Després de la mort de Vicens (1960), se n’ocupà el seu fill, Pere Vicens i Rahola. El primer volum fou publicat per l’editorial Teide i la resta, per l’editorial Vicens-Vives, ambdues a la ciutat de Barcelona.
Es tracta d’una sèrie de llibres que presenten els fets més destacats de la història de Catalunya, des de les arrels antigues fins al s. XIX. Són un conjunt d’obres escrites en llengua catalana que, de la mà de les autoritats científiques del moment, mostren, de manera científica i rigorosa, l’evolució històrica de Catalunya. Se centren, sobretot, en la història política, tot i que la presència de la història econòmica i social hi és prou evident. Els propòsits de la col·lecció foren bàsicament dos. En primer lloc, l’aproximació a la història del país, tot combinant l’erudició i el rigor amb l’amenitat i fins i tot l’esplai (segons el mateix Vicens). En segon lloc, actualitzar i difondre els nous coneixements que s’anaven assolint en la investigació històrica, ja que les síntesis aparegudes abans de la Guerra Civil Espanyola s’havien d’actualitzar.
Els redactors dels volums pertanyen a generacions i escoles historiogràfiques diferents. Així, el primer volum fou escrit per R. d’Abadal (Els primers comtes catalans, 1958), autor prou consagrat aleshores. S. Sobrequés i Vidal n’escriví el segon (Els grans comtes de Barcelona, 1961), en el qual estudià l’època de Ramon Borrell, Berenguer Ramon I, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer III, i el tercer (Els barons de Catalunya, 1957), en el qual analitzà l’origen de diverses famílies nobiliàries catalanes, i que es veié interromput per la mort de l’autor. El quart fou fruit de la col·laboració entre E. Bagué, P.E. Schramm i J.F. Cabestany (Els primers comtes-reis, 1960) i s’hi estudien Ramon Berenguer IV, Alfons el Cast i Pere el Catòlic. Del cinquè se n’ocupà el consagrat F. Soldevila (Jaume I. Pere el Gran, 1955). E. Martínez i Ferrando, S. Sobrequés i E. Bagué publicaren el volum sisè (Els descendents de Pere el Gran, 1954) i R. Tasis s’ocupà de l’estudi del s. XIV (Pere el Cerimoniós i els seus fills, 1957). Per a l’estudi dels Trastàmara, es recuperaren textos del mateix Vicens. J. Reglà estudià l’evolució del país entre els s. XVI i XVII (Els virreis de Catalunya, 1956), tot omplint un buit historiogràfic sobre aquesta època. D’altra banda, J. Mercader analitzà el s. XVIII en Els capitans generals (segle XVIII) (1956). Ja per acabar, s’inclogué un volum sobre el s. XIX, del mateix Vicens i Vives i M. Llorens (Industrials i polítics, segle XIX, 1958) i un altre sobre els orígens de Catalunya, de M. Tarradell (Les arrels de Catalunya, 1962). En un primer moment es preveié la col·laboració entre Vicens i Vives i Josep Pla (Homes del nostre temps), però la mort del primer truncà el projecte.
L’obra fou molt ben acollida pels experts, si bé alguns sectors de la historiografia més centralista la titllaren de massa catalanista (com en el cas del volum de Miquel Tarradell).
Posteriorment, el diari El Observador de la Actualidad en feu una reedició, que distribuí gratuïtament al llarg de dotze setmanes, en l’edició del dominical (1991).