Carreras i Artau (1999), per C. Carreras i Fontserè; Llibres i papers de Rosa Leveroni (2000); La biblioteca de mitologia clàssica Frederic Travé. Catàleg de la col·lecció bibliogràfica (2001); Emili Brugalla enquadernador. Commemoració del centenari del seu naixement (2001), etc.
Lectures
- BOHIGAS, P.: Sobre manuscrits i biblioteques, pròleg d’Amadeu-J. Soberanas i Lleó, Curial Edicions Catalanes / PAM, Barcelona 1985.
- — Mirall d’una llarga vida. A Pere Bohigas, centenari, IEC, Barcelona 2001 [edició a cura d’Antoni M. Badia i Margarit, Germà Colón i Domènech, Josep Moran i Ocerinjauregui]. Cincuenta años de la antigua “Biblioteca de Cataluña”. Biblioteca Central de la Diputación de Barcelona, Diputación Provincial, Barcelona 1968.
- FONTANALS, R.:”Arxiu històric de la Biblioteca de Catalunya”, Guia dels arxius històrics de Catalunya, 6, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1995, p. 59-88.
- GALÍ, A.: “Biblioteca de Catalunya”, Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya. 1900 a 1936. Llibre XIII: Biblioteques generals tècniques i especialitades. Bibliografia i bibliofília, Fundació A.G., Barcelona 1985, p. 11-45. Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Catalunya. Estatuts, IEC, Barcelona 1914. L’IEC. Els seus primers XXV anys, Palau de la Generalitat, Barcelona 1935.
- RUBIÓ I LLUCH, A.; PIJOAN, J.: Memòria presentada per l’Institut d’Estudis Catalans al Excm. Sr. Alcalde de Barcelona i llegida en consistori del dia 13 de novembre de 1907, IEC, Barcelona 1907.