Desenvolupament enciclopèdic
Destaca pels fons sobre la francmaçoneria, l’anarquisme i els moviments obrers del s. xix. Fou fundada el 1895 per l’escriptor i polític Valentí Almirall, per encàrrec testamentari del periodista i dramaturg Rossend Arús i Arderiu (1845 - 1891). El desig d’Arús era crear una biblioteca per al poble de Barcelona, i a tal fi destinà la seva biblioteca particular, de 4.000 volums. La seu de la biblioteca fou, i encara és avui dia, al número 26 del passeig de Sant Joan, la residència de Rossend Arús. La catalogació del fons fou duta a terme per Cels Gomis i Eudald Ganivell (el primer bibliotecari del centre) i fins que no restà completa no s’obrí la biblioteca. L’any 1939 la Biblioteca Arús fou tancada al públic i no es reobrí fins el 1967, integrada a la xarxa de Bibliotecas Populares y Especiales de la Diputació de Barcelona. El 1975 canvià de directrius i es convertí en un centre de recerca especialitzat. El 1987 es fundà l’Associació d’Amics de la Biblioteca Arús, presidida per l’historiador Carles Sanz per afrontar les dificultats econòmiques que patia. Després de dos anys de reformes durant els quals romangué tancada (1989-91), sota la direcció de Maribel Giner i la gerència de Josep Brunet els problemes començaren a ser superats.
Actualment el fons de la biblioteca és d’uns 66 000 volums, encara que resten moltes donacions per catalogar que sens dubte l’ampliaran. El 2001 es començà a informatitzar el fons que s’integrarà al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC); avui es poden consultar uns 2.000 registres. Atesa la manca de recursos econòmics, la biblioteca ha d’ampliar el seu fons per mitjà de donacions i intercanvis.
El patrimoni original era d’uns 20.000 volums (bàsicament de literatura, història i geografia), entre els quals hi havia els 4.000 de la biblioteca particular d’Arús i els que Almirall adquirí a llibreters de Barcelona, Madrid, París, Milà i Lausana. Les obres cedides pel periodista barceloní eren bàsicament de caràcter literari i, atesa la seva condició de maçó (fou gran mestre de la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalanobalear), també hi havia una col·lecció de llibres de francmaçoneria molt valuosa. A més, Almirall adquirí alguns incunables i volums singulars a fi de crear una mena de museu del llibre a la biblioteca. Entre aquests destaquen un Don Quijote de Rivadeneyra y el Codice Iustiniani imprès a Magúncia el 1475 pel soci industrial de Gutenberg, Peter Schöffer. Els donatius i els llegats permeteren anar ampliant-ne el fons, que el 1905 tenia 30.000 obres i el 1914, 37 263. Entre les primeres donacions importants destaquen les dels germans Paluzie i Lucena i les de Manuel Vehils i Velarde, el 1903; les dels germans Vidal i Quadres i les d’Isidre Bonsoms i Sicart, el 1905, i la de Joan Peiró, el 1912. Altres donacions interessants són les de Víctor Balaguer, Joaquim Miret i Sans, Apel·les Mestres, Antoni Torrents i Monner, Josep M. Vallès i Ribot, Ferran Torras, Francesc Carreras i Candi, Frederic Rahola, etc. Els anys vuitanta del s. XX la manca d’espai a la biblioteca impedí acceptar set donatius, entre els quals hi havia un llegat d’Andreu Nin, un de Víctor Alba (que es dividí entre la Universitat de Barcelona i l’Arxiu Nacional de Catalunya) i 16.000 volums del POUM. Més recentment s’han rebut les biblioteques de l’escriptor i sindicalista Albert Pérez Baró, la de Diego Abad de Santillán (4 000 volums) i la d’Antoni Montaner. Actualment hi predominen de manera manifesta les obres de ciències socials. Cal destacar-ne el fons sobre l’anarquisme i la Primera Internacional, amb els manuscrits (únics) de les Actas del I Consejo Federal de la Región Española (1870-74), de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), i els manuscrits (també únics) de les Circulares y Comunicaciones del I, II i III Consejo Federal i de la I Comisión Federal Española (8 de juliol de 1870 – 21 d’abril de 1874). Són també molt interessants les col·leccions sobre Amèrica i les Filipines, la d’al·legacions en dret, memorials ajustats i documents dels s. XVI al XIX, la de llibres d’art i de reproduccions de museus d’Europa i la de música, que inclou nombroses partitures d’òperes i de música sacra o popular, amb peces de Chopin, Mozart, Verdi o Beethoven, entre d’altres.
El fons de llibres i documents sobre francmaçoneria és un dels més importants d’Europa i procedeix de la col·lecció particular d’Arús. Conté obres tant espanyoles com estrangeres (especialment llatinoamericanes): anuaris, butlletins oficials i premsa maçònica, història de la francmaçoneria, rituals, documents de mutualisme maçònic i revistes. Algunes publicacions, com Órgano de la Masonería Barcelonesa (1881-83) i Concordia (1888-90) i altres documents, només es poden localitzar exclusivament a la Biblioteca Arús. Bona part d’aquesta secció està constituïda per obres que eren de circulació interna de les lògies. En aquest sentit, destaca una secció de Circulars (1882-87) de la lògia Avant, de la qual fou membre Arús. És molt important el Diccionario Enciclopédico de la Masonería (1890), de Lorenzo Frau Abrines i Rossend Arús. Hi ha també un fons de premsa de caràcter lliurepensador i espiritista i una secció d’obres antimaçòniques, com Los misterios de la Franmasonería (1887) o Què és la Maçoneria? de Torras i Bages.
Finalment, cal assenyalar una col·lecció de publicacions periòdiques d’uns 2.500 títols, especialment premsa obrera i anarquista del s. XIX, com La Anarquía, Acràcia i El productor, i un conjunt d’uns 150 manuscrits, incunables i llibres rars, entre els quals es troba una edició catalana de la Ilíada (1879) de Conrad Roure i l’Egypte ancienne, de Champollion-Figeac, imprès a París el 1843 per Firmin Didot.
Lectures
- “Cent anys de la Biblioteca Pública Arús.1895-1995”, Barcelona, metròpolis mediterrània, 1995 [separata].
- COMAS, M.: Lectura i biblioteques populars a Catalunya (1793-1914), Textos i Estudis de Cultura Catalana, Curial Edicions Catalanes, PAM, Barcelona 2001.