La Biblioteca s’estructura en àrees de gestió i àrees d’especialització, que corresponen a les divisions de la universitat, a més de l’àrea de reserva, que conté els manuscrits i els llibres impresos des del segle XV fins a l’any 1820. Consta d’un fons que supera el milió de volums, 200 000 dels quals són anteriors al segle XX, a més de 2 200 manuscrits i un miler d’incunables. Entre els manuscrits hi ha peces remarcables, com la Crónica de Jaume I, manuscrit català del segle XIV, El llibre dels àngels, d’Eiximenis, i llibres d’hores dels segles XIV al XVI. Entre els incunables hi ha el Comprehensorium, de l’impressor Lambert Palmart (València 1475); el Breviarium Ilerdense, d’Enric Botel (Lleida 1479); De oratore, de Ciceró, primer incunable imprès a Itàlia (Subiaco 1465), a més d’alguns exemplars únics coneguts: Auctores octo, imprès per Johannes de Prato (1481), Epistola de gubernatione rei familiaris, de l’impressor Bartholomaeus Guldinbeck (aprox. 1475) i Postilla super epistolas et evangelia, de Guilielmus Parisiensis, imprès a Barcelona per Diego de Gumiel l’any 1496. L’origen de la BUB s’establí en els estatuts de la fundació de la Universitat de Cervera (1717), encara que en moltes èpoques restà tancada per manca d’assignació econòmica per a dotar-la de personal i, fins i tot, per manca de llibres. En traslladar-se de nou la UB els fons de la biblioteca es dividiren: una part es destinà a Barcelona i una altra a l’antic Estudi General de Lleida. La part destinada a Barcelona esdevingué el primer nucli –no el principal, però sí el pròpiament universitari– de la que més tard fou la Biblioteca de la Universitat de Barcelona: poc més de 1 600 volums, entre els quals hi havia 76 manuscrits i 5 incunables.
Al juliol del 1821 l’Ajuntament de Barcelona proposà al rei el retorn de la universitat a la ciutat. El nucli fundacional de la biblioteca fou creat per una Reial Ordre de 1835, que constituïa les biblioteques provincials amb els fons provinents de la desamortització dels convents. No fou fins l’any 1837 que l’Estudi General es pogué inaugurar solemnement, i les lleis desamortitzadores de Mendizábal posaren a disposició de l’Estat els fons bibliogràfics dels convents de Santa Caterina, Sant Josep, Sant Francesc de Paula, Sant Francesc (Biblioteca Mariana), Sant Agustí, la Mercè, el Carme, els Felipons, Nostra Senyora de Gràcia i Sant Gaietà. El manuscrit 1.522 conté l’inventari dels llibres procedents dels convents, on consta el nombre de volums de cadascun d’ells.
El president del claustre universitari, en la reunió del 30 de juny de 1838, informà que el cap superior polític havia disposat que la biblioteca que s’estava organitzant formés part de la universitat, mentre que l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona pretenia que estigués sota la seva tutela. Una Reial Ordre de 22 de setembre de 1838 confià les biblioteques públiques a les universitats, però no fou fins l’any 1847 que una altra Reial Ordre posà la biblioteca pública sota la tutela de la Universitat Literària. És a partir d’aquest moment que s’estabilitzà la situació jurídica de la biblioteca, que ocupà l’edifici del convent de Sant Joan fins el 1880, any que fou traslladada al nou edifici de la universitat. Després d’un període durant el qual restà tancada per a la seva reorganització, es convertí en un centre de consulta utilitzat per tots els universitaris i estudiosos de Barcelona. Constava de vint sales i se’n conserva una curiosa i detallada descripció que dona idea de la seva riquesa.
L’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona recull la documentació generada per la universitat en el curs de les seves activitats, a més de materials llegats per institucions precedents, sobretot de la Universitat de Cervera (1717-1842) i del Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1760-1843). L’objectiu de l’arxiu és conservar i difondre els documents originals significatius per a la història de la UB. Les funcions dutes a terme per la universitat han variat al llarg del temps: hi ha tant els documents generats per les diferents dependències universitàries, antigues i modernes, com els de persones i institucions d’ensenyament tècnic, elemental i mitjà que hi han estat en relació institucional. Fins el 1978, el districte universitari comprenia, a més del Principat, les Illes Balears.
Bibliografia
- AUTORS DIVERSOS: La Biblioteca de la Universitat de Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1994.
- MIQUEL ROSELL, F.: Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona, 4 vol., Direcciones Generales de Enseñanza Universitaria y de Archivos y Bibliotecas, Madrid 1958-59 (“Ediciones Conmemorativas del Centenario del Cuerpo Facultativo, 1858-1958”).
- TORRA, J. (ed.): Catàleg dels incunables de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, Barcelona 1995 [catalogació, Montserrat Lamarca].
- ROGENT, E.; DURAN, E.: Les edicions Iulianes de la Biblioteca Universitaria de Barcelona, L’Avenç, Barcelona 1913.
- PI I ARIMON, A.A.: “Biblioteca de la ciudad y provincial de Barcelona”, Barcelona antigua y moderna o descripción e historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros días, Impr. y Libr. Politécnica de Tomás Gorchs, Barcelona 1854.